onomasticon

Bibliografia

Aquesta bibliografia reprodueix la del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. L’Onomasticon Cataloniae no té cap llista de bibliografia.

1487 registres

Autor Abreviatura Títol
Acció, setmanari, portaveu d'Acció Nacionalista Valenciana, València, 1934 ss.
Acte de consagració y dotació de la catedral d'Urgell de l'any --- 839, L', per P. Pujol, Estudis Romànics, 2, Barcelona, 1917.
Suma de Col·lacions; Col·lacions Ajustaments o Suma de col·lacions.
Al-And. Al-Andalús, Madrid, 1933 ss.
Amich e Melis, a Novel·letes exemplars, ed. R. Aramon, NCl., B., 1934.
Anales de la Universidad de Chile, Santiago de Xile, 1843 ss.
ACCV Anales del Centro de Cultura Valenciana, València, 1928 ss.
AILC Anales del Instituto de Lingüística, Universidad Nacional de Cuyo, Mendoza (toms I, 1942; II, 1944; III, 1945, dirigits per Joan Coromines; IV, 1950 ss., dirigits per Fritz Krüger).
Annales du Midi, Tolosa, Privat, 1889 ss.
AIEC Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 7 vols., Barcelona (I, 1907; II, 1908; III, 1909-10; IV, 1911-12; V i VI, 1913-14; VII, 1915-20).
AORBB Anuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, p. p. la Biblioteca Balmes; Barcelona, 1928 ss.
ASNSL Archiv für das Studium der neueren Sprachen, Elbergeld-Braunschweig, 1846 ss.
ALLG Archiv für Lateinische Lexikographie und Grammatik, Leipzig, 1883 ss.
AGI Archivio Glottologico Italiano, Roma-Torí, 1873 ss.
Archivio Storico Sardo, Càller, 1905 ss.
Arch. de Filol. Arag. Archivo de Filología Aragonesa.
Archivo, El, revista de Ciencias Históricas; dirigida per Roc Chabàs, 7 vols., València, 1886-93.
ARom. Archivum Romanicum, revista dirigida per G. Bertoni, Ginebra, 1917 ss.
Armanà Provençau, publicació anual, Avinyó, 1855 ss.
ALC; ALCat. Atlas Lingüístic de Catalunya, p. p. A. Griera, vols. 1-4, Barcelona, 1923 ss.
ALF Atlas Linguistique de la France, p. p. J. Gilliéron i É. Edmont, París, 1903-10.
Atti dell'Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti, Venècia, 1841 ss.
Aurora, La, setmanari; Manacor, 1905-10; Ciutat de Mallorca, 1911-16.
Avenç, L', revista mensual de Lletres, Arts y Ciències; vol. I, B., 1882-83 (L'Avens literari artístich, científich); vol. II, B., 1883-84; vol. III, B., 1889; L'Avenç, revista quinzenal, vols. IV i V, B., 1891-93.
Averiguador (Universal), El, revista (dir. per J. M. Sbarbi), Madrid, 1871-72 i 1879-82.
Sitzber. d. Bayr. Akad. Bayerische Akademie der Wissenschaften, Sitzungsberichte, 1974, 6-12.
BhZRPh. Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, Halle, 1905 ss.
PBB Beiträge zur Geschichte der deutschen Sprache und Literatur, preparat per Paul i Braune, Halle, 1874 ss.
Beitr. z. Nfg.; BzNfg Beiträge zur Namenforschung, Neue Folge, Heidelberg, 1949 ss.
Biblia medieval romanceada según los mss. escurialenses I-j-3, I-j-8 y I-j-6; vol. I. Pentateuc [únic publicat]; ed. A. Castro, A. Millares i A. J. Battistessa, Buenos Aires, Instituto de Filología, 1927.
Ribelles, Bibligr. Bibliografía de la Lengua Valenciana publicada per José Ribelles Comín, Madrid, 1915.
BiblDialHisp-Am.; BDHA Biblioteca de Dialectología Hispanoamericana, vols. I-VII, Buenos Aires, Instituto de Filología, 1930 ss.
Biblioteca dell'Archivum Romanicum, Ginebra, 1921 ss.
Rivad. Biblioteca Rivadeneira (Biblioteca de Autores Españoles), M., 1846 ss.
Bol. de Hist. y Geogr. B. Aragón Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón, Saragossa, Mariano Escar y Tortos, 1907-1909.
BABL Boletín de la Academia de Buenas Letras de Barcelona.
BRAE Boletín de la Real Academia Española, Madrid, 1914 ss.
BSCC Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castellón, 1920 ss.
BolSocVgdaAmPaís; BSVAP Boletín de la Sociedad Vascongada de Amigos del País.
Boll. Lul. Bolletí de la Sociedat Arqueològica Luliana, Revista d'Estudis Històrichs; Ciutat de Mallorca, 1885 ss.
BSAL Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana, Revista d'Estudis Històrichs. Ciutat de Mallorca, 1885 i ss.
BDLC Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, p. p. Mn. Alcover, 14 toms, Ciutat de Mallorca. 1901-26. Els anys 1933-36 tornà a publicar-se sota la direcció de Francesc de Borja Moll.
Boll. Atl. Ling. Medit. Bollettino dell'Atlante Linguistico Mediterraneo.
B. dera M. Bouts dera Mountanho, Era, p. p. B. Sarrieu, Saint Gaudens, 1905 ss. (revista de literatura en gascó, que recull i localitza gran quantitat de lèxic de les parles dels departs. d'Alta-Garona, Alts i Baixos Pirineus, Gers i Arieja); alguna vegada cito també l'Armanac dera Mountanho, ibidem, de característiques anàlogues.
Flamenca Bruchstücke des provenzalischen Versromans Flamenca, triats per K. Lewent, Halle, Niemeyer, 1926; i ed. de Lavaud i Nelly, Brossel·les, c. 1960 (junt amb la de Jaufré), acompanyada de trad. francesa.
BDR Bulletin de Dialectologie Romane, Brussel·les, 1909 ss.
BuSoAgrPyrOr. Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrenées-Orientales, Perpinyà, 1883 ss.
BSLP; Bull. Soc. Ling. de Paris Bulletin de la Société de Linguistique de Paris, P., 1884 ss.
Bull. Du C.; Arch. Lat. M. Aevi Bulletin Du Cange, Archivum Latinitatis Medii Aevi, 1924 ss.
BHisp. Bulletin Hispanique, Bordeus, 1899 ss.
Bulletin Linguistique, p. p. A. Rosetti, Bucarest, 1933.
Bu. Ass. Exc. Cat. Butlletí de la Associació d'Excursions Catalana, 13 vols., Barcelona, 1878-90.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1891 ss.
BCEC Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1891-1938.
ButllClPir Butlletí del Club Pirinenc, Terrassa, 1923.
Butll. Assoc. Exc. Cat. Butlletí Mensual de la Associació Catalana d'Excursions Científiques, 2 vols.; I, B., 1878-81; II, 1883-86.
Calila e Dimna, a. 1251, ed. C. G. Allen, Mâcon, 1906; ed. Gayangos, Rivad., LI; ed. Alemany, Madrid, 1915; veg. Raoul M. Pérez, Vocabulario clasificado de Calila e Dimna, Chicago, 1943.
Canç. de la Bibl. Vaticana, còdex núm. 4803, infòlio de 210 fulls numerats, de la Biblioteca Vaticana. Hi ha publicat: Cancioneirinho de trovas antiguas, col·ligidas de um grande cancioneiro de Bibliotheca do Vaticano. Precedido de una noticia crítica do mesmo grande cancioneiro, com a lista de todos os trovadores que comprehende, pela maior parte portuguezes e gallegos. Vianna, 1870.
Canc. de Don Dinis; Don Denís Cancioneiro de Don Dinis, ed. Henry R. Lang. (Das Liederbuch des königs Denis von Portugal, Halle, 1894).
Canc. de Baena Cancionero de Baena, ed. P. S. Pidal, M., 1857; ed. facsímil, N. Y., Hispanic Society, 1926.
Canc. de Stúñiga Cancionero de Stúñiga, ed. i glossari del marquès de la Fuensanta del Valle (F. Ramírez de Arellano), Colección de Libros Españoles, raros y curiosos, IV, Madrid, 1872.
Cançon de Crozada (La Chanson de la Croisade contre les Albigeois, p. p. Paul Meyer, P., 1875-79).
Cançoner Satírich Valencià dels segles XV y XVI, p. p. Miquel y Planas, B., 1911.
Cid Cantar del Mío Cid (c. 1140), ed. Menéndez Pidal, 3 vols., Madrid, 1908-11.
Cap d'Any de Raixa, Palma, Ed. Moll, 1957 ss.
Lleuda Cotll. Capítols de la Leuda de Colliure, que fo feta leuda de Tortosa (1249), ap. RLR IV.
Lleuda Tort. Capítols de la Lleuda de Tortosa que no se troben dins la Lleuda de Colliure (1252), publ. per J. B. Alart, RLR III.
Capitols e Ordinacions novellament fetes per la Cort del Principat de Cathalunya, qui s celebrà en lo capital de la seu de Barcelona a vuits dies del mes d'Octubre del any mil quatrecents vuytanta hu, sobre los Drets del General, ço es de les entrades e eixides. Són 56 capítols, p. p. Moliné i Brasés dins la seva edició del Llibre del Consolat de Mar, pàgines 226-236.
Cartoral de Vilafranca de Conflent, c. 1330, inèdit despullat a l'Arxiu dels Pir.-Or. a Perpinyà.
Cartulari de Poblet, Barcelona, IEC, 1938.
Cart. de Sant Cugat Cartulario de San Cugat del Vallés, p. p. Rius i Serra, toms 1-3, B., CSIC, 1945-7.
Cast. de D. Sancho Castigos e Documentos para bien vivir, ordenados por el Rey don Sancho IV, ed. Agapito Rey, Indiana University, 1952, cito també l'ed. Gayangos, Madrid, Rivadeneyra, vol. LI.
Cavallero Zifar, El, c. 1300 o princ. S. XIV, ed. C. P. Wagner, Ann Arbor, 1929; ed. Michelant, Tübingen, 1872.
Chanson de Roland, La, ed. J. Bédier, Parfs, 1922; també: ed. de T. Atkinson Jenkins, Boston, 1924.
Cl. C. Clásicos Castellanos de la Lectura, Madrid, 1910 ss.
Col·loqui de les Dames Col·loqui e rahonament fet entre dues dames, ms. del segle xv, ed. R. Miquel y Planas, ap. Cançoner Satírich, pp. 245-280.
CoDoACA; CDACA Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, p. p. P., M. i F. de Bofarull, 41 vols., 1847 ss.
Commemoracions de Pere Albert. Publicades en el volum dels Usatges de Barcelona, NCl., Barcelona, 1933.
CongrHiCorAra Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, dedicat al Rey en Jaume I y a la seua època, 2 vols., Barcelona, 1909-13.
CHCA Congrés d'Història de la Corona d'Aragó.
CSIC Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Consolat de Mar, codi marítim, el nucli primitiu del qual es remunta a la segona meitat del S. XIII, amb moltes addicions del S. XIV i algunes del S. XV (per l'extensió de cada una d'aquestes parts, veg. l'ed. de Valls i Taberner en NCl., Barcelona, 1930-33. Cito també la de Moliné i Brasés, Barcelona, 1914, i la de Pardessus).
ConstCat. Constitucions y altres drets de Catalunya, ... celebrades en la ciutat de Barcelona any MDCCII. Vol. primer, Barcelona, 1704.
Corbatxo, p. p. Moll, BDLC, XVI.
CIL Corpus lnscriptionum Latinarum, Berlín, 1863 ss.
Cuadernos de Estudios Gallegos, Santiago de Compostela, 1944 ss.
Curial e Güelfa, ed. Rubió i Lluch, Barcelona, Academia de Buenas Letras, 1901; ed. R. Aramon, 3 vols., NCl., Barcelona, 1930.
Dacorom. Dacoromania, p. p. Puscariu, Cluj, 1920 ss.
Dicc. de Dialectes de l'Institut d'Estudis Catalans, materials del-.
DEnciclSalv. Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana, Barcelona, Salvat ed., 1934-35.
SLitCosta; SocLCosta; Costa-S. Lit. Diccionari Suplement de tots los diccionaris publicats fins ara de la llengua catalana, per una Societat de Literats, revisat per A. CCosta, Barcelona, Espasa, 1868.
Dicc. Ac. Gall.; Dicc. de la Real Acad. Gallega Diccionario gallego-castellano por la Real Academia Gallega, la Corunya, 1917-28.
DManAc. Diccionario manual... de la Lengua Española, Real Academia Española, Madrid, 1950-58
Dictionnaire détaillé des noms des vêtements chez les Arabes, Amsterdam, 1845.
Cart. de Tavèrnoles El Cartulario de Tavèrnoles, p. p. Josefina Soler Garcia, Castelló de la Plana, Soc. Cast. de Cultura, 1961.
NCl.; E. N. C. Els Nostres Clàssics. Obres completes dels escriptors catalans medievals, col·lecció dirigida per Josep M. de Casacuberta, B., Ed. Barcino, 1925 ss.
Encicl. It. Enciclopedia Italiana di Scienze, Lettere ed Arti, Roma, 1929-39.
Espasa Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana, B., J. Espasa editor, s. a.
Esquella de la Torratxa, L', setmanari humorístic republicà, B., 1879-1935.
Est. E. Med. Cor. Arag. Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, p. p. J. M. Lacarra, Saragossa, Institución Fernando el Católico.
EEMCA Estudios de la Edad Media de la Corona de Aragón, dirigit per J. M. Lacarra.
Estudios Mz. Pi. Estudios dedicados a don Ramón Menéndez Pidal, 5 vols., M., 1949 ss.
EstRAramon Estudis Romànics publicats a cura de Ramon Aramon i Serra, B., 1947 ss.
Est. Univ. Cat.; EUC Estudis Universitaris Catalans, 22 vols., B., 1907-36.
Euskera, Euskaltzaindiaren lan eta egiriak, en Trabajos y actas de la Acad. de la Lengua Vasca, vols. I-VI, Bilbao, 1956-59.
Facet (Fasset), ed. Morel-Fatio, en Rom. xv, pp. 192- 235.
fi del comte d'Urgell, La, ed. de X. de Salas Bosch, NCl., B., 1931.
Senescal d'Egipte fill del senescal d'Egipte, Lo, en Novel·letes Exemplars, ed. R. Aramon, NCl., B., 1934.
Costantí, F. filla de l'emperador Costantí, La, en Novel·letes Exemplars, ed. R. Aramon, NCI., B., 1934.
filla del rei d'Hongria, La, en Novel·letes Exemplars, ed. R. Aramon, NCI., B., 1934.
FoLiVa. Fontes Linguae Vasconum, Pamplona, 1969 ss.
Furs de València, ed. Lambert Palmart, València, 1482; ed. Germà Colon i Arcadi Garcia, 3 vols., NCl., Barcelona, 1970, 1974, 1978.
Glos. de Silos, fet en el NE de Castella a la segona meitat del S. x, publicat per Menéndez Pidal a Orígenes .. , i, abans, per Priebsch a ZRPh. XIX.
Glos. de Munic Gloses catalanes de Munic, estudiades en Rom. Forsch. XXIII.
GLPSRom. Glossaire des patois de la Suisse Romande, per L. Gauchat, J. Jeanjaquet i E. Tappolet, vols. 1 y 2, Neuchâtel, 1924 ss.
Du C. Glossarium Mediae et Infimae Latinitatis, conditum a Carolo du Fresne, domino Du Cange, ed. nova a L. Favre, 10 vols., Niort, 1883-87.
Bast-Bass., GLMCat.; GLMC Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, voces documentadas en fuentes catalanas del año 800 al 1100, p. p. M. Bassols, J. Bastardas i altres (E. Rodon, D. Condom, R. Quevedo, M. C. Català, etc.); Universitat de Barcelona, 1960 ss. (en curs de publicació).
Gral. Estoria gallega, del S. XIV.
Gr. Enc. Cat. Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1969 ss.
GGr.; Grundriss. Grundriss der romanischen Philologie, p. p. Gustav Gröber, 2 toms, 2a ed., Estrasburg, 1904-6.
Guilhem de la Barra, a. 1319, de Castelnaudari.
Hespéris, Archives berbères et Bulletin de l'Institut des Hautes Études Marocaines, P., 1922 ss.
HispR; HR Hispanic Review, Filadèlfia, 1933 ss.
HistLangd. Histoire générale de Languedoc, per C. Devic i J. J. Vaissette, P., 1730-45; ed. definitiva dirigida per M. E. Delanier, anotada per M. E. Mabille i M. E. Barry, Tolosa, Ed. Privat, 1872-75.
Historia Troyana (en prosa y en verso), ed. per Menéndez Pidal i Varon Vallejo, M., 1934.
Homen. a Tovar Homenaje a Antonio Tovar, M., Ed. Gredos, 1972.
HMP; Homen. a M. P. Homenaje ofrecido a Menéndez Pidal, 3 vols., M., 1925.
Homen. a Rubió i Lluch Homenatge a Antoni Rubió i Lluch, 3 vols., B., 1936.
Homilies d'Organyà, edicions de Miret i Sans, 1904, de M. Molho, 1961, de J. Coromines en EntreDL, 1976.
Idr. Idrissí, ed. per Saavedra (1881) i per Ubieto.
Ignorància, L', Revista Crònica. Orga y Xeremies d'una Societat de Mallorquins, Ciutat de Mallorca, 1879-85.
Idg. F. Indogermanische Forschungen, Estrasburg, 1892 ss.
CongrHiCorAra IV IV Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, 1955.
Jaufré, novel·la cavalleresca occitana, princ. S. XIII, escrita en el Sud del Llenguadoc; ed. Raynouard i ed. Lavaud-Nelly (veg. Flamenca).
JF Jocs Florals.
Journal of Celtic Studies.
Khurradâabih, Al-, geògraf persa arabitzat del S. IX, ed. Hadj-Sadok.
KJRPh. Kritischer Jahresbericht über die Fortschritte der romanischen Philologie, publicat per K. Vollmöller, Munic-Erlangen, 1892 ss.
Coneix. Spícies. L. de Conexensa de les spícies
Gr. Conq. de Ultr. La gran Conquista de Ultramar, Salamanca, 1503; ed. Gayangos, Rivad. XLVII; i ed. crítica de Louis Cooper, Bogotà, 1979.
Graal; Questa La versione catalana della Inchiesta del San Graal, ed. V. Crescini i V. Todesco, B., IEC, 1917, d'un ms. del 1380 [escrita o copiada del mallorquí Reixac].
Language, Journal of the Linguistic Society of America, Baltimore.
I. d'Or; IdOr. Les Illes d'Or, col·lecció d'escriptors balears, Palma de Mallorca, 1934 ss.
Leyes de Moros, SS. XIV-XV, p. p. R. Acad. de la Historia.
Liber Maiolichinus, crònica poetitzada en baix-llatí de la conquesta de Mallorca per Ramon Berenguer III i els pisans en 1113-15.
Cronicón Villarense Liber Regum del Cronicón Villarense, crònica aragonesa o navarresa escrita en romanç al primer decenni del S. XIII; preparat per Serrano y Sanz, BRAE VI i VIII; ed. molt millorada i estudi lingüístic de Louis Cooper, tesi de la Univ. de Chicago, 1952.
Libre de Antiquitats, ms. de l'arxiu de la catedral de València; transcripció i estudi preliminar per Josep Sanchis Sivera, València, 1926.
Libre de les Medicines Particulars, versió catalana del text àrab dels tractats dels medicaments simples d'Ibn Wâfid, BABL, 1943.
libre de tres, Lo. Recull de proverbis, sentències i berbes, del segle XIV o XV, procedent de Carpentràs i trobat i editat per Morel-Fatio a Rom. XII.
Vent. Pel. Libre del romiatge del Venturós Pelegrí, ab les «Cobles de la mort», ed. Aguiló, al Cançoner, 1900.
L. Vert de Benac Libre Vert de Benac, p. p. Gaston de Balencie, en Cartulaire des Vicomtes de Lavedan.
Alex. Libro de Alexandre, ed. R. S. Willis, Princeton, 1934.
Apol. Libro de Apolonio, ed. C. C. Marden, 2 vols., Baltimore, 1917-22.
Libro de la Cadena de Jaca.
Libro de los Cavallos, veterinària alfonsina de la fi del S. XIII, preparat per Georg Sachs, M., 1936.
It. Dial. L'Italia Dialettale, Pisa, 1925 ss.
Litbl. Literaturblatt für germanis che und romanische Philologie, Heilbronn, 1880 ss.
Litteris, revista internacional, 6 o 7 vols., publ. c. 1925-30.
Llegendes rimades de la Bíblia de Sevilla, ed. de J. Coromines, en LleuresC, B., 1971.
Coneix. Spícies Llibre de coneixenses de spícies e de drogues e de aiustaments de pessos, canes e massures de diverses terres. Ms. de l'any 1455, Bibl. Universitària de Barcelona.
Llibre de Daniel, de la Bíblia rimada de Sevilla, ed. de Miret i Sans, París, Nova York, Revue Hispanique, 1916.
Llibre de solemnitats de Barcelona, ed. A. Duran i Sanpere i J. Sanabre, B., 1930.
Llibre del Nvdriment he de la cvra dels ocels los quals se pertanyen ha cassa, B., 1910; d'un ms. de la Bibl. Nacional de París.
Repartiment Llibre del Repartiment de Mallorca fet pel Rei En Jaume l'any 1232. Ed. J. M. Quadrado dins Historia de la Conquista de Mallorca, Palma, 1850; i per A. de Bofarull, CoDoACA XI, 1-141, i edició de diversos textos de l'original aràbic i de la trad. catalana per Jaume Busquets.
Rept. de València Llibre del Repartiment de València fet pel Rei En Jaume. Publicat per P. de Bofarull, CoDoACA XI, 143-656; ed. fotocòpica amb pròleg de Julian Ribera, València, 1939.
Llibre dels Mariners, procedent d'un ms. de la bibl. de Carpentràs, apud Cançoner de M. Aguiló.
CostCatManc.; CostManc. Mancomunitat de Catalunya: Costumari català. Vol. I: Usos i costums de bon pagès sobre boscos i arbredes, Barcelona, 1920. Vol. II: Costums sobre termenals, camins i aigües en terres de pagès, Barcelona, 1921.
Ardits Manual de Novells Ardits, vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, 17 vols., B., 1892-1922; texts escrits des de 1390 a 1667.
Mél. Duraffour Mélanges A. Duraffour, Zuric, 1939.
Mél. Roques Mélanges de Ling. et Litt. Rom. offerts à Mario Roques, P., 1950-54.
Mém. de la Soc. de Ling. de París Mémoires de la Société de Linguistique de Paris, P., 1868 ss.
Memorial Histórico Español, col·lecció de documents, opuscles i antiguitats que publica la Real Academia de la Historia, M., 1851 ss.
Mem. AcBLB Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.
Memorias de la Real Academia de la Historia, 14 volums, M., 1796-1909.
Miragres de Santiago, versió gallega del S. XIV.
Misc. Prat de la Riba Miscel·lània dedicada a Enric Prat de la Riba; B., 1921.
Misc. Fabra Miscel·lània Fabra, de lingüística catalana i romànica, amb motiu del seu 75 aniversari, Buenos Aires, 1943.
Misc. Fontserè Miscel·lània Fontserè, B., Gili, 1961.
Misc. Alcover Miscelanea filológica dedicada a D. Antonio M. Alcover, Palma de Mallorca, 1932.
Misc. Folkl. Miscelánea folklórica, per Almirall, Arabia, Bosch de la Trinxeria, Bru, Cortis, Gomis, Maspons i Labrós, Roca i Cusí, Segura i Vidal de Valenciano, B., 1887.
MLQ Modern Language (quarterly journal), Nova York.
MLN; ModLangN Modern Language Notes, Baltimore, 1886 ss.
MonGermHist. Monumenta Germaniae Historica.
Neueren Sprachen, Die.
Nph. Mgn.; Neuphil. Mitteil.; N. M. Neuphilologische Mitteilungen, Hèlsinki, 1889 ss.
Entrev. Notes dels llibres «De Entreveniments», en l'obra d'Isidor Macabich Santa María la Mayor; los Cronistas, 1916, pp. 1-104.
NRFH Nueva Revista de Filología Hispaníca, Mèxic, 1947 ss.
Lleis de Cavall. de Pere el Cerimoniós Obra de mossen sent Jordi e de cavalleria, del rei Pere III de C.-A., interrompuda per la seva mort, publ. en CoDoACA.
Odissea, trad. de Carles Riba, B., Ed. Catalana, 1919; B., Alpha, 1953.
Ordino de Pere III (o Palatines) Ordinacions fetes per lo molt alt senyor en Pere terç rey Daragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort, publicades en CoDoACA v.
Oxford Dictionary ol Englisb Etymology, ed. C. T. Onions, amb G. W. S. Friedrichsen i R. W. Burchfield, Oxford, 1966.
Paideia, dirigida per V. Pisani.
Pathelin, Maistre Pierre, farsa anònima del S. XV, ed. R. T. Holbrook, P., Champion, 1924.
Pensat i Fet, anuari faller valencià (1912-37 i 1940-72).
Poble Català, El, diari polític publicat a Barcelona en 1906-18, òrgan del Centre Nacionalista Republicà i després de la Unió Federal Nacionalista Republicana.
Alf. XI.; P. de Alf. XI Poema de Alfonso Onceno, compost en castellà pel portuguès o gallec Rodrigo Yannes, c. 1350: se citen l'ed. Rivadeneyra, LVII, 477 ss. i la de Jo. Ten Kate.
Fn. Gonz. Poema de Fernán González (princ. de la 2a meitat del S. XIII), ed. Marden, Baltimore, 1904.
Políptic de St. Germain des Prés (S. VIII), ed. Longnon.
PMH; Port. Mon. Hist. Portugaliae Monumenta Historica a saeculo VIII post Christum usque ad quintum decimum, preparat per l'Acad. de Ciencias de Lisboa, 1856; Leges et consuetudines, 2 vols.; Scriptores; Diplomata et Chartae; Inquisitiones.
Procés o disputa de viudes y donzelles, per Jaume Siurana, Joan Valentí i Andreu Martí Pineda, València, 1561; editat al Cançoner Satírich Valencià, de Miquel y Planas, B., 1905.
PMLA Publications of the Modern Language Association of America, Baltimore, 1884 ss.
Publicitat, La, diari de Barcelona publicat en 1922-19.39, òrgan d'Acció Catalana.
Qamûs, diccionari àrab recopilat pel persa Firuzabadí (vers 1400). Cito l'ed. de Lane i Freytag.
Queste del Saint Graal, ed. Pauphilet, P., 1949.
DAut. Real Academia Española, Diccionario de la Lengua Castellana, llamado de Autoridades, tom I A-B, 1726; II C, 1729; III D-F, 1732; IV G-N, 1734; V O-R, 1737; VI S-Z, 1739.
DAcEsp.; AcEsp. Real Academia Española, Diccionario de la Lengua Castellana. Les eds. es distingeixen afegint-hi la data. Cito les següents: 2a, 1783; 5a, 1817; 9a, 1843; l1a, 1869; 12a, 1884; 13a, 1899; 14a, 1914; 15a, 1925; 16a, 1936; 17a, 1947; 19a, 1974.
Diz. di Mar. Reale Accademia d'Italia, Dizionario di Marina Medievale e Moderno, Roma, 1937.
Refranes y Sentencias biscaïns, Pamplona, 1597.
Renaixensa, La, Periodich de Literatura, Ciencias y Arts, Barcelona, 1871 ss.
Rendiconti del Reale Istituto Lombardo, Milà.
RIL Rendiconti del Reale Istituto Lombardo.
R. Ist. Lomb. o RIL Rendiconti dell'Istituto Lombardo di Scienze e Lettere .
Reunió de Top. Pir.
Revista de Aragón, Saragossa, 1900-5.
RABM Revista de Archivos Bibliotecas y Museos, Madrid, 1871 ss.
Rev. Arch. Bibl. y Mus. Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid, 1871 ss.
RBC; RBibl(gr)C. Revista de Bibliografia Catalana, 7 vols., Barcelona, 1901-7.
RevBiblgrC Revista de Bibliografia Catalana, 7 vols., Barcelona, 1901-7.
RDTP Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 36 vols., Madrid, 1944-53.
RFE Revista de Filología Española, M., 1914 ss.
RFH Revista de Filología Hispánica, Buenos Aires, 1939 ss.
Revista de Folklore Chileno, 5 vols., Santiago de Xile, 1909 ss.
Revista de Gerona , revista de Literatura, Ciencias y Artes. Órgano de la Asociación Literaria de Gerona, Girona, 1876 ss.
RIEB Revista Internacional de Estudios Vascos, París-Donòstia, 1907-36.
RL; RLus. Revista Lusitana, Porto, 1887 ss.
Revista Portuguesa de Filologia, Coïmbra, 1947 ss.
RPortFil. Revista Portuguesa de Filologia.
RV; RVal. Fil. Revista Valenciana de Filologia, València, c. 1952 ss.
RCelt. Revue Celtique, París, 1870 ss.
Rev. Dial. Rom. Revue de Dialectologie Romane, Brussel·les, 1904-14.
RDR Revue de Dialectologie Romane, Brussel·les, 1909-14.
RLiR Revue de Linguistique Romane, P., 1925 ss.
Rev. de Phil. Fr. Revue de Philologie Française.
Rev. de Roussillon Revue de Roussillon, 1933.
Rev. des Et. Rabelaisiennes Revue des Études Rabelaisiennes.
RLR Revue des Langues Romanes, Montpeller, 1870 ss.
Rev. des Pat. Gall-Rom. Revue des Patois Gallo-Romanes.
RevEtSI. Revue d'Études Slaves.
RH; RHisp. Revue Hispanique, París, 1894-1935.
Rôles Gascons d'Anglaterra.
Romance Philology California; RPhCal. Romance Philology, Berkeley (Califòrnia), 1947 ss.
Rom. Romania, P., 1871 ss.
Romanic Review, The, Nova York, 1909 ss.
Romanica Helvetica, Zúric, 1935 ss.
RFgn. Romanische Forschungen, Erlangen, 1883ss.
RForsch. Romanische Forschungen.
Ruscino, revista d'història i arqueologia, principalment del Rosselló, ed. a Perpinyà en 1911-26, dirigida per Pere Vidal (des de 1914, òrgan de la Société d'Archéologie et d'Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane).
Wiener Sitzungsber Sitzungsberichte der k. k. Akademie der Wissenschalten, Viena.
Société des Archives Historiques du dépt. de la Gironde, amb un important glossari del gascó antic en el vol. X.
Spill del vescomtat de Castellà, llarg ms. inèdit de 1518; despullat (1960) a l'Arxiu de la Seu d'Urgell.
AIS Sprach-und Sachatlas Italiens und der Süd-schweiz, von K. Jaberg und J. Jud; die Mundarten-aufnahmen wurden durchgeführt von P. Scheuermeier, G. Rohlfs und M. L. Wargner, 8 vols., Zofingen, 1928 ss.
Stephanos Byzantios, ed. Meineke, Graz, 1958.
Studia Neophilologica, Uppsala, 1928 ss.
Swdi Glottologici Italani, p. p. de Gregorio.
Tarifa dels corredors de Barcelona l'any 1271, ed. A. de Capmany, Memorias II, apèndix, p. 72, en Ordenances dels corredors de llotja; Joan Coromines, Entre dos llenguatges, vol. I, Barcelona, 1976.
T. Ant. Esp. Teatro Antiguo Español, Centro de Estudios Históricos, M., 1916 ss.
Testament de Bernat Serradell de Vic, ed. Arseni Pacheco, NCl., 103, Barcelona, 1971.
ThLL Thesaurus Linguae Latinae, Leipzig, 1900 ss.
Tresor de pobres, versió catalana del S. XIV de l'obra de Petrus Hispanus (Joan XXI), B., Bibl. de la Revista Catalana, 1892.
Trobes en lahors de la Verge Maria, València, 1474 (primer llibre imprès català); ed. Martí Grajales, València, 1894.
Usatges de Barcelona, ed. J. Rovira i Armengol, NCl., B., 1933.
Vallivana, revista publicada a Morella en 1903-4 i 1957-71.
Vesió de Bernat de So, La, ed. A. Pagès, Tolosa-París, 1945.
Veu del Montserrat, La, Vic, 1878-1901.
VidesR Vides de Sants rosselloneses, ed. parcial J. Coromines a Anales del Instituto de Lingüística III, Univ. de Cuyo, Mendoza, text reeditat a LleuresC; ed. crítica i completa pels seus deixebles Drs. Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard, amb un glossari i una gramàtica, amb aportacions de Coromines, B., F. Vives i Casajoana, 3 vols., B., 1977.
VII Congrés de Filologia Romànica, Barcelona, 1953.
VocCatAlem.; DCatAlem. Vocabulari Català-Alemany de l'any 1502, ed. P. Barnils, B., 1916.
Vocabulario Marítimo de Sevilla, 1696.
VKR Volkstum und Kultur der Romanem, Hamburg, 1928 ss.
VRom. Vox Romanica, Zuric, 1936 ss.
W. u. S.; WS Wörter und Sachen, Heidelberg, 1909 ss.
ZDMG Zeitschrift der deutschen morgenländischen Gesellschaft, Leipzig, 1847 ss.
ZCPh. Zeitschrift für celtische Philologie. Halle, 1897 ss.
ZDWF; Z. f. dt. Wortfg. Zeitschrift für deutsche Wortforschung, Estrasburg, 1900 ss.
ZRPh. Zeitschrift für romanische Philologie, Halle, 1877 ss.
Z. f. vgl. Spr.; KZ (Kuhns Zeitschrift) Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung, Berlín, 1852 ss.
ActasColPrerrSalm.; Actas Col. Prerr. Salm.; Coloquios Epigr. Prerr. de Salamanca; Col. Prerr. Salm. Actas del Coloquio de Epigrafía y Lingüística Prerromanas de Salamanca (1974).
AST Analecta Sacra Tarraconensia, revista anual, Barcelona, Biblioteca Balmes, 1925 ss.
ACA Arxiu de la Corona d'Aragó.
AHPE Arxiu Històric de la Pavordia d'Eivissa.
BNP Bibliothèque Nationale de Paris
BDC Butlletí de Dialectologia Catalana, vols. I-XVIII, p. p. Antoni Griera; p. p. Joan Coromines sota la direcció de P. Fabra (Griera figura a la coberta però es va negar a col·laborar-hi gens, Fabra aconsellava i controlava de lluny i discretament); el vol. xxv no es va poder completar però se'n publicaren unes 200 pp.; avui rar de trobar; vols. XIX-XXV, Barcelona, IEC, 1913-37.
BSO Butlletí de la Societat d'Onomàstica (Barcelona 1973 i ss.).
Carta nàutica catalana, any 1487, a Archivio di Stato, Florència, Itàlia.
Carta nàutica catalana, segle XV, a la Universitat d'Uppsala.
Carta nàutica catalana, segle XV, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona).
Carta nàutica pisana, any c. 1300, a la Bibliothèque Nationale, París, Res. Ge. (B. 1118).
FRB Fontes Rerum Balearium, Palma de Mallorca (Fundació B. March Servera).
Jacob Xalabín Historia de Jacob Xalabin fill del Almorat senyor de Turquia, ed. Miquel y Planas, B., 1910; ed. A. Pacheco a NCI., B., 1964.
IEC Institut d'Estudis Catalans
Lleg. Jaume I, 1229-1276, Arxiu de la Corona d'Aragó
Llibre de Manifests, any 1738, i Estims de los béns de los indivíduos habitants en la vila de Alayor y son terme en virtud de Orde del Excm. Sr. D. Charles Stuart ... any 1799. Arxiu Municipal d'Alaior (Menorca).
RCLQ l'obra de Quadrado.
CongrL(l)C(at.); Congr. de la Ll. Cat. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, 1908.
Eximplis e Mir. Recull de Eximplis e Miracles, Gestes e Faules e altres ligendes ordenades per A-B-C. Ed. Marian Aguiló, Biblioteca Catalana, 1881.
RABLB Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. BABL abreviatura del seu eruditíssim butlletí.
RCLB Repartiment de Mallorca segons Bofarull.
R. de M. Revista de Menorca (Maó).
Berliner Sitzber. Sitzungsberichte der... Berliner Akademie der Wissenschaften.
Gouv. Gen. Alg. Vocabulaire destiné à fixer la transcription en français des Noms des Indigènes, établi par l'arrêté ... du Gouvernement Géné­ral de ['Algérie, 393 pp. (Alger 1891). Font riquíssima (en lletres arà­bigues i pronúncia francesa) que citem directament, com a complement de les especificades més avall s. v. Hess von Wyss.
Wiener Studien, Viena, 1879 ss.
[Fernández de Navarrete, M.] Diccionario Marítimo Español, M., Imprenta Real, 1831.
[Taronjí i Cortès, Josep] Diccionari mallorquí-castellà, inacabat (A-E) (1878), fa alguns retocs al d'Amengual però essencialment no n'és més que una versió catalana a penes modificada.
Abadal, Ramon d' Catalunya carolíngia, 3 vols., Els comtats de Pallars i Ribagorça, vols. 1 i 2., B., IEC, 1955
Abadal, Ramon d' Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l'any mil: Eixalada-Cuixà, Abadia de Montserrat, 1954
Acevedo Huelves, B. i M. Fernández y Fernández Acevedo-F. Vocabulario del bable de occidente, Madrid, C. de Est. Hist., 1932.
Aebischer, Paul «But. Dialectologia Catalana», vol. XXII.
Aguiló i Cortès, Tomàs Rondaya de Rondayas, 1a ed., Palma, 1815; 4a ed., Palma, 1881
Aguiló i Fuster, Marian Antol. Po. Antologia poètica, tria i pròleg de Josep M. Llompart. Les Illes d'Or, 116, Palma, 1975.
Aguiló i Fuster, Marian Cançoner de les obretes en nostra llengua materna més divulgades durant los segles XIV, XV i XVI, Barcelona, A. Verdaguer, 1900
Aguiló i Fuster, Marian DAg. Diccionari Aguiló. Materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster, revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, 8 vols., Barcelona, IEC, 1914-34.
Aguiló i Fuster, Marian Fochs follets. Obreta en dotze glosades, Barcelona, F. Giró, 1909.
Aguiló, Estanislau de K.; Pascual, Eusebi BSAL, VI, 1895-1896.
Aguiló, Joan «Anuari de l'Ins. Est. Cat.», 1915-1920, pp. 738-746.
Aguiló, Tomàs Obras en prosa y en verso, tom III: Poesías en mallorquín, Palma, Tipogr. Católica Balear, 1883
Aguirre, Domingo D. Aguirre Auñemendiko Lorea, La Flor del Pirineo, traducció (i text basc) per I. Goikoetxea, 2 vols.
Agustí, Miquel Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica y pastoril, Barcelona, 1617
Alart, Bernat Documents sur la langue catalane des anciens comtés de Roussillon et de Cerdagne, publicats en RLR, toms III, 265-291; IV, 44-61, 244-256, 353-385, 502-514; V, 80-102; VII, 42-61; VIII, 48-70; x, 57-69, 241-253; XI, 173-177.
Alart, Bernat InvLC; Dicc. Alart Inventari de la llengua catalana; materials reunits per Alart destinats a un diccionari històric de la llengua catalana, conservats a la Biblioteca Municipal de Perpinyà, milers de cèdules escrites a mà per l'autor, adherides a una quinzena de volums en ordenació alfabètica.
Alart, Bernat Ordonaments diversos que el Rei de Mallorca féu a Perpinyà els anys 1289, 1292, 1296, 1297, 1298, 1304-1309, publicació de J. B. Alart, ap. RLR, V, 56-69, 80-102; VII, 42-61; VIII, 18-70; IX, 173-77.
Alart, Bernat Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et propriétés communales de Roussillon et de Cerdagne, primera part, Perpinyà, 1878
Albert el Gran Quesits e perquens, Barcelona, 1491; incunable de la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Alcalá Venceslada, Antonio Venceslada, A. Vocabulario andaluz, Andújar, 1933; 2a ed., Madrid, 1951.
Alcalá, Pedro de PAlc. Arte para ligeramente saber la lengua aráviga y Vocabulista arávigo en lengua castellana, 1505; ed. facsímil, Nova York, 1928; ed. de P. de Lagarde, Petri Hispani de lingua arabica libri duo, Göttingen, 1883. Citam generalment per la de P. de Lagarde
Alcalde del Río, H. Contribución al léxico montañés, a la Revista de Santander, V (1932), 160-168, 198-205 i 266-276.
Alcover, Antoni M. (Jordi des Recó) Contarelles, Palma, 1885; 2a ed., refosa i ampliada, 1915.
Alcover, Antoni M. Jordi des Racó Aplech de rondayes mallorquines d'En Jordi des Recó, tom I, Palma, 1896 i 21 toms més, alguns amb diverses edicions.
Alcover, Antoni M. i Francesc de Borja Moll (i Manuel Sanchis Guarner) AlcM; Dicc. Alc.; Alcover-Moll, Diccionari Diccionari Català-Valencià-Balear, 10 vols., Palma de Mallorca, 1926-1968.
Alfons X el Savi Cantigas; Ctgs.; Ctgs. de Sta. M. Cantigas de Santa María, ed. Acad., amb pròleg del marquès de Valmar, 2 vols., Madrid, 1889; ed. Walter Mettmann, vols. I-IV, Universitat de Coïmbra, 1959-72, ed. i glossari.
Alfons X el Savi Gral. Estoria General Estoria, ed. Solalinde, vol. I, 1930.
Alfons X el Savi Partidas Las siete partidas d'Alfons X el Savi (1256-63), ed. de l'Academia de la Historia, 1807.
Alfons X el Savi Libros del saber de astronomía ... , ed. de Manuel Rico y Sinobas, 5 vols., Madrid, 1863-67.
Alfons X el Savi Primera Crónica General (1a Crón. Gral.) d'Alfons X el Savi, ed. de Menéndez Pidal, M., 1906.
Alibert, Lois Gramatica occitana segón los parlars lengadocians. Grafia e fonetica. Morfologia, Tolosa, 1935-37.
Almela y Vives, F. Vocabulario de la cerámica de Manises, Castelló, 1933 (extret del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIV).
Alomar Esteve, Gabriel; Esteve, Francisco Pequeñas iglesias de los re­pobladores de Mallorca, «Panorama Balear», núm. 39 (Palma de Mallor­ca, Imp. Mossèn Alcover, 1954).
Alomar, Gabriel La columna de foc, Barcelona, s. a.
Alòs, Ramon d' Inv. de castells Inventaris de castells catalans, extret dels Estudis Universitaris Catalans, Barcelona, 1910.
Alsius i Torrent, Pere Ensaig històrich sobre la vila de Banyoles, 2a ed., Banyoles, 1895.
Alsius i Torrent, Pere; Pujol y Camps, C. Nomenclátor geográfico-histórico de la provincia de Gerona, Girona, 1882.
Alunno, Francesco Della fabbrica del mondo, libri X, nei quali si contengono le voci di Dante, del Boccaccio, del Bembo, etc., Venècia, 1547.
Alvar, M.; A. Badia; R. de Balbín; L. F. Lindley Cintra (dir.) Encicl. Ling. Hisp. Enciclopedia Lingüística Hispánica, M., CSIC, 1960-1966.
Alvar, Manuel El habla del campo de Jaca, Salamanca, 1948.
Álvarez Giménez, E. Az. Giménez.
Amé, Émile Dictionnaire topographique du département du Cantal, comprenant les noms de lieu anciens et modernes, París, 1897.
Amengual, J. DAmen.; Dicc. Mall Amengual Nuevo Diccionario mallorquín-castellano-latín, 2 vols., Palma de Mallorca, 1858-78.
Amigó, Ramon; Pascual, Julià Monografia toponímica de Vilallonga de Ter (Vall de Camprodon cf. EntreDL II, pp. 68 ss.).
Appel, Carl Provenzalische Chrestomatie mit Abriss der Formenlebre und Glossar, 2a. ed., Leipzig, 1920.
Arnaud, F.; Morin, G. Le langage de la Vallée de la Barcelonnette (Basses Alpes), París, 1920.
Arriaga, Emiliano de Lexicón etimológico, naturalista y popular del bilbaíno neto, Bilbao, 1896.
Arriaga, Emiliano de Revoladas de un Chimbo, Bilbao, 1920; amb un glossari més breu de mots bilbaïns.
Ascoli, G. I. Saggi ladini (Archivio Glottolagico Italiano, I), Roma-Torí, 1873.
Ascoli, G. I. Schizzi francoprovenzali i altres estudis bàsics de la lingüística romànica i italiana en la mateixa revista.
Asín Palacios, Miguel Contribución a la toponimia árabe de España, Madrid, 1944. Llibret molt divulgat però de valor ben escàs, que revela una estupenda ignorància dels elements fonètics de la nostra llengua, i una astoradora lleugeresa fins en les dades aràbigues que dóna. Era inevitable citar-lo, de vegades, atès el gran (i merescut) prestigi de l'autor en els altres camps de l'erudició. Té la utilitat, sobretot en la toponímia andalusa i manxega, d'aportar la cita de bones etimologies tro­bades pels grans arabistes Simonet, Ribera, Codera i Saavedra.
Asín Palacios, Miguel Anònim Sevillà; Botànic Anònim Sevillà Glosario de voces romances registradas por un botánico anónimo hispano-musulmán (siglos XI-XII), Madrid, 1943. També el cito per Anònim Sevillà.
Averçó, Lluís d' Torcimany, transcrip., introd. i índexs per J. M. Casas Homs, Barcelona, CSIC, 1956, 2 vols.
Azkue, R. M. de Diccionario Vasco-Español-Francés, 2 vols., Bilbao-París, 1905-06.
Azkue, R. M. de Morfología Vasca, Bilbao, 1925.
Bailey Trans. of the Philosophical Society (1955), 73 i ss.
Balari i Jovany, J. DBal. Diccionario Balari. Inventario Lexicográfico de la Lengua Catalana, compilat per ---- i p. p. M. de Montoliu, Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, fasc. 1-8 (A-G).
Balari i Jovany, J. Influencia de la civilización romana en Cataluña comprobada por la orografía, Barcelona, 1888.
Balari i Jovany, J. Orígenes Hístóricos de Cataluña, Barcelona, 1899.
Barahona de Soto, L. Diálogos de la Montería. Manuscrito inédito de la Biblioteca del Palacio de Oriente, ed. Rodríguez Marín, B., 1935.
Baráibar y Zumárraga, F. Vocabulario de palabras usadas en Álava, Madrid, 1903.
Baralt, Rafael M. Diccionario de galicismos, Madrid, 1855 (reimprès el 1874 ).
Barber Barceló, Miguel Apuntes para un derrotero menorquín destinado a embarcaciones menores. «Revista de Menorca» (Maó 1964), pp. 97-155.
Barceló Crespí, Maria Porreres. Contribució a l'estudi d'una vila mallor­quina a la Baixa Edat Mitjana. Campos, Imp. Roig, 1984.
Barceló Crespí, Maria Promoción del area rural de Mallorca. Adquisi­ciones territoriales de ]aime II. En el XI Congresso di Storia della Co­rona d'Aragona, Palermo-Trapani-Erice, 25-30 aprile 1982. Palerm, Ac­cademia di Scienze, Lettere e Arti, 1983, pp. 131-146.
Barceló i Combis, Francesc Flora de las Islas Baleares, seguida de un Diccionario de los nombres baleares, castellanos y botánicos de las plantas espontáneas y de las cultivadas, Palma, 1879-81.
Barnhart, Cl. L. The World Book Encyclopedia Dictionary, 2 vols.
Barnils, Pere Die Mundart von Alacant, B., 1913.
Barra, Francesc Breu tractat de artilleria, de diversos autors y treballat per Francesch Barra, Barcelona, Jaume Mathevat, 1642.
Bartholomae, Christian Altiranisches Wörterbuch, Estrasburg, 1905 (reproduït 1961).
Bartsch, Karl Chrestomathie de l'Ancien Français, 1886 i altres eds.
Bartsch, Karl Das Nibelungenlied. Schulausgabe mit einem Wörterbuch, 1874; 2a ed., Leipzig, Brockhaus, 1880.
Battisti, Carlo i Giovanni Alessio Battisti-A.; Alessio-B. Dizionario etimologico italiano, Florència, 1948 ss.
Baxter, J. H., Johnson, Ch. Medieval Latin Wordlist, Oxford, 1934.
Bayan Al-Mogrib Història d'Àfrica i d'Espanya, del marroquí Ibn Adha­rí, text aràbic, ed. Dozy. Leyden 1860.
Beaussier, M. Dictionnaire practique arabe-français, 2a éd., par M. Ben Cheneb, Alger, 1931 (rica font de l'àrab vulgar d'Algèria, no utilitzada per Dozy i rarament per Simonet).
Beccharius, Battista Carta nàutica, any 1426. Bayerisches National Mu­seum, Múnic.
Behrens, D. Beiträge zur französischen Wortgeschichte und Grammatik, Halle, 1910 ss.
Behrens, D. Über deutsches Sprachgut im Französischen, Giessen, 1924.
Bello, Andrés Gramática de la Lengua Castellana destinada al uso de los americanos, 6.a ed. con extensas notas de D. Rufino José Cuervo, París, 1898.
Belot, J. B. Petit Dictionnaire Français-Arabe Illustré (Belot Classique), Beirut, 1954.
Belot, J. B. Vocabulaire Arabe-Français, par un Père Missionaire de la Cie. de Jésus, Beirut, 1883, i altres edicions.
Belot, J. B. Vocabulaire Arabe-Français, par un Père Missionnaire de la Cie. de Jésus. Beirut, 1883.
Beltoldi, Vittorio La Parola quale meuo d'espressione, Nàpols, 1946 i moltes monografies de lexicologia botànica i de lingüística pre-romana.
Beltoldi, Vittorio Un ribelle nel genere dei fiori: nomi romanzi del colchicum antuminale, Ginebra, 1923.
Beltran i Ferrandis, Jaume Vicent Obres contemplatives y de molta devoció, València, 1515.
Bender, Harold H. A Lithuanian Etymological Index, Princeton, 1921.
Benincasa, Gratiosus Carta nàutica, any 1468. Biblioteca B. March Servera (Palma de Mallorca).
Benoist, É. i Goelzer, H. Nouveau Dictionnaire Latin-Français, París, s. d.
Benveniste, Émile Essai de Grammaire Sogdienne, II partie, P., 1929.
Benveniste, Émile Études sur la langue ossète, P., C. Kincksieck, 1959.
Benveniste, Émile Hittite et Indo-européen. Études comparatives, P., 1962.
Benveniste, Émile Le vocabulaire des institutions indo-européennes, 2 vols.; vol. I: économie, parenté, société; vol. II: pouvoir, droit, religion, París, 1969.
Benveniste, Émile Les Infinitifs Avestiques, P., 1935.
Benveniste, Émile Origines de la formation des noms en indo-européen, P., 1973.
Bera-Mendizábal, P. Diccionario Vasco-Castellano, 3a ed., Zarzuz, Icharopena, s. d.
Berard i Solà, Jerónimo de Viaje a las villas de Mallorca. Palma, 1789.
Berceo, Gonzalo de (data aproximada de les seves obres 1220-1250), ed. Rivadeneyra, LVII, 39 ss. (citada només quan no hi ha cap altra ed.).
Berceo, Gonzalo de Del sacrificio de la Misa, ed. Solalinde, Madrid, 1913 i 1915.
Berceo, Gonzalo de Historia del Señor San Millán, ed. parcial de Marden, Madrid, 1928.
Berceo, Gonzalo de Martirio de San Lorenzo, ed. Marden, PMLA XLV (1930), 501-15.
Berceo, Gonzalo de Milagros de Nuestra Señora, ed. Solalinde, Madrid, 1922; ed. Marden, Madrid, 1928-29.
Berceo, Gonzalo de Vida de Santa Oria, virgen, ed. Marden, Madrid, 1928.
Berceo, Gonzalo de Vida de Santo Domingo de Silos, ed. Fitzgerald, París, 1904.
Berga, Pau La meva terra, Perpinyà, 1913.
Berneker, E. Slavisches etymologisches Wörterbuch, vol. I (A-M) i 1r fascicle del vol. II, Heidelberg, 1908 ss. (no s'acabà).
Béronie, N.; Vialle, J. A. Dictionnaire du patois du Bas-Limousin et plus particulièrement des environs de Tulle, Tula, 1823.
Berry, André Les Egloges de Pey de Garros, suivies du Chant Nuptial, texte de 1567 avec une traduction, des notes et un glossaire, Tolosa, Ed. Privat, 1953 (Bibl. Mérid., 1ère série, t. XXIX).
Berry, André Garròs Les Egloges de Pey de Garros, suivies du Chant Nuptial, texte de 1567 avec une traduction, des notes et un glossaire, Tolosa, Ed. Privat, 1953 (Bibl. Mérid., 1ère série, t. XXIX).
Bertoni, Giulio Italia dialettale, Milà, 1916.
Bertran, Jacob Carta nàutica, any 1482. A l'Archivio di Stato (núm. 7), Florència, Itàlia.
Bertran, Jacob; Ripoll, Berenguer Carta nàutica, any 1456. Al Natio­nal Maritime Museum of Greenwich (G 2, 30 ms.).
Bertrana, Prudenci Josafat, 1a ed., Palafrugell, 1906.
Bertrana, Prudenci Obres completes, Barcelona, Ed. Selecta, 1965.
Bertrana, Prudenci Proses bàrbares, Barcelona, 1911.
Bessa, Alberto A Gíria Portuguesa, esboço de um diccionario de «calão».
Binimelis, Juan Bautista Nueva historia de la Isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes. Escrita l'any 1593 i impresa el 1927. Palma, Imp. Tous.
Bladé Desumvila, A. Benissanet, Mèxic, 1953.
Blazquez Martínez, José María Religiones Primitivas de Hispania I. Fuentes Literarias y Epigráficas, CSIC, Deleg. de Roma, 1962.
Bloch, O. Bloch Dictionnaire Étymologique de la langue française, avec la collaboration de W. von Wartburg, 2 vols., París, 1932. (Essencialment obra de Bloch, enriquida i millorada amb importants aportacions esparses de Wartburg. La 2a ed., un vol., París, 1950, que cito Bloch-W., ha estat modificada a fons, després de la mort de l'autor, per Wartburg, però segons declaracions d'aquest, «només en els casos en que s'imposava fer-ho», en realitat, juntament amb moltes millores indubtables i reduccions sense inconvenient, la nova ed. ha eliminat dades d'interès i ha admès nombroses opinions personals de W., no compartides per molts lingüistes.)
Blondheim, D. S. Les Gloses françaises dam les commentaires talmudiques de Raschi, 2 vols., París, 1929-37.
Blondheim, D. S. Les Parlers Judéo-Romans et la Vetus Latina, París, 1925.
Bloomfield, Maurice A Vedic Concordance, Kotilal Banarsidass, 2a ed., 1964.
Bluteau, Raphael Vocabulário Portuguez e Latino, 8 vols., Coïmbra, 1712-21.
Boccaccio, G. Decameró, versió cat. de 1429, introd. de C. Riba, vols. 1 i 2 (jorn. 1 i 2), NCl., Barcelona, 1926-8.
Boccaccio, G. Decam. Decameron.
Bocthor, Ellions Boq?or ; Bq. Dict. Arabe-Français, P., 1928 (sobretot de l'àrab d'Egipte, de vegades magrebí).
Bodria i Roig, Josep Llibret de recorts, València, 1911.
Boeci De Consolació trad. d'A. Ginebreda, Barcelona i Palma de Mallorca, Bibl. Cat. Aguiló, 1873-1904.
Bofarull, Antoni de L'Orfeneta de Menàrguens
Boisson Mapes de les Valls d'Ossau i d'Aspa, en el Bearn.
Bonaparte, Louis Lucien Le verbe basque en tableaux, 1869.
Bonís, Germans Les Livres de Comptes des Frères Bonis, p. p. E. Forestié, P., 1890-93, gascó Centre-Nord, SS. XIV-XV.
Borao, J. Diccionario de Voces Aragonesas, 1a ed., Saragossa, 1859; 2a ed., 1908.
Boscà, Antimo Fauna Valenciana, publicada en la Geografía General del Reino de Valencia, vol. «Reino de Valencia».
Bosch de la Trinxeria, C. Lena. Novel·la catalana muntanyesa, Barcelona, 1894.
Bosch de la Trinxeria, C. Pla y Muntanya, Barcelona, 1888.
Bosch de la Trinxeria, C. Recorts d'un excursionista, Barcelona, 1887.
Bosch, J. M. del (Josep M. Valls i Vicens) Lo Segador, Barcelona, 1892.
Botet i Sisó, Joaquim Geografía General de Catalunya, p. p. Carreres Candi, vol. Gerona.
Botet i Sisó, Joaquim Les Monedes Catalanes, 3 vols., Barcelona, IEC, 1908-11.
Bouda, K.; Baumgartl, D. Nombres vascos de las Plantas, Univ. de Salamanca, 1955.
Bourciez, Édouard Éléments de Linguistique romane, 2a ed., París, 1923.
Boutelou, Esteve Observaciones hechas sobre las plantas en el camino de Barcelona a Montserrat y las que se crían en Montserrat, ms. citat per Colmeiro, Enumeración y revisión de las plantas de la Península Hispana-lusitana e Islas Baleares, vol. I, p. CLXV.
Bover, Joaquim Maria BiblEBal. Biblioteca de Escritores Baleares, 2 vols., Palma, P. S. Gelabert, 1868.
Bover, Joaquim Maria Not. Isl. Mall. Noticias Histórico-Topográficas de la Isla de Mallorca, Palma, 1864, 2a ed.
Brito, Rafael Diccionario de Criollismos, S. Francisco de Macorís, 1930.
Briz, Francesc Pelai Briz, Francesc Pelai, Cançoner Cansons de la terra. Cants populars catalans, B., 1866-77.
Brousse, Emmanuel (fils) La Cerdagne Française, Perpinyà, 1896.
Brüch, Josef Der Einfluss der germanisehen Sprachen auf das Vulgärlatein, Heidelberg, 1913.
Brugmann, Karl Abrégé de Grammaire comparée des langues indoeuropéennes, trad. sous la direction de A. Meillet et R. Gauthiot, P., 1905.
Brugmann, Karl Griechische Grammatik, Munic, 1900.
Brugmann, Karl Grumdriss der vergleichenden Grammatik der indogermanischen Sprachen, 5 vols., Estrasburg, 1886-90.
Brunel, Clovis Les Plus Anciennes Chartes en Langue Provençale, P., Picard, 1926 (conté totes les escriptures originals que es conserven en llengua d'oc, anterior a 1200, procedents del Llenguadoc en la seva gran majoria, proveït d'un excel·lent glossari); amb un important suplement, P., 1952.
Bruniquer, Rúbriques Rúbriques de Bruniquer, 4 vols., Barcelona, 1913.
Brunot, Ferdinand Histoire de la Langue Française, P., 1916-38.
Brunot, Ferdinand La Pensée et la Langue, P., 1905 ss.
Brunot, Louis Notes lexicologiques sur le Vocabulaire Maritime de Robat et Salé, París, 1920.
Brunot, Louis Textes Arabes de Rabat, 2 vols., I: Textes, transcription et traduction annotée, P. P. Geuthner, 1931; II: Glossaire, P. P. Geuthner, 1952.
Buck, Carl D. A Dictionary of Selected Synonyms in the principal I-Eur. Lang., Chicago.
Buck, Carl D. Elementarbuch d. osk-umbr. Dial.
Bulbena, Antonio Diccionari català-francès-castellà, Barcelona, 1905.
Bulbena, Antonio Diccionario catalán-castellano, Barcelona, 1919.
Bulbena, Antonio Nou diccionari castellà-català, Barcelona, 1913.
Busquets Mulet, Jaume El códice latino-arabigo del Repartimiento de Mallorca (Parte latina). En el BSAL, xxx (1953), 708-758.
Busquets Mulet, Jaume El códice latino-arabigo del Repartimiento de Mallorca (Texto árabe), «Homenatge a Millàs Vallicrosa», vol. I (Barcelona, CSIC, 1954), pp. 243-300.
Cabrera, Ramón Diccionario de Etimologías de la Lengua Castellana, 2 vols., Madrid, 1837.
Calvino, J. B. Noveau Dictionnaire Niçois-Français, Slatkine Reprints, Ginebra, 1974.
Camelat, Miquèu de Beline, Pouème Gascou (dap la Traducciou de dret-a-dret), Tarbes, 1899.
Camí, El Setmanari valencianista, València, 1932-34.
Campaner y Fuertes, Álvaro Cronicon Mayoricense. Noticias y relacio­nes históricas de Mallorca desde 1229 a 1800. Palma de Mallorca 1881-­1894.
Camps i Mercadal, Francesc Camps Merc. Folk. Men. Folk-lore Menorquí de la Pagesia, 2 toms, Maó, 1918-21.
Camps i Mercadal, Francesc (Francesc d'Albranca) Folklore Menor­quí de la Pagesia. Maó, Imp. M. Sintes Rotger, 1981.
Canals, Antoni Carta de sant Bernat a sa germana, traduïda en català per Fr. Anton i Canals. Còdex existent en el monestir de Sant Cugat del Vallès. CoDoACA XIII, 415-647.
Canals, Antoni De arra de ànima, vol. 49 de NCl., pp. 121-171, Barcelona, 1935.
Canals, Antoni De Providència, vol. 49 de NCl., pp. 85-120, Barcelona, 1935.
Canals, Antoni Scipió Scipió e Aníbal, p. p. Miquel y Planas, Barcelona, 1910; i ed. NCl., B., 1935.
Canals, Antoni Scipió y Aníbal, La Destrucció de Jerusalem (1a ed. ab. de 1490), p. p. Miquel i Planas, Barcelona, 1910.
Canals, Antoni Valeri Màximo dels dits y fets memorables, traducció catalana del XIV per Frare Antoni Canals, ara per primera volta estampada segons el còdex del Concell de Cent barceloní per R. Miquel y Planas; 2 vols., Barcelona, 1914.
Cañes, Francisco Diccionario Español-Latino-Arábigo, 3 vols., Madrid, 1787.
Capellà, Andreu De Amore libri tres. Text llatí amb la traducció catalana del segle XIV. Introducció i notes per Amadeu Pagès. Castelló de la Plana, Sociedad Castellonense de Cultura, 1930.
Capmany i de Montpalau, A. de Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Antigua Ciudad de Barcelona, 4 vols., M., 1779.
Capó i Juan, Josep La vila de Santa Maria del Camí. De la preshistòria al segle XVI, vol. I (Palma, Gràfiques Miramar, 1980); vol. 11, Del se­gle XVII al XX (Palma, Gràfiques Miramar, 1985).
Carbonell, Pere Miquel Chròniques de Espanya fins ací no divulgades que tracta dels nobles e invictíssims reys dels gots e gestes de aquells, e fets dels comtes de Barcelona e reys de Aragó ab moltes coses dignes de perpètua memòria, any 1497 (Barcelona, Carles Amorós, 1546). L'any 1850 Antoni de Bofarull la publicà acompanyada de la traduc­ció castellana. L'any 1885 Josep Coroleu en féu una altra edició ca­talana.
Careta i Vidal, Antoni Careta, Dicc. de Barbr.; Dicc. de Barbr. Diccionari de Barbrismes introduhits en la Llengua Catalana, Barcelona, 1901.
Carignano, Giovanni da Carta nàutica, any c. 1320. A l'Archivio di Stato, Florència.
Carnoy, A. Le Latin en Espagne, d'après les inscriptions, 2a ed., Brussel·les, 1906.
Caro Baroja, Julio Los Pueblos de España, Barcelona, 1946.
Caro Baroja, Julio Materiales para el estudio de la Lengua vasca en su relación con la latina, Universidad de Salamanca, 1946.
Carré Alvarellos, L. Diccionario galego-castelán e vacabulario castelán-galego, 1a ed., la Corunya, 1933 i la 3a ed.
Carreras i Candi, Francesc GGC Ciutat de Barcelona Geografia General de Catalunya (descrip. física, Ciutat de Barcelona, C. Gomis; Girona, J. Botet; Lleida, Rocafort; Tarragona, E. Morera), dir. F. Carreras Candi, Barcelona, A. Martín, s. d.
Carreras i Candi, Francesc Sarthou, GeogrGralRVal.; GGRV Geografía General del Reino de Valencia, Barcelona, s. d.
Carreras i Candi, Francesc Ca. Candi, Misc. Hist. Cat. Miscelànea Històrica Catalana. 1a i 2a sèrie, Barcelona, 1905-18, 2 vols.
Carreras i Candi, Francesc Notes històriques de Sant Hilari Ça-calm, Barcelona, 1911.
Cartailhac, Émile Monuments primitifs des Iles Baléares. Tolosa, Lib. Édouard Privat, 1892.
Carus, Julius V. Prodromus Faunae Mediterraneae, sive Descriptio animalium maris Mediterranei incolarum ... adjectis nominibus vulgaribus eorumque auctoribus, 2 vols., Stuttgart, 1885-93.
Casaccia, G. Dizionario Genovese-Italiano, Gènova, 1876.
Casaponce, Esteve Contes Vallespirenchs, replegats per En Mir y Nontoquis, Perpinyà, s. d.
Castelao Escolma Dón. Escolma Dónega, Vigo, Galaxia, 1964.
Castelló Guasch, Joan Rondaies Eivissenques.
Castelló, Juan Ibiza y Formentera, índice para el viajero, Palma de Mallorca, 1957.
Castet Proverbes Patois de la Vallée de Biròs en Couserans, Foix, 1889.
Castro, Américo Glos. de Palacio Glosarios Latino-Españoles de la Edad Media, Madrid, 1936.
Castro, Américo Unos Aranceles de Aduanas del siglo XIII, RFE, VIII, 1-29, 325-56; IX, 266-76; X, 113-36.
Català, Víctor Dramas Rurals, B., L'Avenç, 1902.
Català, Víctor Solitut, 3a ed., Barcelona, 1909.
Cateura Bennàsser, Pablo Aproximación a la dinámica de un grupo fa­miliar foráneo de Mallorca en la baja edad media (La diferenciación so­cial y el proceso de élites). A FRB, III (Palma de Mallorca, Imp. Lope, 1979-1980), 359-372.
Cateura Bennàsser, Pablo Mallorca y la política patrimonial de la mo­narquía (siglo XIII y la primera mitad del siglo XIV), a «Estudis Ba­leàrics», VI (Palma de Mallorca 1982), 79-156.
Cauliac Inventari o collectori en la part cirurgical de medicina, compilat e complit l'any de nostre Senyor mil quatrecents xexanta y tres per Guido de Cauliach mestre en medicina en lo famós studi de Montpeller, B., 1492.
Cavanilles, Antoni Josep Observaciones sobre la Historia Natural. Geografía, Agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, 2 vols. (1795-97), 2a ed., Saragossa, 1958.
Cejador y Frauca, Julio Cej. Tesoro de la Lengua Castellana, M., 1902 ss., vols. 4-9.
Cénac-Moncaut Dictionnaire Gascon-Français, París, 1863 (reflecteix el parlar de la zona de Mirande-du-Gers).
Cerdà, Jordi Pere (Antoni Cayrol) Contalles de Cerdanya, B., Barcino, 1961.
Cervera, fra Joan Origen de la devoción de la Santa Cruz de Porreres. Sus milagros. Descripción de la villa... (Palma de Mallorca, c. 1750).
Cerverí de Girona Obras completas del trovador Cerverí de Girona, ed. Martí de Riquer, B., 1947. També l'ed. de les 100 líriques de Cerverí, ed. per Francesco A. Ugolini, contingudes en el Cançoner de Saragossa, Roma, 1936.
Cèssulis, Jaume De les costums dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre'l Joch dels Escachs ... transladat del latí ... versió catalana treta d'un ms. del quinzèn segle; Barcelona, Masssó i Casas, 1900. Altra ed.: Libre de bones costums dels hòmens e dels oficis dels nobles. Sermó sobre lo Joch dels Scachs ... , Barcelona, Imp. Altés, 1902.
Chabrand, J. A.; Rochas d'Aiglun, A. de Patois des Alpes Cottiennes et en particutier du Queyras, Grenoble, 1877.
Charles, H.; Solayman, A.-M. Le parler arabe de la voile et la vie maritime sur la côte Libano-Syrienne, Beirut, 1972.
Cocchiari, G. Le Vastasate. Contributo olla storia del Teatro Popolare, Palerm, 1926.
Coll y Altabás, B. Coll A. Colección de voces usadas en la comarca de la Litera, apèndix de la 2a ed. del dicc. de Borao.
Colmeiro, Miguel Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas del antiguo y nuevo mundo. 1 vol., Madrid, 1871.
Colmeiro, Miguel Enumeración y revisión de las plantas de la Península Hispano-lusitana e Islas Baleares, con la distribución geográfica de las especies y sus nombres vulgares, tanta nacionales como provinciales, 5 vols., Madrid, 1885.
Comes, Pere Joan Llibre de algunes coses asanyalades succehides en Barcelona y en altres parts, Barcelona, 1878.
Companyó, Lluís Histoire naturelle du département des Pyrénées Orientales, Perpinyà, 1964.
Corazzini di Bulciano, F. Vocabolario Nautico Italiano, 6 vols., Florència, 1905.
Cordier, Eugène Études sur le dialecte du Lavedan, tir. a part del Bulletin de la Société de Ramond, Banyeres de Bigorra, 1878.
Cornu, Jules Die Portuguesische Sprache, en GGr. I, 2a ed.
Coromines, Joan Breve Dicc. Et. Cast. Breve Diccionario Etimológico de la Lengua Castellana, Madrid, 1961; 3a ed. revisada, 1973.
Coromines, Joan Cartes d'un visionari (sobre la Monarquia i la República), Barcelona, Antoni López, 1921.
Coromines, Joan De plaer no n'hi ha mai prou en Putxinel·lis.
Coromines, Joan Diaris i records, 3 vols., Barcelona, Curial, 1974-75.
Coromines, Joan DECat Diccionari etimològic i complementari de la llengua ca­talana, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i de Max Cahner (Bar­celona, Curial), I (1980); II (1981); III (1982); IV (1984); V (1985); IV (1986); VII (1987); VIII (1988); el IX i últim, ja en darreres proves.
Coromines, Joan DCEC. Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana
Coromines, Joan DCEC Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, vols I (A-C), 1954; II (CH-K), 1955; III (L-RE), 1956; IV (RI-Z), 1957.
Coromines, Joan Du Nouv. Du nouveau sur la toponymie occitane: recherches sur les noms de lieux préromans de Languedoc et de Gascogne, a Beiträge zur Namenforschung, 8 (1973), pp. 193-308.
Coromines, Joan El perfecte Dandi i altres escrits, Buenos Aires, 1940.
Coromines, Joan Els noms de lloc de la Vall de Boí, 45 pp., en BSO 1982.
Coromines, Joan EntreDL; Entre D. L. Entre dos llenguatges, 3 vols., Barcelona, Curial, 1976-77.
Coromines, Joan E. T. C. Estudis de Toponímia Catalana, 2 vols., Barcelona, Ed. Barcino, 1965 i 1970.
Coromines, Joan Jardins de Sant Pol, Barcelona, 2a ed., 1927.
Coromines, Joan La dona lletja, dins O. C.
Coromines, Joan La mort d'En Joan Apòstol, Barcelona, Llibr. Antoni López el Vell, 1928.
Coromines, Joan La vida austera, Barcelona, Tip. «L'Avenç», 1908.
Coromines, Joan L'amor traïdor, dins O. C.
Coromines, Joan L'avi dels mussols, dins O. C.
Coromines, Joan Silèn; Silèn Les dites i facècies de l'estrenu filàntrop En Tomàs de Bajalta. Llibre primer: Silèn, Barcelona, 1925.
Coromines, Joan Pigmalió Les dites i facècies de l'estrenu filàntrop En Tomàs de Bajalta. Llibre segon: Pigmalió, Barcelona, 1928.
Coromines, Joan Prometeu Les dites i facècies de l'estrenu filàntrop En Tomàs de Bajalta. Llibre tercer: Prometeu, Barcelona, 1934.
Coromines, Joan Les gràcies de l'Empordà. Poema en prosa, Barcelona, F. X. Altés, 1919.
Coromines, Joan Les llàgrimes de Sant Llorenç. Novel·la, Barcelona, A. López, 1929.
Coromines, Joan Les presons imaginàries, Barcelona, Tipografia «L'Avenç», 1899.
Coromines, Joan LleuresC Lleures i converses d'un filòleg, Barcelona, 1971.
Coromines, Joan notes manuscrites.
Coromines, Joan O. C. Cast. Obra Completa en Castellano, recop. y anot. por Joan Coromines, Madrid, ed. Gredos, 1975.
Coromines, Joan O. C. Obres Completes, recopilació i notes de Joan Coromines, Barcelona, ed. Selecta, 1972.
Coromines, Joan Prosificacions d'Eiximenis, en EntreDL.
Coromines, Joan Putxinel·lis. Teatre, Barcelona, Imp. Altés, 1927.
Coromines, Joan també Du Nouveau sur la Toponymie Occitane, en Beiträge zur Namenforschung, vol. IX.
Coromines, Joan TopHesp. Tópica Hespérica, estudio sobre los antiguos dialectos, el substrato y la toponimia romances, 2 vols., Madrid, ed. Gredos, 1971.
Coromines, Joan Treballs (unes 130 pp.) publicats en les Actes dels «Coloquios de Lingüística Prerromana» celebrats a la Univ. de Salamanca, 1974, els citam amb abreviatura Col. Prerr. Salm. 1974.
Coromines, Joan Vida d'En Pep de la Tenora, Barcelona, Barcino, 1953.
Coromines, Joan CorDAran; CorVoAr; Vocab. Aran. Vocabulario Aranés. Tesis doctoral, Barcelona, 1931
Coromines, Joan; José A. Pascual DECH Diccionario crítico etimoló­gico castellano e hispanico (Madrid, Gredos, 1980 i ss.).
Coromines, Joan; Mascaró Passarius, Josep Aproximació a la toponí­mia balear, BSO, x (1989), 29-41, primer assaig, parcial, de l'obra pre­sent.
Coromines, Pere A recés dels tamarius. Contes i novel·les, Barcelona, 1925.
Cortès, Gabriel La cançó del Mar. Un al·lot de barca, Les Illes d'Or, núm. 8, Mallorca, 1935.
Cortesão, Armando Onomástico Medieval Português, en O Archeólogo Português, 1903-12.
Cortesão, Armando Cortesão Subsídios para um diccionario completo da língua portuguesa, Coïmbra, 1900-01.
Costa i Llobera, Miquel De l'agre de la terra, Les Illes d'Or, 34, Palma, 1947.
Costa i Llobera, Miquel Horacianes, Barcelona, Ilustr. Catalana, 1906; Les Illes d'Or, 18, Palma, 1938.
Costa i Llobera, Miquel Poesies, Barcelona, Ilustr. Catalana, s. d.
Costa, Antoni Cebrià ACCosta Flora de Cat. Introducción a la Flora de Cataluña, 2a ed., Barcelona, 1877 .
Couzinié, J. P. Dictionnaire de la langue romanocastraise et des contrées limitrophes, Castres, 1850.
Covarrubias Horozco, Sebastián de Covarr. Tesoro de la lengua castellana o española, Madrid, L. Sánchez, 1611.
Cowan, H. K. J. De Oudnederlandse (Oudnederfrankische) Psalmenfragmenten, Textus minores, vol. XXIII, Leiden, Brill, 1957.
Crescenzio, Bartolomeo Nautica Mediterranea, 1607.
Crescini, Vincenzo Manualetto Provenzale, Pàdua, 1905.
Crespo Pozo, J. S. Nueva contribución a un vocabulario castellano-gallego, Ourense, 1972.
Cresques, Abraham; Jafudà Atlas català, a la Bibliothèque Nationale, Pa­rís, Res., ms. Esp. 30, full 3-B.
Crozada Cançon de Crozada.
Cuervo, Rufino J. Apuntaciones críticas sobre el lenguaje bogotano, 1a ed., Bogotà, 1872; 5a ed., París, 1907; 7a ed., Bogotà, 1939.
Cuervo, Rufino J. Dicc. Constr. Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana, vols. 1 i 2, París, 1886-93 (A-D).
Cuervo, Rufino J. Obras inéditas, p. p. F. Restrepo, Bogotà, 1944.
D'Albon Cartulaire du Temple.
Damé, Fr. Nouveau Dictionnaire Français-Roumain, Bucarest, 1930.
Damé, Fr. Nouveau Dictionnaire Roumain-Français, Bucarest, 1931.
Dameto, Juan; Mut, Vicente; Alemany, Gerónimo; Moragues, Miguel; Bover, Joaquín María Historia general del Reino de Mallorca. Pal­ma de Mallorca, vol. I (1840); vol. II (1841).
Daniel, J. Dictionnaire Français-Périgourdin, Peirigús, 1914.
Darmesteter, A.; Hatzfeld, A.; Thomas, A. Dictionnaire Général de la Langue Française, 2 vols., París, 1926.
Descelliers, Pierre Carta nàutica, any 1546, a A. E. Nordenskjöld, Periplus..., 1897.
Desclot, Bernat Crònica del Rey En Pere e dels seus antecessors passats, ed. M. Coll i Alentorn, NCl., 62-64, 66, 69-70, Barcelona, 1949-51; ed. Soldevila, Barcelona, Edit. Selecta, 1971.
Desplanque Inventaire des Archives de Thuir.
Despuig i Dameto, Cardenal Antoni Mapa de la isla de Mallorca, 1785.
Despuig, Cristòfol Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Barcelona, Imp. La Renaixensa, 1877.
Devic, Marcel Dictionnaire étymologique des mots d'origine orientale, en el Suplement de: Littré, Dictionnaire de la langue française, París, 1876.
Deztany, Lluís (Lluís Faraudo de Saint Germain) Alcoatí Alcoatí. Llibre de la figura del uyl, traduït de l'àrab per Mestre Joan Jacme i conservat en un ms. del XIV segle; Barcelona, 1933.
Dieç, Mn. Manuel Llibre de Menescalia o tractat de les mules, Barcelona, 1523.
Dieterici, Fr. Arabisch-Deutsches Handwörterbuch zum Koran und «Thier und Mensch vor dem König der Genien», Leipzig, 1881; 2a ed., 1894.
Diez, F. Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen, 1a ed., 1853; 5a ed., Bonn, 1887.
Diz. Rumantsch-Grischun Planta-Schorta, Diz. Rumantsch-Grischun.
Djauharí Sihah, Diccionari Aràbic del Djauharí (irani arabitzat), any 1007.
Dombay Grammatica Linguae Mauro-Arabicae, Viena, 1800 (amb un lèxic marroquí).
Dottin, G. Glossaire des parlers du Bas-Maine, París, 1899.
Dottin, G. La langue Gauloise, París, 1920 (comp. sempre la important ressenya de J. Jud., ARom. VI, 188- 211).
Doujat, Jean Ditciounari moundi, empeoutad per G. Visner, Tolosa de Llenguadoc, 1895.
Dozy, Reinhart Supplément aux Dictionnaires Arabes, 2 vols., Leyden, 1881.
Dozy, Reinhart; W. H. Engelmann Gloss. Glossaire des mots espagnols et portugais dérivés de l'arabe, 2a ed., Leyden, 1869 (la 1a ed. d'aquesta obra, escrita només per Engelmann, fou enormement millorada i ampliada pel seu mestre Dozy en la 2a). A Chicago vaig usar l'exemplar de mà de Dozy, amb addicions manuscrites de l'autor, que de vegades cito.
Dulcert, Angelino Carta nàutica anònima, atribuïda a A. D., any c. 1327, al British Museum (Londres), Add. ms. 25.691.
Dulcert, Angelino Carta nàutica, any 1399, a la Bibliothèque Nationale, París, Res. (Ge. B. 696).
Dupleich Dictionnaire Patois-Français à l'usage de l'arrondt. de St. Gaudens, Saint-Gaudens, 1843.
Duraffour, Antonin Lexique Patois-Français du parler de Vaux-en-Bugey (Ain), Grenoble, 1941.
Duraffour, Antonin Phénomènes généraux d'évolution phonétique dans les dialectes franco-provençaux, Grenoble, 1932.
Durrieux, Alcée Dictionnaire étymologique de la langue gasconne, 2 vols., Auch, 1899-1901 (les etimologies no tenen cap valor i sovint influeixen en les definicions de l'autor; les seves dades es refereixen generalment al departament del Gers).
Duvoisin, Capitaine Duvoisin, Cap. De la formation des noms dans la langue basque, París, 1884.
Eguílaz y Yanguas, L. de Glosario etimológico de las palabras españolas (castellanas, catalanas, gallegas, mallorquinas, portuguesas, valencianas y vascas) de origen oriental (arabe, hebreo, malayo, persa y turco), Granada, 1886 (el mètode de l'autor és dels més defectuosos i les seves dades s'han d'agafar sempre amb la major desconfiança, però el seu llibre conté algunes paraules que manquen en el Gloss. de Dozy).
Eiximenis, Francesc Doctrina compendiosa, ed. P. Martí de Barcelona, NCl., Barcelona, 1929 i CoDo.ACA XIII.
Eiximenis, Francesc Llibre de les dones, edició crítica per Frank Naccarato, tesi doctoral presentada a la Univ. de Chicago, dirigida per J. Coromines, en curs de publicació.
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública, ed. Daniel de Molins de Rei, NCl., Barcelona, 1927.
Eiximenis, Francesc Se'n cita de vegades l'antologia d'Eiximenis per Marçal Olivar, NCl. VI.
Eiximenis, Francesc Terç del Chrestià, ed. del P. Martí de Barcelona i Feliu de Tarragona, vols. I-III, NCl., Barcelona, 1932.
Elbing Glossari d' (S. XVI), la principal font de què disposem per al lèxic del prussià antic, uso l'ed. facsímil de Mažiulis.
Elcock, W. D. De quelques alfinités phonétiques entre l'aragonais et le béarnais, París, 1938.
Elias de Molins, A. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX, 2 vols., Barcelona, 1889-95.
Encina, Juan del Cancionero, 1946, ed. facs. de la princ., M., Acad. Esp., 1928.
Ensenyat i Pujol, Juan Bautista Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Palma de Mallorca, Imp. Tip. Prov., vol. I (1919); vol. 11 (1920).
Ernault, Émile Dictionnaire breton-français du dialecte de Vannes, Vannes, 1904.
Ernault, Émile Dictionnaire étymologique du breton moyen, Nantes, 1885-7, amb el suplement Glossaire Moyen-Breton, P., 1896.
Ernout, A. Le dialecte ombrien, lexique du vocabulaire des «Tables eugubines» et des inscriptions, P., 1961
Ernout, A. Les éléments dialectaux du vocabulaire latin, P., Champion, 1909.
Ernout, A. Morphologie historique du latin, P., Klincksieck, 1914
Ernout, A.; A. Meillet Ernout-M. Dictionnaire étymologique de la langue latine, P., 1932; 2a ed., 1939; 3a ed., 1951.
Escolano, G. Décadas de la Historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia, 2 vols., València, 1610-11.
Escrig y Martínez, José Diccionario Valenciano-Castellano, València, 1851; no cito mai la pèssima 3a ed. ampliada per C. Llombart, 1886.
Esnault, Gaston Dictionnaire historique des argots français, P., Larousse, 1965.
Espinosa, hijo, Aurelio M. Arcaísmos dialectales: la conservación de s y z sonoras en Cáceres y Salamanca, M., 1935.
Esteve, Joan Liber elegantiarum latina et valentiana lingua, Venècia, 1489; llicència d'imprimir 1472.
Esteve, Joaquim; Josep Belvitges; Antoni Juglà i Font Belv.; Belvitges, Dicc. Diccionario Catalán-Castellano-Latino, Barcelona, 1803-1805 (el 1r volum es va reeditar el 1830).
Estienne, H. Thesaurus Graecae Linguae, 5 vols., 1572-73.
Eys, W. J. van Dictionnaire Basque-Français, P., 1873.
Eys, W. J. van Grammaire comparée des dialectes basques, P., 1879.
Fabra, Pompeu Converses filològiques, 1a sèrie, B., Editorial Regina, s. a.
Fabra, Pompeu Diccionari General de la Llengua Catalana, B., 1932 (reeditat diverses vegades a partir de 1954 sota la responsabilitat de l'IEC).
Fabra, Pompeu DFa. Diccionari General de la Llengua Catalana, Barcelona, 1932 (de fet 1933); 2a ed., 1954.
Fabra, Pompeu DOrt. Diccionari Ortogràfic, Barcelona, 1917.
Fabra, Pompeu Gramàtica catalana, B., IEC, 1917.
Fabra, Pompeu Gramática de la Lengua Catalana, B., L'Avenç, 1912.
Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana, B., Ed. Teide, 1956 (ed. pòstuma a cura de J. Coromines).
Fahrholz, Günter Wohnen und Wirtschaft im Bergland der oberen Ariège, Hamburg, 1931.
Falk, H. S.; Torp, A. Norwegisch-dänisches etymologisches Wörterbuch, Heidelberg, 1911.
Febrer i Cardona, Antoni DFebrer Diccionari Menorquí, Español, Francés y Llatí, manuscrit de principis del S. XIX del qual tenim xerocòpia.
Febrer, A. La Comèdia de Dant Allighier, traduïda per Andreu Febrer, versió catalana del S. xv, B., 1878.
Feliu i Codina, Josep La dida, 1875 (novel·la).
Feliu i Codina, Josep Lo Bruch, 1878 (narració).
Fenn, Waldemar Gráfica prehistórica de España y el origen de la cultura europea (Maó, Imp. M. Sintes Rotger, 1950).
Fenollar, Bernat Passi en cobles, Lo
Fernández González, Ángel R. El habla y la cultura popular de Oseja de Sajambre, Oviedo, Dip. de Asturias, 1959.
Ferrà, Bartomeu Comèdies y Poesies, Palma, 1872; cito l'ed. IdOr.
Ferraz y Castán, V. Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza, M., 1934.
Ferreira de Vasconcellos, J. Eufrosina, mj. S. XVI.
Ferrer Ginart, Andreu Rondaies de Menorca, Ciutadella, 1914.
Ferrer Mallol, Maria Teresa Dues cartes en català des de Ciutadella a la companyia Datini de Mallorca (1405-1408), a «Randa», 10 (1980), 81-97.
Ferrer, Sant Vicent (Vicent Ferrer, sant) Quar. Quaresma predicada a València l'any 1413, ed. de Josep Sanchis Sivera, B., 1927 .
Ferrer, Sant Vicent (Vicent Ferrer, sant) Sermons, a cura de Josep Sanchis Sivera (t. I i II), Els Nostres Clàssics, 1932-34; també en cito un altre volum que té en preparació com a tesi doctoral el meu antic alumne de Chicago William J. Harrison.
Fick, A. Vergleichendes Wörterbuch der indogermanischen Sprachen, 1a ed., 1868; 3a ed., 4 vols. 1874; 4a ed., 1890.
Figuera, Antoni Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840. Abreujat en DFgra.
Figuera, Pere Antoni DFgra.; DFig. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840-41.
Figuereido, Cándido de Fig. Novo dicionário da língua portuguesa, 2 vols., Lisboa, 1899; 5a ed., 1939.
Finamore, G. Vocabolario dell'uso abruzzese, 2a ed., Città di Castello, 1893.
Finke, Heinrich Acta Aragonensia, 3 vols., Berlín i Leipzig, 1908 ss.
Firuzabadí Qamûs, gran dicc. aràbic, compost per un persa arabitzat, c. 1400 d. J. C.
Fischer, H. F. W. D. Leges Barbarorum in usum studiosorum; I, Pactus Legis Salicae, Leiden, E. J. Brill, 1948; II, Lex Ripuaria-Lex Saxonum-Euua as amorem, id., 1951.
Flaubert, Gustave Salammbô, P., 1918.
Flórez, E. Esp. Sagr. España Sagrada, 51 vols., 1747 ss.
Foix, Gastó de Llibre de caça, 1387.
Font Obrador, Bartolomé Historia de Llucmajor, vol. I, pròleg del P. Miquel Batllori, 1972; vol. II, pròleg de F. Udina Martorell, 1974; vol. III, pròleg de F. Mateu i Llopis, 1978; vol. IV, pròleg de Jaume Salvà, 1982; vol. V pròleg de Vicenç Maria Rosselló Verger, 1986 (Palma, Gràfiques Miramar).
Fontecha, Carmen Glosario de voces comentadas en ediciones y textos clásicos, M., 1941.
Fontserè, Eduard anotacions manuscrites al seu exemplar del DOrt., c. 1925.
Fontserè, Eduard CiFiNat. Elements de Ciències Físiques i Naturals, B., 1932; edició catalana del llibre publicat en castellà (però pensat en català) en diverses edicions des de 1911 (CiFiNat.).
Forcellini, Aegidii Totius Latinitatis Lexicon, Prati, 1858-60.
Förstemann, Ernst Altdeutsches Namenbuch; vol. I: Personennamen, Bonn, 1900; II i III: Arts und sonstige geographische Namen, Bonn, 1911-1912.
Förster i Koschwitz Altfranzösisches Übungsbuch, Leipzig, 1932.
Förster i Koschwitz Gloses de Reichenau a Altfranzösisches Übungsbuch, Leipzig, 1932.
Forteguerri Ricciardetto
Forteza, Miquel Els descendents dels jueus conversos de Mallorca, Mallorca, 1966.
Forteza, Tomàs Gramática de la Lengua Catalana, Palma de Mallorca, 1915.
Fouché, Pierre Morphologie historique du roussillonnais, Tolosa, 1924.
Fouché, Pierre Phonétique historique du roussillonnais, Tolosa, 1924.
Fraenkel, Ernst Die baltischen Sprachen, Heidelberg, 1950.
Fraenkel, Ernst Litauisches etymologisches Wörterbuch, Heidelberg Göttingen, 1955 ss.
Franch, Narcís traducció del Corbatxo, ed. Francesc de B. Moll, BDLC XVII, 1935.
Franck Etymologisch woordenboeck der nederlandsche taal, la Haia, 1910; ed. ampliada per N. van Wijk, Franck's Etymologisch Woordenboeck der Nederlandsche Taal, la Haia, Nijhoff, 1912-1971 i Supplement de C. B. van Haeringen, id., 1936- 1971.
Freire, João Carta nàutica, any 1546 (San Marino), a la Huntington Li­brary (Estats Units).
Freytag, G. W. Lexicon Arabico-Latinum, 4 vols., Halle, 1831-7.
Friederici, G. Amerikanistisches Wörterbuch, Hamburg, 1947.
Friederici, G. Hilfswörterbuch für den Amerikanisten, Halle, 1926.
Furió, Antonio Panorama óptico-históríco-artístico de las Islas Baleares (Palma de Mallorca, Imp. P. J. Gelabert, 1840).
Fz. Duro Fernández Duro.
Gaçull, Jaume Lo sompni de Johan Johan, València, 1497.
Gaçull, Jaume Somni de J. Joan Somni de Joan Joan.
Gaffiot, Félix Dictionnaire Illustré Latin-Français, P., Hachette, 1934.
Gal·les, Joan de Breviloqui de virtuts, ed. P. N. d'Ordal, NCl., 1930.
Galindo Romeo, P.; Alcayde Vilar, F. Lèxic llatí-valencià del bisbe En Jaume d'Aragó, Saragossa, 1922-27.
Gamillscheg, Ernst EWFS Etymologisches Wörterbuch der franzosischen Sprachen, Heidelberg, 1929.
Gamillscheg, Ernst, R. G. Romania Germanica: Sprach- und Siedlungsgeschichte der Germanen auf dem Boden des alten Römerreiches; vol. I, 1934; vol. II, 1935; vol. III, 1936.
García de Diego, V. GdD; Diego, G. de Caracteres fundamentales del dialecto aragonés, Saragossa, 1918.
García de Diego, V. GdD; Diego, G. de Contribución al diccionario hispánico etimológico, M., 1923.
García de Diego, V. GdD; Diego, G. de Diccionario Etimológico Español e Hispánico, M., [1955].
García de Diego, V. GdD; Diego, G. de Elementos de gramática histórica gallega, Burgos, 1906.
García de Diego, V. GdD; Diego, G. de Instrucción náutica para navegar, Mèxic, 1587; ed. facsímil, M., 1944.
Garcia Girona, Joaquim G. Girona; Ga. Girona Seidia, poema valencià, València, 1920.
Garcia Girona, Joaquim G. Girona; Ga. Girona Vocabulari del Maestrat (A-G), suplement al Bol. de la Soc. Castellon. de Cult., 1922 ss.
García Rey, Gerardo Rey, G. Vocabulario del Bierzo, M., 1934 (referit especialment a la zona de parla lleonesa).
García Soriano, Justo Soriano, G. Vocabulario del dialeeto murciano, M., 1932.
García-Lomas, G. A. Estudio del dialecto popular montañés: fonética, etimologías y glosario de voces, Sant Sebastià, 1922; 2a ed. molt ampliada: El lenguaje popular de las Montañas de Santander, Santander, 1949.
Gardette, P. Atlas linguistique et etnographique du Lyonnais, Lió, 1950 ss.
Gardette, P. Lous pouèmes daou païsan.
Gary, abbé Dictionnaire patois-français à l'usage du département du Tarn, Castres, 1845.
Gasselin, E. Dictionnaire Français-Arabe, 2 vols., P., 1890-1.
Gauthiot Grammaire Sogdienne.
Gay, V. Glossaire archéologique du Moyen Àge et de la Renaissance, 2 vols., P., 1882-1928.
Genebreda, Antoni versió del Libre de consolació de Philosophia de Boeci, ed. de Marian Aguiló.
Genís i Aguilar, Martí Julita, B., fulletó de la Renaixença, 1874.
Genís i Aguilar, Martí La Mercè de Bellamata, 1878.
Genís i Aguilar, Martí La Reineta del Cadí, 1892.
Georges, H. Lexicon der lateinischen Wortformen, Leipzig, 1890.
Gerard de Cremona glossari publicat en Isis.
Gesenius, Wilhelm Hebräisches und Aramäisches Handwörterbuch ü. das alte Testament, 12a ed. reelaborada per F. Buhl, Leipzig, Vogel, 1895.
Giese, Wilhelm Anthologie der geistigen Kultur auf der Pyrenäenhalbinsel (Mitt.), Hamburg, 1927.
Giese, Wilhelm Waffen nach der katalanischen Chroniken des XIII. Jahrhunderts, VKR I, 1928, 140-82.
Giese, Wilhelm Waffen nach der spanischen Literatur des 12 und 13. Jahrhunderts, Hamburg, 1925.
Gilbert i Corsuno Tractat d'Astrologia o Sciencia de les Steles compost baix orde del Rey Pere III lo Ceremoniós per mestre Pere Gilbert y Dalmau Planas, ab la colaboració del jueu Jacob Corsuno, B., L'Avenç, 1892.
Gili Ferrer, Antoni Artà en el segle XV (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1983).
Gili Ferrer, Antoni Historia de la Ermita de Betlem (Palma de Mallorca, Imp. Politècnica, 1975).
Gili Gaya, Samuel Tesoro Lexicográfico, 1492-1726, M., 1947 ss.
Gillet, J. E. Coplas de unos tres pastores, en Philological Quarterly XXI, Iowa City, 1922 ss.
Gillet, J. E. Propalladia and other works of Bartolomé Torres Naharro, 3 vols., Bryn Mawr, 1943-51.
Giner i March, Josep G. i March; JGM informes inèdits sobre el valencià de la c., centre i sud del país, de lèxic mariner català de l'Escala i altres de l'aragonès d'Ansó; comentaris de c. 1955 a les addicions que Enric Valor féu al DFa. c. 1950.
Girart de Rossilhon G. de Rossilhon cançó de gesta conservada en una versió occitana tenyida de francoprovençal de mitjan S. XII; ed. d'un gran fragment en la Chrestomathie d'Appel.
Givanel i Mas, J. Notes per a un vocabulari de l'argot barceloní, BDC VII, 1919.
Godefroy, Fréderic Dict. Gral. o Dictionnaire de l'ancienne langue française et de tous ses dialectes, du IX.e au XVe siècles, 10 vols., P., 1880-1902.
Goeje, M. J. de Selections from Arabic Geographical Literature, Leiden, J. Brill, 1950.
Goetz, Georg CGL; Goetz, G., ThGlEmend. Corpus Glossariorum Latinorum, 7 vols.; ed. G. Götz, Leipzig, 1888-1901; vols. 6 i 7 (Thesaurus Glossarum Emendatarum), Amsterdam, Halkert, 1965.
Gonçalves Viana, A. R. Viana, G. Apostilas aos dicionários portugueses, 2 vols., Lisboa, 1906.
Gonçalves Viana, A. R. Viana, G. Palestras filológicas, Lisboa, 1931.
Gower, John trad. de La confission del amante (a. 1399), Leipzig, Seele, 1909.
Goy, José M. Susarón, paisajes y costumbres de la Montaña leonesa, Astorga, 1920.
Graff, E. G. Althochdeutscher Sprachschatz, 7 vols., Berlín, 1834-42.
Grammont, Maurice La Dissimilation Consonantique, extr. Revue des Langues Romanes, t. L, 1907.
Grammont, Maurice Le Parler de la Franche Montagne et en part. de Damprichard.
Grammont, Maurice Le Vers français, ses moyens d'expression, son harmonie, P., 1923.
Grammont, Maurice Onomatopées et mots expressifs, RLR XLIV.
Grammont, Maurice Traité de Phonétique, P., 1933
Grandó, Carles Vocabulari Rossellonès, en Misc. Fabra.
Gregori de Tours Historia francorum.
Gregori de Tours Martinus.
Griera, Antoni Phil. Studien K. Voretzsch dargebracht, 1927-9.
Griera, Antoni Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, 14 vols., B., 1935-47; esforç malaguanyat: publica els valuosos materials del Diccionari de Dialectes de l'Institut d'Estudis Catalans, però esquematitzant arbitràriament les definicions, suprimint o generalitzant la localització (sobretot als darrers volums) i afegint-hi altres materials de segona mà.
Guasp, Bartomeu Rosada, Les Illes d'Or, Palma, 1935.
Guilhem de Peitieu moltes líriques p. p. Appel, Chrest.
Guillaumie, Gaston Contribution à. l'étude du glossaire Périgourdin (canton de St. Pierre de chignac), P., 1927.
Guillem de Berguedà ed. de Martí de Riquer, Poblet, 1971; ed. Ugolini, ARom. XXIII.
Guillem de Cabestany ed. A. Långfors, en Classiques Français du Moyen Âge, 1924.
Guillem de Cervera ed. de J. Coromines (amb A. Soberanas), inèdita.
Guinot i Vilar, Salvador Escenes Castelloneses, B., L'Avenç, 1906.
Guiter, Enric Atlas linguistique des Pyrénées-Orientales, 1966.
Guiu de Columpnes [Guido delle Colonne] Les Històries Troyanes, trad. al català per Jaume Conesa, B., 1919, ed. Miquel y Planas.
Guzmán de Alfarache M. Alemán.
Gz. de Clavijo Gonzàlez de Clavijo.
Habsburg-Lorena i Borbó, Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria Die Balea­ren in Wort und Bild geschildert, 9 vols. (Leipzig 1869-1891). Versió castellana de Carlos i Barbara Sanchez-Rodrigo, sota la coordinació i supervisió de Tomàs Vidal Bendito (Menorca, Caixa d'Estalvis «Sa Nos­tra», 1980).
Harder-Ramez, Ernst Chrestomathie arabe, prosateurs, avec gloss., P., 1911.
Hatzfeld, A., Darmesteter, A.; Thomas, A. Dictionnaire Géneral de la Langue Française, P., 1926, 2 vols.
Hatzfeld; Darmesteter; Thomas DGén.; DGral.; Dict. Gral. Dictionnaire Général de la Langue Française, 2 vols., París, 1890-1900.
Hellquist, Elov Svensk etymologisk ordbok, Lund, 1939.
Henry, Victor Lexique étymologiqtte des termes les plus usuels du breton moderne, Rennes, 1900.
Henry, Victor Précis de Grammaire Comparée de l'Anglais et l'Allemand, P., 1906.
Hepitês, Ant. Léxicon Helleno-gállikon.
Hernández i Sanz, Francesc Hernz. Sanz El Archivo Municipal de Alayor, 1918.
Hernandez, José Fierro, M. Martín Fierro, Buenos Aires, 1872-9; 1 vol. d'ed. i 1 de comentari E. F. Tiscornia, Martín Fierro comentado i anotado, Buenos Aires, 1925 i 1943.
Hess von Wyss, J. J. Beduinennamen aus Zentralarabien; p. p. les «Sitzungsberichte der Heidelberger Akademie», XIX (1912), 54 pp. Aquesta obra del professor d'arabística de la Univ. de Zúric (mestre comú de Steiger i Coromines) aplega les cites de les principals fonts publicades de l'antroponímia de l'Aràbia Central, junt amb els noms que hi recollí ell mateix en els seus temps de pelegrinatge pel Nedjd, i confrontades amb les fonts egípcies de Littmann, algerianes del Gouv. Gen. Alg., etc. Conjunt de fonts que ens permet de reemplaçar sens dubte només imperfectament, però en mesura molt considerable, i alhora també no sense cert avantatge, el gran cedulari d'antroponímia hispano-àrab del Centro de Estudios Árabes de Madrid, aplegat per Codera, Ribera, Simonet, etc., al qual ens ha refusat pertinaçment l'accés el seu detentor J. Olivet Asín, d'ençà que l'hi llegà (com si fos seu), per un cas d'escandalós ne­potisme, el seu oncle Asín Palacios. D'altra banda ho reforcem amb ci­tes personals dels autors hispanoàrabs, per lectures directes de textos com AI-Husani, Suplement de la Tecmila d'Ibn al-Abbar, Ibn al-Khatib, Yaqut, Ibn Hafaga i altres; i amb copioses notes, preses en els anys 1960, en la riquíssima Introduzione e elenco di Fonti, vol. I, de l'Onomasticon Arabicum de GGabrieli i el Principe Caetani di Teano (Roma 1915).
Hidalgo, Juan Romances de germanía --- con su Vocabulario, B., 1609; ed. Hill, en Poesías Germanescas, BIoomington, 1945.
Hinojosa, Ed. El régimen señorial y la cuestión agraria en Catalunya durante la Edad Media, M., 1905.
Hofmann, J. B. Lateinische Umgangssprache, Heidelberg, 1926; ed. castellana, El Latín Familiar, trad. i anotada per J. Coromines, M., CSIC, 1958.
Holder, Alfred Altceltischer Sprachschatz, 3 vols., Leipzig, 1896-1913.
Holthausen, Ferdinand Altisländisches Lesebuch, Weimar, 1896.
Holthausen, Ferdinand Altsächisches Etymologisches Wörterbuch, Münster-Colònia, , 1954.
Horn, P. Grundriss der neupersischen Etymologie, Estrasburg, 1893.
Hourcade, Bd. Le vie rurale en H. Ossau.
Hübner, Emil Berliner Monatsber, 1860.
Hübner, Emil Mon. L. Ib. Monumenta Linguae Ibericae, Berlín, 1893.
Hubschmid, J. Pyrenäenwörter vorromanischen Ursprungs und das vorromanische Substrat der Alpen, Salamanca, 1954.
Hubschmid, J. Sardische Studien, en Romanica Helvetica 41, Berna, 1951.
Huici, A. Colección diplomática de Jaime el Conquistador, 2 vols., València, 1916.
Humbach, Helmut Die Gathas des Zarathustra, Heidelberg, 1959.
Isidor, sant Etymologiarum sive originam libri XX, ed. W. M. Lindsay, 2 vols., Oxford, 1911; comp. Sofer.
Ive Dialetti Ladino-Veneti dell'Istria.
Jafuda Bonsenyor Llibre de paraules e dits de savis e filosofs, los Proverbis de Salamo, lo llibre de Cato, ed. G. Llabrés i Quintana, Palma de Mallorca, 1889.
Jal, A. Archéologie Navale.
Jal, A. Glossaire Nautique, P., 1848.
Jampy, M. Lliris, roses y violes, Perpinyà, 1914.
Jaume I J. I Crònica o Llibre dels feits; ed. de M. Aguiló, B., 1873; ed. J. M. Casacuberta, Col·l. Pop. Barcino, B., 1926-62; ed. F. Soldevila a Les quatre grans cròniques, B., Ed. Selecta, 1971.
Jeanroy, Alfred La poésie lyrique des trobadours, Tolosa-París, 1934; reimprès a Ginebra, 1973.
Juan Mestre, Rafel «Hojas de Lluc», núm. 18, Lluc (Escorca, Mallorca), imprès en ciclostil, 1980.
Juan Mestre, Rafel Tuent-La Calobra (Sóller, Imp. Marquès, 1966).
Jud, Festschrift Fs. Jud Sache, Ort und Wort, Festschrift für Jakob Jud, Zuric, 1943.
Jud, Jakob Dalla Storia delle Parole Lombardo-Ladine, BDR, III.
Jud, Jakob ed. de Martin Lutta, Der Dialekt von Bergün, Halle, 1923, amb moltes aportacions de Jud.
Jud, Jakob Probleme der altromanischen Wortgeographie, ZRPh. XXXVIII.
Jud, Jakob Problemes de géographie linguistique, RLiR I i Il.
Jud, Jakob Romanische Sprachgeschichte und Sprachgeographie, assaigs triats i publicats a cura de Konrad Huber i Gustav Ineichen, Zuric, 1973.
Jud, Jakob Sur l'histoire de la terminologie ecclésiastique de la France et de l'Italie, RLiR x.
Jud, Jakob Zur Geschichte der bündnerromanischen Kirchensprache, Chur, 1919.
Jud, Jakob Zur Geschichte Zweier französischer Rechtsausdrücke, publicat a la Zeitschrift für Schweiz. Geschichte, 1922.
Kalidassa Vikramorvaçi, eds. de Sh. Pandit i de Bollensen; trad. catalana de Pere i Joan Coromines, Ciutat de Mallorca, Ed. Moll, 1970.
Kazimirski, A. de Biberstein Dictionnaire arabe-français, 4 vols., el Caire, 1875.
Keil Keil, GrammLat. Grammatici Latini ex recensione Henrici Keilii, ed. G. G. Teubner, 8 vols., Leipzig, 1857-70.
Keulen, Johannis van Paskaart voor een Gedeelte der Kust van Barbaria... als mede de eylanden Yviça, Majorca en Minorca (Amsterdam 1708).
Kluge, Friedrich Deutsche Seemannssprache, Halle, 1911.
Kluge, Friedrich Etymologisches Wörterbuch der deutschen Sprache, Estrasburg, 1883; 9a ed. revisada, Berlín, 1921; 11a ed. revisada per A. Götze i W. Krause, 1930-4; ed. revisada per W. Mitzka, Berlín, 1967.
Kluge, Friedrich Urgermanisch, Vorgeschichte der altgermanischen Dialekte, Estrasburg, 1913.
Krahe, Hans Sprache und Vorzeit.
Krahe, Hans Unsere ältasten Flussnamen, Wiesbaden, 1964.
Kretschmer Der Lesbische Dialekt.
Krüger, Fritz Die Gegenstandskultur Sanabrias und seiner Nachbargebiete, Hamburg, 1925.
Krüger, Fritz Die Hochpyrenäen. A. Landschaften, 2 vols., Hamburg, 1936-9; B. Hirtenkultur, VKR VIII; C. Ländliche Arbeit, 2 vols., BDC XXIII (índexs a BDC XXIV) i Hamburg, 1939; D. Hausindustrie, Tracht, Gewerbe, VKR VIII i IX. Kuhn, Alwin, Der hocharagonesische Dialekt, RLiR XI.
Krüger, Fritz El dialecto de San Ciprián de Sanabria, monografía leonesa, M., 1923.
Krüger, Fritz Studien zum Wortschatz von Hocharagon, ZRPh. LV.
Labèrnia, P. Lab. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina, B., 1839; 2a ed., 1864; 3a ed., 1888.
Labèrnia, P. Diccionario de la lengua castellana con las correspondencias catalana y latina, B., 1884; 2a ed., 1934; 3a ed., 1942.
Laborde, Raymond Lexique Limousin d'après les oeuvres de Joseph Roux, Briva, 1895-7.
Lacarra, José M. Aragón en el pasado, Madrid, Espasa-Calpe, 1972.
Lacarra, José M. Colección Diplomatica de Irache, vol. I (958-1222), Saragossa, CSIC, 1965.
Lacarra, José M. Estudios de Edad Media de la Cor. de Aragón, Saragossa, Institución Fernando el Católico.
Lacarra, José M. Vasconia Medieval, Hist. y Filol., Donòstia, 1957.
Lacavalleria, J. Lacav. Gazophylacium Catalano-Latinum, B., 1696.
Lamano y Beneyte, J. de El dialecto vulgar salmantino, Salamanca, 1915.
Lamarca, L. Ensayo de un diccionario valenciano-castellano, València, 1838; 2a ed., 1842.
Landuchio, N. Landucci Dictionarium Linguae Cantabricae, 1562, ed. M. Agud i L. Mitxelena, Sant Sebastià, 1958.
Lane, Edward William Maddu-l-Kamoos, An Arabic-English Lexicon, 8 vols., Londres, 1863-92.
Lane, Edward William Manners and Customs ol Egypt.
Lang, Henry R. Cancioneiro Gallego-Castelhano. The extant Galician poems of the Gallego-Castilian Lyric School (1350-1450), Nova York, 1902.
Lang, Henry R. Das liederbuch des königs Denis Von Portugal, Halle, 1894.
Larramendi, N. Diccionario Trilingüe del Castellano, Bascuence y Latín, 2 vols., Sant Sebastià, 1745; 2a ed., 1853.
Larrasquet Le basque de la Basse-Soule orientale, P., 1939.
Lebel, Paul Les noms de personnes en France, Que sais-je?, P., 1962 (1a ed., 1946).
Leite de Vasconcellos, J. Leite de V. Antroponimia Portuguesa, Lisboa, 1928.
Leite de Vasconcellos, J. Leite de V. Estudos de Philologia Mirandesa, 2 vols., Lisboa, 1900.
Leite de Vasconcellos, J. Leite de V. Opúsculos, 7 vols., Coïmbra, 1928 ss.
Lejeune, Michel Phonétique du Mycénien et du Gr. Ancien, en Études Mycéniennes, Actes du Colloque International sur les textes Mycéniens, publicats a cura de -, París, 1956.
Lemus y Rubio, Pedro Aportaciones para la formación del vocabulario panocho o del dialecto de la Huerta de Murcia, Múrcia, 1933.
Lenz, Rodolfo Diccionario etimológico de las voces chilenas derivadas de lenguas indígenas americanas, 2 vols., Santiago de Xile, 1904-10.
Leomarte Sumas de Historia Troyana [S. XIV], ed. Agapito Rey, M., 1932.
Leopold, E. F. Lexicon Hebraicum et Chaldaicum in libros veteris testamenti ordine etymologico compositum in usum scholarum, Leipzig, 1920.
Lerchundi, José Rudimentos del árabe vulgar que se habla en el Imperio de Marruecos, M., 1872.
Lerchundi, José Vocabulario español-arábigo del dialecto de Marruecos, Tànger, 1892 (caràcters àrabs i transcripció llatina).
Lespy, V. Grammaire Béarnaise.
Lespy, V.; Raymond, P. Dictionnaire Béarnais ancien et moderne, 2 vols., Montpeller, 1887.
Levy, Emil PDPF Petit dictionnaire provençal-français, Heidelberg, 1909.
Levy, Emil PSW Provenzalisches Supplement-Wörterbuch, 8 vols., Leipzig, 1894-1923.
Leyden, Gloss. de Glossarium latino-arabicum, ex unico qui exstat codice Leidensi XI saeculo in Hispania conscripto, ed. C. F. Seybold, Berlín, 1900.
Lhande, P. Dictionnaire Basque-Français (dialectes labourdin, bas-navarrais et souletin), P., 1934.
Lindsay-Nohl Die Lateinische Sprache; ed. angl. The Latin Language, an hist. account of L. Sounds, Stems and Flexions, Nova York, Hafner, 1963.
Littmann, Enno Arabische Hypokoristika, en Studia Orientalia l. Peder­sen 1953 dicata, pp. 193-199, de gran importància per a l'estudi dels noms de persona aràbics.
Littmann, Enno Eingennamen der heutigen Aegypter, 13 pp., valuós opus­cle de l'eminent arabista de Tübingen, on publicà, quinze anys més tard, els noms de persona que recollí personalment al Caire el 1935.
Littré, E. Dictionnaire de la langue française, 4 vols. i un suplement, P., 1863 ss.
Lladonosa, Josep La ciutat de Lleida, 3 vols., B., Ed. Barcino, 1955.
Lladonosa, Josep Manuel de Montsuar (1410-1491), Lleida, 1950.
Llano Roza de Ampudia, Aurelio Cuentos asturianos, M., 1925.
Llatas, Manuel El habla del Villar del Arzobispo y su comarca, 2 vols., València, 1959.
Lliteras y Lliteras, Lorenzo Artà en el sigla XIII. Estudio y documentos (Palma, ed. J. M. P., 1967).
Lliteras y Lliteras, Lorenzo Artà en el siglo XIV. Capdepera, Son Servera y Sant Llorens. Estudio y documentos (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1971).
Lliteras y Lliteras, Lorenzo Torre de Canyamèl (Palma, Gràfiques Miramar, 1970).
Llorente, Teodor Llibrets de versos, 2 tomets, València, 1914.
Lluís Salvador d'Àustria-Toscana Die Balearen in Wort und Bild geschildert, Würzburg i Leipzig, 1869-91.
Lluís Salvador d'Àustria-Toscana Rondaies de Mallorca, 1895.
Lluís, Joan El Meu Pallars, vol. I: La Conca de Tremp, B., Barcino, 1959.
Lluís, Joan Els pastors i les estrelles, Valls, 1965.
Lluís, Joan Els pastors i les tempestes.
Lluís, Joan Records de la meva vida de pastor, B., Barcino, 1955.
Llull, Ramon Arbre de Sci. Arbre de Sciencia, ed. per Comissió Editora Lulliana (I, Palma de M., 1917) i per S. Galmés (II, 1923, i III).
Llull, Ramon Blanq. Blanquerna o Libre d'Evast e Blanquerna; ed. de la Com. Ed. Lulliana, Palma de M., 1914 (amb Libre de Amic e Amat i Art de contemplació); ed. S. Galmés, NCl., B., 1935-54, 4 vols.
Llull, Ramon Concili, a Poesies, ed. R. d'Alòs, NCl., B., 1925.
Llull, Ramon Desconhort, ed. d'A. Pagès, Tolosa, 1938.
Llull, Ramon Doctrina Pueril Doctrina pueril; ed. de la Com. Ed. Lul·liana, Palma de M., 1906 (amb Libre del Orde de Cavalleria, Libre de Clerecia, Art de confessió); ed. M. Obrador, B., Gili, 1907; ed. NCl., B., 1972.
Llull, Ramon Merav. Fèlix de les Meravelles del Món; ed. M. Aguiló i J. Rosselló, Palma de M., vers 1873; ed. J. Rosselló, Palma de M., 1903; ed. S. Galmés (Libre de Meravelles), 4 vols., NCl., B., 1931.
Llull, Ramon Libre d'Amic e Amat; Blanquerna, supra; ed. M. Olivar i S. Galmés (amb el Llibre d'Ave Maria), NCl., B., 1927; ed. R. Aramon i Serra, B., Barcino, 1935.
Llull, Ramon Libre d'Ave Maria, veg. Libre d'Amic e Amat, supra.
Llull, Ramon Cont.; Llibre de Cont. Libre de Contemplació en Déu, Com. Ed. Lulliana, 7 vols., 1906-14.
Llull, Ramon Libre de les Bèsties; ed. de M. Obrador, B., L'Avenç, 1905.
Llull, Ramon Doctrina pueril, supra. Libre de l'Orde de Cavalleria; ed. Marian Aguiló (Libre del Orde de Cavayleria), B., 1879;
Llull, Ramon Libre del Gentil, infra. Libre de primera e segona Intenció
Llull, Ramon Libre de Sancta Maria. Hores de Sancta Maria. Libre de Benedicta tu in mulieribus, ed. de la Com. Ed. Lul·liana, Palma de M., 1915.
Llull, Ramon Gentil Libre del Gentil e los Tres Savis, ed. J. Rosselló i M. Obrador (amb Libre de primera e segona Intenció i Libre de mil Proverbis), Palma de Mallorca, 1901.
Llull, Ramon Obres rimades, ed. J. Rosselló, Palma de M., 1859.
Loewe Còdex de Berna (Prodromus).
Longnon, Auguste Les noms de lieu de la France, 2 vols., P., Champion, 1968.
López Mendizábal, I. Lz. Mendizábal La Lengua Vasca: gramática, conversación, diccionario vasco-cast. i cast.-vasco, Buenos Aires, 1943.
López Puyoles, Luis V. ; Valenzuela La Rosa, José Puyoles-Valenzuela Colección de voces de uso en Aragón, apèndix de la segona ed. del diccionari de Borao (mots recollits cap a Puebla de Íjar i Casp).
Lorenzo, José de; Murga, Gonzalo de; Ferreiro, Martín Diccionario Marítimo Español, M., 1864.
Lourie, Elena La colonización cristiana de Menorca durante el reinado de Alfonso III el Liberal, rey de Aragón, a «Analecta Sacra Tarraconensia», vols. LIII-LIV, pp. 135-186 (Barcelona, Balmesiana, 1983).
Lozano Nomenclatura Ictiológica, M., 1963.
Luchaire, Achille Recueil de textes de l'ancien dialecte gascon d'après des documents antérieurs au XIV siècle, P., 1881.
Lucini, Giobatta Il Mare Mediterraneo, any c. 1600, inserit a Teatro det Mondo Marittimo, Museu d'Història de la Ciència, Florència (Itàlia).
Lugrís Freire, M. Gramatica do Idioma Galego, la Corunya, 1931.
Macabich, Isidor Diario de Ibiza, 1903 ss.
Macabich, Isidor El feudalismo en Ibiza, Palma de Mallorca, 1922 (2a edició).
Macabich, Isidor Es feudalisme a Eivissa, B., 1909.
Macabich, Isidor Formentera.
Macabich, Isidor Santa María la Mayor. Los cronistas, Eivissa, 1915.
Macer Macer. Libre d'Erbes Libre que feu Macer de les erbes quina virtut han, ms. del S. X de la Bibl. Universitària de València publicat per Faustí Barberà a Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 1906.
Machado, José Pedra Dicionario Etimológico da Língua Portuguesa, 2a ed., Lisboa, 1967.
Madoz, Pascual Diccionario Geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, 16 vols., M., 1845-50.
Madurell i Marimon, J. M. El paper a les terres catalanes, Fundació Vives i Casajuana, B., 1972.
Madurell i Marimon, J. M. Gedichte der Troubadours, 4 vols., Berlín, 1856-73.
Malaret, Augusta Diccionario de americanismos, Mayagüez, 1925; 2a ed., San Juan de Puerto Rico, 1931; suplement en 2 vols., Buenos Aires, 1940 ss.
Malda, baró de [Rafael Amat i de Cortada] Col·l. de la B. Vida El Col·legi de la Bona Vida, B., 1954.
Malda, baró de [Rafael Amat i de Cortada] Excursions ... per Catalunya i Rosselló en l'últim quart del segle XVIII, B., L'Avenç, 1919.
Malla, Felip de Memorial del pecador remut, Girona, 1893; Barcelona, vers 1495.
Maluquer i Sostres, Joaquim Els ocells de Catalunya, B., 1973.
Mangò Teatro Siciliano, 1961.
Mann, Stuart E. A Historical Albanian and English Dictionary (1496-1938), Londres, 1948.
Manterola Cancionero Vasco, 3 vols., amb un vocabulari basc-castellà, Sant Sebastià, 1877-80.
Manuel, Juan (Juan Manuel) Conde Luc. El Conde Lucanor o Libro de Patronio, ed. Knust, Leipzig, 1900; ed. Henríquez Ureña, Buenos Aires, Losada, 1941.
Manuel, Juan (Juan Manuel) Libro de la Caça.
Manuel, Juan (Juan Manuel) Libro del Cavallero e el Escudero, Biblioteca de Autores Españoles, Rivadeneyra, M.
Maragall, Joan Obres Completes, Obra catalana, B., Ed. Selecta, 1960.
Marc, Jaume Diccionari de rims (1371), ed. per A. Griera, B., 1921.
March, Ausiàs Les obres d'Auziàs March, ed. A. Pagès, 2 vols., Barcelona, IEC, 1912-14.
March, Ausiàs Poesies, ed. P. Bohigas, 4 vols., NCl., Barcelona, 1952-54.
Marí Cardona, Joan Illes Pitiüses, III: Formentera, Institut d'Estudis Eivissencs (Barcelona, Tallers Gràfics L. & E. S. A., 1983).
Marí Cardona, Joan Illes Pitiüses, vol. I: La Conquista catalana de 1235, Institut d'Estudis Eivissencs (Barcelona, Gràfiques Diamant, 1976).
Marsili, Pere Crònica de la vida del Rey En Jaume lo Conqueridor, retraducció de la versió llatina de la Crònica al català, del mateix S. XIV, en la part referent a la conquesta de Mallorca, ed. per J. M. Quadrada a Historia de la Conquista de Mallorca, Palma, 1850.
Martí Gadea, Joaquim MGadea Diccionario General Valenciano-Castellano, València, 1891; 2a ed., 1900.
Martí Gadea, Joaquim MGadea Pitos i flautes, 1916.
Martí Gadea, Joaquim MGadea Vocabulario Valenciano-Castellano en secciones [exemplar mutilat, sense peu d'impremta, de la fi del S. XIX].
Martí Gadea, Joaquim (MGadea) T. del Xè Tipos y modismes y còses rares y curioses de la Terra del Gè [Xè], 2 vols., València, 1912-8; l'autor, procedent de l'Alcoià, malgrat la mala grafia, dóna en aquest llibre un tresor riquíssim de la llengua popular i el folklore valencians, molt superior a les defectuoses obres lexicogràfiques.
Martí, Ramon RMa. Vocabulista in Arabico, publicat per C. Schiaparelli, Florència, 1871, sobre un còdex de 13 Bibl. Riccardiana de Florència. Aquest diccionari llatí-aràbic i aràbic-llatí, escrit a Espanya el S. XIII, és un llibre anònim que l'editor i altres erudits han atribuït conjecturalment al teòleg, arabista i missioner català Ramon Martí (mort vers 1278), per a la qual cosa es fundaven en un indici no mancat de valor, encara que no decisiu, ni de molt. Altres neguen l'atribució, sense fundar-se tampoc en res de segur. No hi ha cap inconvenient a conservar R. Martí com a etiqueta provisional, que assenyala una època i un lloc indubtablement certs. De tota manera, hi ha fonament sobrat per assegurar que el vocabulari procedeix d'una regió de llengua catalana: no sols conté centenars de glosses escrites en aquest idioma, sinó que aquestes glosses són de la mateixa mà que el text llatí, i en aquest s'introduïren també un cert nombre de paraules catalanes; per a la procedència dialectal mallorquina i altres singularitats d'aquesta varietat arcaica del català l'article zaranda del DCEC. El text àrab és menys antic que el del glossari de Leiden, però més llarg i molt més ric en elements vulgars i mossàrabs; aquests darrers estan més fortament arabitzats i alterats que els del PAlc. per tal com corresponen a una època en què l'àrab conservava a Espanya una vitalitat més robusta. Per a una anàlisi científica d'aquests elements, a més del llibre de Simonet la tesi doctoral que dedica David Griffin al vocabulista, Universitat de Chicago, 1954, publ. a Al-Andalus, en tir. apart, vols. XXIII (1958)-XXV (1960), M., 1961.
Martín Duque, Angel J. Col. Dipl. de Obarra (Ss. XIXIII), Saragossa, CSIC., 1965.
Martin, D. Dictionnaire du patois de Lallé [Hautes Alpes], Gap, 1907-9.
Martinet, André La Description Phonologique avec application au parler fr.-prov. d'Hauteville (Savoia), Ginebra, Droz, 1956.
Martinet, André La Phonologie du mot en Danois, P., Klincksieck, 1937.
Martínez Ferrando, Jesús Ernest Catalogo de la documentación relativa al antiguo reino de Valencia de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, 1934.
Martínez i Martínez, F. Folklore valencià, 2 vols., València, 1912 i 1920.
Martínez i Ruiz, Amanci Mz. Ruiz L'Oncle Canyís, Estampes del vell Monòver, replegades, revisades i completades per Amanci Martínez Ruiz, ed. de Joaquim Amo, amb introd. i glossari de Sanchis Guarner, València, L'Estel, 1973.
Martínez i Ruiz, Amanci (Mz. Ruiz) Canyís i Canyissaes Cañis y Cañisaes, Monòver, 1950.
Martorell, Joanot Tirant lo Blanc; ed. Aguiló, B., 1873-1905; ed. Riquer, B., Perenne, 1947; ed. J. M. Capdevila, NCl., B., 1924; també cito la prínceps.
Mas i Perera El Penedès (Barcelona, ed. Barcino, c. 1935).
Mascaró i Pasarius, Josep CTMall Corpus de Toponímia de Mallorca. Pròleg de Francesc de B. Moll, 6 vols. (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1962-1967).
Mascaró i Pasarius, Josep Mapa general de Mallorca, 55 làms. de 30 X 38 cm, on es registren 16.500 topònims, la majoria per primera vegada en un mapa (Palma, Gràfiques Miramar, 1952-1962).
Mascaró i Pasarius, Josep Mapa general de Menorca, 14 làms. de 30 X 38 cm, on es registren 2.983 topònims, la majoria per primera vegada en un mapa (Maó, Imp. M. Sintes Rotger, 1946-1951). Reeditat per : M. Portas (Palma de Mallorca 1987).
Mascaró Passarius, Josep Corpus de toponímia de Menorca (Distribució geogràfica dels topònims pre-romans, llatins, germànics, mossàrabs i catalans), Premi Jaume l de l’Inst. d'Est. Cat., 1983 (inèdit).
Mascaró Passarius, Josep Els mil noms geogràfics més antics de les ter­res catalanes, 1985, pendent de publicació.
Mascaró Passarius, Josep Geografía e Historia de Menorca, 5 vols. (Ciutadella, Cardona Offset i Imp. Al·lès, 1980-1985).
Mascó, Domènec Regles de Amor i Parlament de un Hom i una Fembra, traducció del tractat d'Andrea Capellanus atribuïda a D. Mascó, Castelló de la Plana, 1920.
Masdovelles, Joan Berenguer de Cançoner dels Masdovelles, publicat per R. Aramon i Serra, B., IEC, 1938.
Maspons i Labrós, F. Lo Rondallaire, B., Barcino, 1930.
Massó i Torrents, J. Croquis Pirinencs Croquis pirinencs, B., L'Avenç, 1903.
Mateu i Llopis, F. Materiales para un glosario de diplomática hispánica, Reino de Valencia, Castelló de la Plana, 1957.
Maura i Montaner, Gabriel Aygoforts, Palma de Mallorca, 1892; altra ed., Illes d'Or, Palma de M., 1943.
Mayrhofer, Manfred Kurzgefasstes etym. Wörterbuch des Sanskrit-Sprache (o des Altindischen), 4 vols., 1956 ss.
Mažiulis-Ivaskevicius Prusu Kalbos Paminklai, Vilna, 1966.
Mâzuc, Émile Grammaire languedocienne (dialecte de Pézénas), Tolosa, 1899.
McKenzie A Concise Pahlavi Dictionary, Oxford, University Press, 1971.
McKenzie Concordanza delle rime di Francesco Petrarca, Oxford, University Press, 1912.
Meillet Aperçu d'une Histoire de la Langue Grecque, P., 1920.
Meillet Caracteres Généraux des Langues Germaniques, P., 1949.
Meillet Études étymologiques sur l'étymologie et le vocabulaire du vieux slave, P., Champion, 1961.
Meillet Introduction à l'étude comparative des langues Indo-européennes, P., 1924.
Meillet Le Slave Commun, 2a ed. amb la col·laboració de A. Vaillant, P., 1965.
Meillet Les Dialectes Indo-européens, P., 1922.
Meillet Ling. Historique et Ling. Grale. Linguistique historique et linguistique générale.
Melo, Francisco Manuel de Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña, 1645.
Menéndez Pidal, Ramón M. Pidal; Mz. Pi. Auto de los Reyes Magos, RABM, 1900.
Menéndez Pidal, Ramón M. Pidal; Mz. Pi. Cantar de Mio Cid, texto, gramática y vocabulario, 3 vols., M., 1908-11; 2a ed., M., 1944-46.
Menéndez Pidal, Ramón M. Pidal; Mz. Pi. El dialecto leonés, RABM, 1906.
Menéndez Pidal, Ramón M. Pidal; Mz. Pi. España y su historia.
Menéndez Pidal, Ramón M. Pidal; Mz. Pi. Estudios literarios, M., 1920.
Menéndez Pidal, Ramón M. Pidal; Mz. Pi. La leyenda de los Infantes de Lara, M., 1896; 2a ed., 1934.
Menéndez Pidal, Ramón M. Pidal; Mz. Pi. Orígenes del español, estado lingüístico de la Península Ibérica hasta el S. XI, Madrid, 1926; 2a ed., 1929; 3.a ed., 1950.
Menéndez Pidal, Ramón M. Pidal; Mz. Pi. Poesía árabe y poesía europea, M., 1941.
Menéndez Pidal, Ramón M. Pidal; Mz. Pi. Poesía juglaresca y juglares, M., 1924.
Menéndez Pidal, Ramón (M. Pidal; Mz. Pi.) Yúçuf Anotaciones al poema de Yúçuf, RABM VII, 1902. Poema de Yúçuf, vers 1.300, poema aljamiat fet per un morisc aragonès.
Menéndez Pidal, Ramón (M. Pidal; Mz. Pi.) D. L. Documentos Lingüísticos de España. I. Reino de Castilla, M., 1919.
Menéndez y Pelago Antología de poetas líricos castellanos, 13 vols., M., 1890-1908.
Mestre i Noè, Francesc Giripigues Tortosines. Brots d'història i filosofia populars, Tortosa, 1915.
Mestre i Noè, Francesc Vocabulari català de Tortosa, BDC III, 1915.
Metge, Bernat Fortuna e Pr. Llibre de Fortuna e Prudència, ed. M. Olivar, NCl., B., 1927.
Metge, Bernat Lo Somni, ed. Miquel y Planas, B., 1907; cd. J. M. Casacuberta, NCl., B., 1924; ed. Martí de Riquer, B., Univ., 1959.
Metge, Bernat Ovidi enamorat, ed. Martí de Riquer, B., Univ., 1959.
Metge, Bernat Sermó, ed. M. Olivar, NCl., B., 1927.
Métivier, Vicomte de De l'Agriculture et du défrichement des Landes, Bordeus, 1839.
Meyer, Gustav Albanische Studien, 3 vols.
Meyer, Gustav Die romanischen Lehnworte im Neugriechschen, als Wiener Sitzungsberichte, 1895.
Meyer, Gustav Etymologisches Wörterbuch der albanesischen Sprache, Estrasburg, 1891.
Meyer, Gustav Historische Grammatik der Albanischen Sprache.
Meyer, Kuno Contribution to Middle and early Modern Irish Lexicography.
Meyer, Paul Documents Linguistiques du Midi de la France, P., 1909.
Meyer-Lübke, Wilhelm M-L.; M-Lübke Das Katalanische: seine Stellung zum Spanischen und Provenzalischen sprachwissenschaftlich und historisch dargestellt, Heidelberg, 1925.
Meyer-Lübke, Wilhelm M-L.; M-Lübke Die Betonung im Gallischen, als Wiener Sitzungsberichte, 1901.
Meyer-Lübke, Wilhelm M-L.; M-Lübke Einführung in das Studium der romanisehen Sprachwissenschaft, 3a ed., Heidelberg, 1920.
Meyer-Lübke, Wilhelm M-L.; M-Lübke Historische Grammatik der französischen Sprache, 2 vols., Heidelberg, 1908-21.
Meyer-Lübke, Wilhelm M-L.; M-Lübke Romanische Namenstudien. I. Die Altportugiesischen Personennamen Germanischen Ursprungs. II. Weitere Beitrage über dieselben, als Wiener Sitzungsberichte CXLIX, 1904, i CLXXXIV, 1917.
Meyer-Lübke, Wilhelm M-L.; M-Lübke Zur Kenntnis der vorrömischen Ortsnamen der iberischen Halbinsel, en Homen. a M. P. I.
Meyer-Lübke, Wilhelm M-L.; M-Lübke Zur Kenntnis des Altlogudoresischen, als Wiener Sitzungsberichte CXLV, 1902.
Meyer-Lübke, Wilhelm (M-L.; M-Lübke) REW Romanisches Etymologisehes Wörterbuch, Heidelberg, 1911-20; 3a ed. ampliada i millorada, en general. A tenir en compte sempre la ressenya de Jud, ASNSL CXXVII.
Micer Johan Receptari de Micer Johan, ms. del s. XV publicat per E. Moliné i Brasés al BABL VII.
Michaëlis de Vasconcellos, Carolina ed. del Cancionero de Ajuda, 2 vols., Ralle, 1904.
Michaëlis, H. Novo Dicionário da Lingua Portuguesa e Allemã, 2 vols., Leipzig, 1887-9.
Michalias, R. Glossaire de mots particutiers du dialecte d'Oc de la commune d'Ambert (Puy-de-Dome), P., 1912.
Migliorini Dal nome proprio al nom e comune, Ginebra, 1927.
Migliorini, Bruno; Aldo Duro Prontuario etimologico della lingua italiana, Torí, 1950.
Milà i Fontanals, Manuel MilàF Obras completas, ed. de M. Menéndez y Pelayo, 8 vols., B., Llibreria Verdaguer, 1888-96.
Milà i Fontanals, Manuel MilàF Obres catalanes, B., ed. Gustau Gili, 1908.
Milà i Fontanals, Manuel MilàF Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos, B., 185.3.
Milà i Fontanals, Manuel MilàF Romancerillo catalán, Barcelona, 1882; també s'ha despullat la 1a ed., 1853.
Millardet, G. Études de Dialectologie Landaise: Le devéloppement des phonèmes additionels, Tolosa, 1910.
Millardet, G. Petit atlas linguistique d'une région des Landes, Tolosa, 1910.
Millardet, G. Recueil de textes des anciens dialectes landais, Tolosa. 1910.
Minsheu Percivale.
Miralles Triay, Guillermo Historia de la villa de Campanet (Palma de MaIlorca, Imp. Mossèn Alcover, 1935).
Miret i Sans, Joaquim Documents en langue catalane. Haute Vallée du Segre, XI et XII siècles, RH XIX, París-Nova York, 1908.
Miret i Sans, Joaquim Et més antig text literari escrit en català, B., L'Avenç, 1906.
Miret i Sans, Joaquim Les cases de templers y hospitalers en Catalunya, B., 1910-13.
Mistral, Frederic Calendàu, 1867.
Mistral, Frederic TdF Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français, 2 vols., Ais de Provença, 1878-86.
Mistral, Frederic Mirèio, 1859.
Mistral, Frederic Moun Espelido, P., s. d.
Mistral, Frederic Nerto, 1884.
Mitxelena (Michelena), L. Apellidos vascos, Donòstia, 2a ed., 1955.
Mitxelena (Michelena), L. Estudio sobre las fuentes del diccionario de Azkue, Bilbao, 1970.
Mitxelena (Michelena), L. FonHistVca. Fonética Histórica Vasca, Donòstia, 1961, 2a ed., 1977.
Mitxelena (Michelena), L. Sobre el pasado de la lengua vasca, Donòstia, 1965.
Mitxelena (Michelena), L. Textos arcaicos vascos, Madrid, 1964.
Mohît al Mohît de Botros al-Bistanî Beirut, 1870, gran diccionari àrab modern amb inclusió de mots vulgars del dialecte del Líban; cf. Suppl. de Dozy.
Moliné i Brasés, E. Les Costums Marítimes de Barcelona universalment conegudes per «Llibre del Consolat de Mar», B., 1914.
Moll Amoroses, IdOr., vol. IV.
Moll, Francesc de B. Estudi fonètich y lexical del dialecte de Ciutadella, en Misc. Alcover.
Moll, Francesc de B. Gramática histórica catalana, M., 1952; d'aquesta obra i de la paralel·la de Badia Margarit, veg. la meva anàlisi publ. a EstRAramon, B., 1955 i reproduïda a LleuresC, B. 1971; veg. també Alcover.
Moll, Francesc de B. Mossèn Alcover i l'onomàstica, «But. Soc. d'Ono­màstica», IX (Barcelona 1982), pp. 5-10.
Moll, Francesc de B. Rudiments de gramàtica preceptiva per a ús dels escriptors baleàrics, Les Illes d'Or, Palma de Mallorca, 1937.
Moll, Francesc de B. Suplement català al Diccionari Romànich Etimològich, AORBB II-V, 1928-31.
Mondon, S. La Grande Charte de Saint-Gaudens (Haute Garonne), texte gascon du XII siècle, P., 1910.
Monier-Williams, Monier A Sanskrit-English Dictionary, etym. and philol. arranged with special reference to cognate Indo-european Languages, Delhi, Benares, Patna, 1970.
Montanyà, F. X. Topografia mèdica de Ponts i sa comarca, Lleida, 1910.
Montoliu, Manuel de Aribau i la Catalunya del seu temps, B., IEC, 1936.
Montoliu, Manuel de Estudis etimològics catalans, EUC, B., 1914.
Moraes Silva, Antonio de Diccionario da Língua Portuguesa, 2 vols., Lisboa, 1789; 2a ed., 1813; 4ª ed., Rio de Janeiro, 1890.
Moreau la gran Col·lecció de còpies autenticades de documents provinents dels principals monestirs de França conservada a la Biblioteca Nacional de París.
Moreira, Joan Del folklore tortosí, Tortosa, 1934.
Moscati, S.; Spitaler, A.; Ullendorff, E.; Soden, W. von Comparative Grammar of the Semitic Languages, Phon. and Morph., Wiesbaden, 1969.
Motzo, Bacchisio Raimondo Il Compasso da Navigare, opera italiana della metà del secolo XIII, prefazione e testo del codice Hamilton, núm. 396, per B. R. M. a «Annalli delIa Facoltà di Lettere e Filosofia», Università di Cagliari (Sardegna) (1947), 81-97.
Moureau, Pierre Dictionnaire du patois de la Teste, La Teste (costa de la Gironda), 1870.
Munar Oliver, Gaspar Història de Lloret de Vista Alegre i del seu convent (Palma, Gràfiques Miramar, 1975).
Munar Oliver, Gaspar; Rosselló Vaquer, Ramon Història de Porreres. Des dels temps prehistòrics fins al segle XVI (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1977).
Muntaner Bujosa, Juan; Argente Sanchez, José Francisco Introducción a la historia de Valldemossa, vol. I (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1980).
Muntaner, Ramon Crònica; ed. d'Antoni de Bofarull, B., 1860; ed. E. B. [Josep M. de Casacuberta], Barcino, 1927-52; ed. de Ferran Soldevila, B., Ed. Selecta, 1971.
Murray, J; H. Bradley i altres N. E. D. New English Dictionary on historical principles, 21 vols., Oxford, 1884-1928.
Murray-Bradley New English Dictionary, Oxford.
Mussafia, Adolfo Beitrag zur Kunde der norditalienischen Mundarten im XV. Jahrhunderte, en Denkschriften der Wiener Akad. XXII.
Mussafia, Adolfo Set Savis Die catalanische metrische Version der Sieben weisen Meister, ibid. xxv.
Navarro Tomás, Tomás N. Tomás Documentos lingüísticos del Alto Aragón, Syracuse (Nova York), 1957.
Nebrija, Antonio de Nebr. (Nebrija català), adaptació catalana del diccionari de Nebrija feta per Fra Gabriel Busa, B., 1507 i 1562.
Nebrija, Antonio de Nebr. Dictionarium ex hispaniensi in latinum sermonem, 1495 o 1493; ed. facsímil de l'Acad., M., 1951.
Nebrija, Antonio de Nebr. Lexicon ex sermone latino in hispaniensem, Salamanca, 1492.
Neuvonen, E. K. Los arabismos del español en el siglo XIII, Leipzig, 1941.
Nicolás, Joan C. de; Moll, Bernat L’alfàbia islàmica de Said Mazuz, de Mussuptà, en el programa de Festes de Sant Climent (Maó, 1987), pp. 10-14.
Nicolau d'Olwer, Lluís L'expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental, B., Barcino, 1926.
Niedermann, Max Précis de Phonétique Historique du Latin, P., Kincksieck, 1914.
Nonell i Mas, Jaume Anàlisi Fonològic-Ortogràfic de la Llengua Catalana antiga i moderna, Manresa, 1896.
Nonell i Mas, Jaume Anàlisi Morfològic de la Llengua Catalana antiga comparada amb la moderna, Manresa, 1895.
Nonell i Mas, Jaume Estudis gramaticals sobre la llengua catalana, Manresa, 1898.
Nyberg, Henrik Samuel A Manual of Pahlavi, amb un glossari, Wiesbaden, 1974. Ha establert permanentment l'origen irani d'una munió de mots aràbics (a vegades silenciats per les fonts puristes dels àrabs).
Obrador Socias, Josep Santa María de Lluch. Historia de su Colegiata (Palma de Mallorca, Imp. SS. CC., 1952).
Oelschläger, Victor R. B. Oelschl. A Medieval Spanish Word-List. A preliminar dated vocabulary of first appearances up to Berceo, Univ. de Wisconsin, 1940.
Oihenart, Arnaut (1592-1667) Les proverbes basques recueillis par le Sr. D'Oihenart, plus les poésies basques du mesme auteur.
Olesa i d'Espanya, Jaume Caballerías de Moss. Guillem de Puigdorfila (Masnou, Bànyols y Benuyr), 1281, 22 de juliol) en el BSAL, XXIII (1930-1931),277.
Oliver, B. CostTort; Costums de Tortosa. Historia del Derecho en Cataluña, Valencia y Mallorca, tomo IV: Código de las costumbres de Tortosa, Madrid, 1881.
Oliver, Bernat Excitatori de la pensa a Déu, text de la versió catalana (S. XIV) editat per Pere Bohigas, NCI., B., 1929.
Oliver, Miquel dels Sants L'Hostal de la Bolla, B., L'Avenç, 1903.
Olives, Bartolomé Carta nàutica, any 1538, en el Museu Marítim de Barcelona.
Olives, Bartolomé Carta nàutica, any 1577, en la col·lecció de la senyora Mercè Fàbregas de Palau (Mataró).
Olivieri, Dante Saggio sulla toponomastica veneta, Venècia, 1962.
Oller, Narcís Obres completes (entre les quals La papallona, La febre d'or, Notes de color, Pilar Prim, Rurals i urbanes, Vilaniu, L'Escanyapobres, La Bogeria), B., Gustau Gili, 1928-29.
Onions The Oxlord Dictionary of English Etymology.
Oranskii Vvedenie v Iranskttiu Filologiiu, sota la guia d'A. A. Freiman, Moscou, 1960.
Orellana, Marc Antoni Catalogo d'els peixos qu'es crien e peixquen en lo Mar de Valencia, 1795; ed. facsímil, Sueca, 1972
Orellana, Marc Antoni Catalogo y descripció dels pardals de l'Albufera de Valencia, 1802; ed. facsímil, Sueca, 1972.
Orellana, Marc Antoni Valencia antigua y moderna, 1923.
Orfila, Mateu Nòmina de les possessions de Menorca en lo any 1712, en Menorca: su población rural, de Jaime Ferrer Aledo (Maó, Ateneu Científic, Literari i Artístic, 1948), pp. 160-167.
Ortiz, Fernando Glosaria de afronegrismes, l'Havana, 1924.
Ortiz, Fernando Un Catauro de cubanismos, a Rev. Bimestre Cubana XVII, 1922 (tirada a part).
Orts i Bosch, Pere M. Introducció a la història de la vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor, Alacant, 1972.
Osona, Artur Guia itinerària de las Concas del Llobregat, del Cardoner y del Segre, B., 1899.
Osona, Artur Guia itinerària de las serras de Collsacabra, de la Magdalena y altres contraforts de la regió Pyrenaica fins al macís dels Pyrineus Orientals, B., Altés, 1898.
Osona, Artur (1840-1901) sèrie de guies excursionístiques catalanes publicades a partir del 1876: Guia itinerària de les Regions compresas des de Montserrat al Camp de Tarragona y des de la Segarra al Penedès, B., 1895.
Otas El cuento muy famoso del Emperador Otas de Roma, ed. Herbert Baird.
Oudin, César Tesoro de las dos lenguas francesa y española, P., 1607; 2a ed., 1616.
Palay, Simin Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes (bassin de l'Adour), 2 vols., Pau, 1932, complement molt útil del de Lespy-Raymond, que fou més treballat filològicament.
Palencia, Alonso Fernández de APal. Universal vocabulario en latín y en romance, Sevilla, 1490.
Pansier, P. Histoire de la langue provençale à Avignon du XII au XIX siècles, 5 vols., Avinyó, 1924-32.
Pantero-Pantera Vocabolario nautico, 1614.
Panzini, Alfredo Dizionario Moderno, 3a ed., Milà, 1918.
Par, Anfós Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, Halle, 1923.
Parpal i Marquès, Cosme La conquista de Menorca, en el butlletí de la RABLB (1901). Reed. per R. Dalmau (Barcelona 1964), en versió catalana.
Pastre, Louis Le sous-dialecte bas-languedocien de Clermont-l'Hérault, Perpinyà, 1913.
Paul, Hermann Deutsches Wörterbuch, Halle, 1897; 4a ed., 1935.
Paul, Hermann Grundriss der germanischen Philologie, 2 vols., Estrasburg, 1891.
Pauly-Wissowa Realencyclopädie der classischen Alterlumwissenschaft, Stuttgart, 1896 ss.
Pax (o Pacs), Nicolau de Doctrina Moral (florilegi de màximes de la fi del S. XIV atribuït a N. de Pax), ed. J. M. Bover a BiEscrBal. II; ed. G. Llabrés, Palma de Mallorca, 1889.
Pedersen, Holger Vergleichende Grammatik der keltischen Sprachen, 2 vols., Göttingen, 1909-13.
Penrice, John A Dictionary and Glossary of the Korân, Londres, 1873.
Penya, Pere d'Alcàntara Comèdies (El cordó de la vila, Un criat nou, La pesta groga), Les Illes d'Or, Palma de M., 1934.
Penya, Pere d'Alcàntara El mosaico, escrits literaris en vers i prosa amb text mallorquí i trad. castellana, 3 vols., Felanitx, 1896-99.
Penya, Pere d'Alcàntara Poesies en mallorquí popular, Palma de Mallorca, 1892.
Peralta [D. M. P.] DMPeralta Ensayo de un diccionario aragonés-castellano, Saragossa, 1836; 2a ed., Palma de Mallorca, 1853.
Pere III el Cerimoniós Cròn. del Cerimoniós Crònica, ed. A. de Bofarull, B., 1850; ed. Amadeu Pagès, Tolosa, 1942; ed. Ferran Soldevila, B., Ed. Selecta, 1971.
Pérez Ballesteros, José PzBallesteros Cancionero popular gallego, y en particular de la provincia de la Coruña, 3 vols., M., 1886.
Pérez Cabrero, Arturo PzCabr. Ibiza, guía del turista, B., 1909.
Pérez de Hita, Ginés Guerras C. de Granada Guerras civiles de Granada, 1a part, 1595; 2a. part, 1619; ed. Blanchard-Demouge, M., 1913-15; ed. Rivad. III.
Pérez Martínez, Lorenzo Corpus Documental Balear. Reinado de Jaime I, a FRB, I (1977) pp. 1-112; II/1 (1978), pp. 1-64; II/2 (1978), pp. 262-292; II/3 (1978), pp. 501-516; III (1979-1980), pp. 1-48.
Petrocchi, P. Petr. Novo Dizionario universale della lingua italiana, 2 vols., Milà, 1910.
Petroni Satyricon, ed. Bücheler i ed. Ernout (coll. Guillaume Budé).
Pichardo, Esteban Diccionario provincial, casi razonado, de voces y frases cubanas, Matanzas, 1836; 3a ed., l'Havana, 1862; 4a ed., l'Havana, 1875.
Pieri, Silvio Toponomastica della Valle dell'Arno, 1919.
Pieri, Silvio Toponomastica delle Valli del Serchio e della Lima, Torí, 1898.
Pilestrina, Salvat de Carta nàutica, any 1511, a la Armeebibliotek, Múnic (Alemanya).
Pilestrina, Salvat de Carta nàutica, any 1533, a la Biblioteca Pública de Toledo, ms. 350.
Pin i Soler, Josep La família dels Garrigas, 3 vols., B., 1870.
Pisani, Vittore Crestomazia Indoeuropea (veg. Paideia).
Pla, Josep Guía de la Costa Brava, B., Destino, 1945.
Pla, Josep Tres biografies, B., Obres completes, B., Destino, 1966 ss.
Plaja Estudi dels noms de peixos, publ. a la revista Proa de Palamós (1960).
Planta, R. van Grammatik der oskisch-umbrischen Dialekten.
Planta-Schorta Räitisches Namenbuch, vol. I (Materialien), Zuric, 1939.
Plaute Comèdies, ed. i trad. A. Ernout (col·l. Guillaume Budé).
Plini El Vell Naturalis Historia, III (segle I d. C.).
Pokorny, Julius Pok. IEW; IEW IEW O Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 2 vols., Berna, 1948 ss.
Pokorny, Julius Wissenschaftliche Forschungsberichte, Keltologie, 1952.
Pokorny, Julius Wissenschaftliche Forschungsberichte, Keltologie, 1952.
Pol Vall d'Aneu.
Polge, Henri Mélanges de philologie et d'archéologie gersoise, Auch, 1962.
Pons i Massaveu, Joan La colla del carrer, B., La Renaixensa, 1887.
Pons i Massaveu, Joan L'auca de la Pepa, B., 1893.
Pons i Massaveu, Joan Trascant per les serres, B., L'Avenç, 1892.
Pons i Pastor, Antoni Historia de Mallorca, 7 vols. (Palma de Mallorca, Imp. Mossèn Alcover i Gràfiques Miramar, 1964-1972).
Pons i Pastor, Antoni Libre del Mostassaf de Mallorca (Palma de Mallorca, CSIC, Imp. Mossèn Alcover, 1949).
Pons i Pastor, Antoni Los judíos de Mallorca durante los siglos XIII y XIV, vol. I (Madrid, CSIC, 1958); vol. II (Madrid, «Hispania», vols. LXIII-LXV i LXXVIII-LXXX, 1960). Reeditat en 1984 per Miquel Font, Palma de Mallorca (Col·lecció La Rodella).
Pons i Pastor, mossèn Antoni Constitucions e ordinacions del Regne de Mallorca (segles XIII-XV), vol. II (Palma de Mallorca, Imp. Guasp, 1934).
Pons i Pastor, mossèn Guillermo Los predios del término de Mahón en el siglo XVI, a la «Revista de Menorca» (Maó 1982), pp. 315-328.
Pons i Pastor, mossèn Guillermo Notas históricas de la villa de Alayor (siglos XIV-XV), a la «Revista de Menorca» (Maó 1977), pp. 135-173.
Pons, Josep Sebastià Antologia en «Els Poetes d'Ara», B., 1923.
Pons, Josep Sebastià Canta-Perdiu, P., 1925.
Pons, Josep Sebastià Llibre de les Set Sivelles, B., Ed. Selecta, 1956.
Pons, R. Vocabulari de les indústries tèxtils i llurs derivades, en BDC IV, 1916.
Porcacchi da Castiglione, Thomaso Atlas o Diccionario Geografico o Isole più famose del Mondo (Venècia 1575).
Porcioles, Joan de Notes folklòriques sobre la Vall d'Ager, B., Llibr. Verdaguer, 1899.
Pottier, B. Serrano y Sanz.
Pou, Onofre (OPou) Thes. Puer.; Th. Pu. Thesaurus puerilis, València, 1575.
Pous i Pagès, Josep Quan se fa nosa, B., L'Avenç, 1904.
Poveda Sánchez, Àngel Repertori de toponímia arabo-musulmana de Mayurqa segons la documentació de la Ciutat de Mallorca (1232-1276/ 1229-1300), a FRB, III, pp. 81-119.
Prati, Angelico Vocabolario etimologico italiano, Milà, 1951.
Prati, Angelico Voci di gerganti, vagabondi e malviventi, Pisa, 1940.
Pseudo-Boades Boades.
Pughe, W. Owen A Dictionary ol the Welsh Language, Denbigh, 1832.
Puig i Ferreter, Joan El cercle màgic, B., Ed. Proa, 1929.
Pujades, Jeroni Dietari (1601-30), ed. Josep M. Casas Homs (I., 1601-5), B., Fundació Vives i Casajuana, 1975.
Pujol, Francesc; Puntí, Joan Pujol-Puntí Obra del cançoner popular de Catalunya, observacions, apèndixs i notes al Romancerillo Catalán de Milà i Fontanals, B., 1926.
Pujol, Pere DocsVgUrg. Documents en vulgar dels segles XI, XII i XIII, procedents del bisbat de la Seu d'Urgell, B., 1913.
Quadrado, José M. El Repartimiento de Mallorca (resumen), ap. 6è. de Historia de la conquista de Mallorca (Palma 1850). Hi ha una reedició a cura d'Editorial Mallorquina de Francisco Pons (Palma de Mallorca 1958). A desgrat de la seva voluntària i habilíssima limitació, aquesta obra del genial historiador roman fonamental en els nostres estudis. ¿Ens calia dir-ho si l'hem de citar contínuament?
Quadrado, José M. Forenses y ciudadanos. Historia de las disensiones civiles de Mallorca en el siglo XV, Palma, 1847; 2a ed., Palma, 1895. Reed. Palma, Imp. Tous, 1939.
Quadrado, José M. Historia de la conquista de Mallorca. Crónicas inéditas de Marsilio y de Desclot en su texto lemosín, vertida la primera al castellano y adicionada con numerosas notas y documentos por D. José M. Quadrado, Palma, 1850.
Rabelais, François Cinquièsme Libre (1564), potser apòcrif; en Les Cinq Livres, P., Flammarion [1912-3].
Rabelais, François Gargantua (1534), P., 1919.
Rabelais, François Quart Livre (1548), en Les Cinq Livres, P., Flammarion [1912-3].
Rabelais, François Tiers Livre (1546), en Les Cinq Livres, P., Flammarion [1912-3].
Raisz, Erwin Time Charts of Historical Cartography, a «Imago Mundi» (Amsterdam 1964).
Ramírez Xarrià, Jerónimo El Panocho (Vocabulario popular murciano), Múrcia, 1927.
Ramis d'Ayreflor i Sureda, J. Recuerdos históricos referentes al oratorio público de Son Sureda de Artà y a la antigua alquería Binimira (Palma de Mallorca 1952).
Ramis i Ramis, Antoni Noticias relativas a la isla de Menorca (Maó, Imp. P. A. Serra, set fascicles: I i II [1826]; III [1827]; IV, V i VI [1829], i VII [1838]).
Ramis i Ramis, Joan Alquerías o posesiones de Menorca en el año 1815 (Maó 1915).
Ramis i Ramis, Joan Extracto del arreglo llamado El Pariatge del Rey don Jaime III de Mallorca, sobre la Pabordía y rectorías de Menorca, acompañado de varias notas para su mejor aclaración (Maó, Imp. Fàbregues, 1815).
Ramis i Ramis, Joan Historia civil y política de Menorca (Maó 1819). Reed. per «El Diario» (Maó 1864).
Rato y Hevia, Apolinar de Vocabulario de las Palabras y Frases Bables, M., 1892.
Raynouard, François Rayn. Lexique Roman ou dictionnaire de la langue des troubadours, 6 vols., P., 1838-44.
Real Academia Española DHiAcEsp. Diccionario Histórico de la Lengua Española, vols. 1 i 2 (A-CE), Madrid, 1933-36.
Recasens, Daniel Monografia sobre la Secuita, consultada en ms. l'any 1955.
Reglà, Campistol, Joan Francia, la Corona de Anjou y la frontera pirenaica. La lucha por el Valle de Aran (siglo XIII-XIV), M., CSIC., 1951.
Reichelt, Hans Awestisches Elementarbuch, zweite, unveränderte auflage, Heidelberg, 1967.
Reig i Vilardell Josep, Colecció de Monografies de Catalunya ab un pròleg del Eminent Historiador Joseph Coroleu, B., 1890-93.
Robert, mestre Libre del Coch, B., 1520; ed. Veronika Leimgruber, B., depart. de Filologia Catalana de la Universitat de B., 1977; versió cast. (1525): Roberto de Nola, Libro de guisados, p. p. Dionisio Pérez, M., 1929.
Rodrigues Lapa, M. Rds. Lapa Cantigas d'Escarnho e de Maldizer (cantigas 1-162), Vigo, Ed. Galaxia. Abreujat en Ctgs.
Rodríguez Castellano, Lorenzo La variedad dialectal del Alto Aller, Oviedo, Instituto de Estudios Asturianos, 1952.
Rodríguez González, Eladio Eladio Diccionario Enciclopédico Gallego-Castellano.
Rodríguez Marín, F. Cantos populares españoles, 5 vols., Sevilla, 1882-3.
Rodríguez Marín, F. Cervantes, Don Quijote de la Mancha, ed. crítica, 6 vols., M., 1916; ed. anotada et. C, 8 vols., M., 1913.
Rodríguez Marín, F. Obras de Pedro Espinosa [Antequera, 1578-1650], M., 1909.
Rohlfs, Festschrift Romanica, Festschrift für Gerhard Rohlfs, Tübingen, 1958
Rohlfs, Gerhard Ager, Area, Atrium, Berna-Leipzig, 1920.
Rohlfs, Gerhard Baskische Reliktwörter im Pyrenäengebiet, ZRPh. XLVII.
Rohlfs, Gerhard Die Baskische Kultur im Spiegel des lateinischen Lehwortes, a Festschrift Voretzsch, 1927.
Rohlfs, Gerhard Die Quellen des unteritalienischen Wortschatzes, ZRPh. XLVI.
Rohlfs, Gerhard Dizionario dialettale delle Tre Calabrie, Halle, 1932-9.
Rohlfs, Gerhard EWUG Etymologisches Wörterbuch der unteritalienischen Gräzität (EWUG), Halle, 1930.
Rohlfs, Gerhard Historische Grammatik der italienischen Sprache, 3 vols., Berna, 1949.
Rohlfs, Gerhard La influencia latina en la lengua y cultura vasca, a Revue Internationale d'Etudes Basques, 1933.
Rohlfs, Gerhard Le Gascon, Études de Philologie Pyrénéenne, BhZRPh. LXXXV, 1935; i 2a ed. molt ampliada i corregida.
Rohlfs, Gerhard Le patois de Lescn (Basses-Pyrénées), a Misc. Alcover, 1931.
Roig, Jaume (JRoig) Spill Spill o Libre de les dones, València, 1531; ed. Roc Chabàs, B., L'Avenç, 1905.
Roís de Corella El Cartoixà, versió de la Vita Christi del cartoixà Ludolf de Saxònia, en quatre llibres, València, 1495-1509; trossos reproduïts a la Bibliografia de la lengua valenciana (1915, 1929, 1943), de Josep Ribelles Comín.
Roís de Corella Obres completes. I. Obra profana, ed. Josep Palacios amb introducció de Jordi Carbonell, Clàssics Albatros, València, 1973.
Rojas Clemente, Simón de Ensayos sobre las variedades de la vid comtín que vegetan en Andalucía, con un índice etimológico y tres listas de plantas en que se caracterizan varias especies nuevas, Madrid, 1807.
Rojas, Fernando de Celestina Tragicomedia de Calisto y Melibea, ed. Foulché-Delbosc, B., 1902, cito també la de Cej. en Cl. C., comp. L. S. Poston, An Etymological Vocabulary to the Celestina, vol. I (A-E), Chicago, 1940.
Rokseth, Pierre Terminologie de la culture des céréales à Majorque, B., IEC, 1923.
Rolland, E. Faune populaire de la France, 13 vols., P., 1877-1911.
Rolland, E. Flore populaire de la France, 11 vols., P., 1876-1910.
Romeu i Figueras, J. Teatre hagiogràfic, 3 vols., NCl., B., 1957.
Ronjat, Jules Grammaire Istorique des Parlers Provençaux Modernes, 4 vols., Montpeller, 1931 ss.
Ros, Carles Adages Adages y Rrefranys.
Ros, Carles Breve diccionario valenciano-castellano, València, 1739.
Ros, Carles Diccionario valenciano-castellano, València, 1764 (citem generalment aquesta).
Ros, Carles Obres en vers, ed. Faustí Barberà Martí, València, 1905.
Ros, Carles Romanços, ed. Faustí Barberà Martí, València, 1905.
Ros, Carles Rondalla de Rondalles [de Lluís Galiana], ed. C. Ros, València, 1776.
Ros, Carles Tractat d'adages y refranys, València, 1733.
Rossell, Pere Carta nàutica, any 1462, a la Bibliothèque Nationale, París, Res. (G. C. 5.090).
Rosselló Vaquer, Ramon Aportació a la història medieval de Menorca. El segle XIII (Menorca, Consell Insular, 1980).
Rosselló Vaquer, Ramon Aportació documental a la història de Menorca en el segle XV, introducció a cura d'Andreu Murillo (Menorca, Consell Insular, 1982).
Rosselló Vaquer, Ramon Campanet, Sa Pobla i Búger en el segle XIII, a FRB, II/3, pp. 635-641.
Rosselló Vaquer, Ramon Cronicó felanitxer, 1228-1399 (Felanitx, ed. Ramon Llull, 1984).
Rosselló Vaquer, Ramon Cronicó felanitxer, 1500-1550 (Felanitx, ed. , Ramon Llull, 1978).
Rosselló Vaquer, Ramon Felanitx a la segona part del segle XIII (Fela­nitx, ed. Ramon Llull, 1973).
Rosselló Vaquer, Ramon Història d’Alaró. Segles XIII-XIV (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1979).
Rosselló Vaquer, Ramon Història de Campos. I. De la prehistòria al segle XVI (Campos, Imp. Roig, 1977).
Rosselló Vaquer, Ramon Història de Sant Llorenç des Cardassar. Segles XIII-XVI (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1978).
Rosselló Vaquer, Ramon Inca i Selva en el segle XIII (Palma 1978), en ciclostil.
Rosselló Vaquer, Ramon La revolta menorquina contra Joan II (Menorca, Consell Insular, 1981).
Rosselló Vaquer, Ramon Llibre del notari de Ciutadella Jaume Riudavets, 1450-1453 (Menorca, Consell Insular, 1982).
Rosselló Vaquer, Ramon Notes històriques de Calvià. Segles XIII-XVI, presentació de Lleonard Muntaner (Mallorca 1980).
Rosselló Vaquer, Ramon; Bover Pujol, Jaume Història d’Andratx. Segles XIII i XIV (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1978), vol. I; vol. II, Segle XV (1979).
Rosselló Vaquer, Ramon; Ferrer Massanet, Rafel Història de Mana­cor. Segle XIII (Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1977).
Rosselló, Joan [J. Rosselló de Son Forteza] Manyoc de fruita mallorquina, 1903.
Rossi, G. Glossario medioevale Ligure, a Miscellanea di Storia Italiana xxxv (1895) i XLIV.
Rotger Capllonch, Mateu Historia de Pollensa, vol. I (1897-1898); vol. II (1904); vol. III (1906). Reed. (Palma, Imp. Sagrats Cors, 1967­1969).
Rotger Capllonch, Mateu; Miralles Sbert, Josep BSAL, XII, 294.
Rotger i Capllonch, Mateu, Historia de Pollensa, .3 vols., Palma de Mallorca, 1897-1906.
Rotger i Capllonch, Mateu, Historia del santuario y colegio de Ntra. Sra. de Lluch, Palma de Mallorca, 1914.
Rubió i Bellver, Joan Troballa d'una basílica cristiana a les immediacions del port de Manacor, «Anuari de l'Inst. Est. Cat.», III (1909­1910), pp. 361-377.
Rubió i Lluch, Antoni Diplomatari de l'Orient català, B., IEC, 1947.
Ruiz i Pablo, Àngel L'amo'n Xec de s'Uastrà, en Novel·letes Menorquines, IdOr., 3, Palma, 1934.
Ruiz, Juan (Arcipreste de Hita) Buen Amor Libro de Buen Amor, ed. J. Coromines, Madrid, 1967.
Ruiz, Juan [Arx. de Hita] Libro de buen amor [Buen Amor]; ed. Jean Ducamin, Tolosa, Privat, 1901; ed. Julio Cejador, M., 1914; ed. Joan Coromines, M., Ed. Gredos, 1967.
Ruyra, Joaquim El País del Pler, B., 1906.
Ruyra, Joaquim Entre flames, B., La Nova Revista, 1928.
Ruyra, Joaquim La parada, B., Edit. Catalana, 1919.
Ruyra, Joaquim Marines y boscatges, B., Juventut, 1903.
Ruyra, Joaquim Obres completes, B., Ed. Selecta, 1949.
Ruyra, Joaquim Pinya de rosa, B., Edit. Catalana, 1920.
S. R. Dalgado Glossario Luso-Asiático, 2 vols., Coïmbra, 1919-21.
Sabarthès, A. Dictionnaire topographique du département de l'Aude, París, 1912.
Sachs, Georg Die germanischen Ortmamen in Spanien und Portugal, Jena, 1932.
Sagarra, Josep Maria de All i salobre, Barcelona, 1929.
Sagarra, Josep Maria de El comte Arnau. Poema Antologia d'«Els Poetes d'Ara», B., 1923.
Sainéan, Lazare La langue de Rabelais, 2 vols., París, 1925.
Sainéan, Lazare L'Argot ancien (1445-1850), París, 1907.
Sainéan, Lazare Le langage Parisien au XIX siècle.
Sainéan, Lazare Les sources de l'argot ancien, 2 vols., París, 1912.
Sainéan, Lazare Les sources indigènes de l'étymologie française, 2 vols., París, 1925.
Saisset, Albert (Oun Tal), Catalanades, Perpinyà, 1923.
Saisset, Albert Catalanades del Rosselló, ed. Marty, Perpinyà, 1965.
Saisset, Albert Coses i altres, 4a ed., Perpinyà, 1894.
Saisset, Albert Historis y coumédi, Perpinyà, 1888.
Saisset, Albert Perpinyanenques, Col·lecció Popular de L'Avenç, Barcelona, 1910.
Salazar, Eugenio de Cartas, ed. Gayangos, Madrid, 1866.
Saleman-Žukovski, Carl Persische Grammatik, 1940.
Salord i Farnés, Josep El Pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la Pabordia i rectories de Menorca segons la còpia del «Llibre Vermell» (Ciutadella de Menorca, Imp. Al·lès, 1961).
Salvà i Ballester, Adolf La villa de Callosa de Ensarrià, Alacant, Inst. de Estudios Alicantinos, 1960, 2 vols.
Salvà, Maria Antònia traducció de Mireio, de Frederic Mistral, Barcelona, Inst. de la Llengua Catalana, 1917.
Salvador, Carles Qüestions de llenguatge, discurs d'ingrés al Centre de Cultura Valenciana, València, 1936.
Salvador, Carles Vocabulari de Benassal, en Misc. Fabra.
Salvador, Carles Vocabulari ortogràfic valencià. Precedit d'una declaració i normes ortogràfiques, València, L'Estel, 1933.
Salvioni, Carlo Fonetica del dialetto moderno della città di Milano, Torí, 1884.
Salvioni, Carlo Osservazioni varie sui dialetti meridionali di Terraferma, en Rendiconti del Reale Istituto Lombardo, 2a sèrie, XLIV (1911), 759-811.
Sanahuja, Fr. Pere L'antiga ciutat de Balaguer, Lleida, 1930 (1a ed.).
Sanchez Gozalbo, Àngel Bolangera de dimonis. Cuentos, Castelló de la Plana, Societat Castellonense de Cultura, 1931.
Sanchis Guarner, Manuel SGuarner Gramàtica valenciana, València, 1950 (veg. també Navarro Tomàs i A. Alcover).
Sanchis Guarner, Manuel SGuarner Introducción a la historia lingüística de Valencia, València, Inst. Alfonso el Magnànimo, 1949.
Sanchis Guarner, Manuel SGuarner Les barraques valencianes, Barcelona, Barcino, 1957.
Sanchis Guarner, Manuel SGuarner Veg. ed. de Canyissaes de A. Martínez Ruiz.
Sanchis Sivera, Josep SSivera Nomenclátor geográfico eclesiástico de los pueblos de la diócesis de Valencia (València 1922), obra conscienciosa i molt rica, de cabdal importància, com és ben sabut, per a la toponomàstica valenciana.
Sanchis Sivera, Josep Vida íntima dels valencians a l'època foral, València, 1935.
Sanelo, Manuel Joaquín Ensayo y Diccionario del lemosino y valenciano antiguo y moderno al castellano. Ed. crítica i comentada per Joseph Gulsoy (El diccionari valenciano-castellano de M. J. Sanelo), tesi doctoral de la Univ. de Chicago, Castelló de la Plana, 1964. De vegades cito de la primera lectura que vaig fer sobre el ms. a la Bibl. Mazzarina de París, l'any 1930, afegint-hi algunes notes tretes del petit apèndix que hi féu Tastu, erudit rossellonès del S. XIX.
Santillana, Marqués de Obras, ed. d'Amador de los Ríos, Madrid, 1852.
Sañez Reguart, Antonio Diccionario histórico de los ar es de la pesca nacional, Madrid, Vda. J. Ibarra, 1791-95 (5 vols.).
Sarmiento, Fr. Martín Catálogo de voces y frases gallegas; ed. de J. L. Pensado, Univ. de Salamanca, Salamanca, 1973.
Saroibandy, J. Gloses catalanes de Munich. Estudi publicat a Rom. Forschungen XXIII, pp. 241-256.
Sarrieu, B. Armanac dera Mountanho. Veg. (Era) Bouts dera Mountanho.
Sastre i Portella, Florenci El Pariatge de Menorca de 1301, revista «Mayurqa», xx (Palma de Mallorca 1980), pp. 141-154.
Sastre Portella, Florenci La Ciutadella de Menorca en el transito a la Modernidad (Menorca, Consell Insular, 1982).
Sauvages, P. A. Boissier de Dictionnaire languedocien-français, Nimes, 1756 ; altres eds., 1785, 1820. (Es basa sobretot en el parlar del Gard, si bé hi ha mots de tot el Llenguadoc.)
Sauvaget, Jean Relation de la Chine et l'Inde rédigée en 851, París, 1948.
Scheuermeier, P. Einige Bezeichnungen für den Begril 'Höhle' in den romanischen Alpendialekten, Halle, 1920.
Schiaffini, Alfredo Momenti di storia della lingua italiana, Roma, 1953.
Schmidt, Karl Horst Die Komposition in gallischen Personennamen, vol. 26 de la ZCPh., Tübingen, 1957.
Schmitt, Alfons Th. La terminologie pastorale dans les Pyrénées Orientales, París, 1934. (Obra molt rica en vocabulari gascó.)
Schmoll, Ulrich SprVKeltIdHisp. Die Sprachen der vorkeltischen Indogermanen Hispaniens und das Keltiberische, Wiesbaden, 1959.
Schmoll, Ulrich Die vorgriech. Sprachen Siz. Die vorgriechischen Sprachen Siziliens, Wiesbaden, 1958.
Schneider, Hans Studien zum Galizischen des Limiabeckens (Orense), en Volkstum und Kultur der Romanen, Hamburg, 1928 ss.
Schorta-Pl. Diz. Rttmantsch-Grischun Dicziunari Rumantsch-Grischun, fundà da R. de Planta, F. Melcher e Ch. Pult, redacziun Andrea Schorta. Cuoira, 1938 ss.
Schuchardt, Hugo Baskisch und Romanisch zu De Azkues Baskischen Wörterbuch, BhZRPh. VI.
Schuchardt, Hugo Der Vokalismus des Vulgärlateins, 3 vols., Leipzig, 1866-69.
Schuchardt, Hugo Die Iberische Deklination, en Wiener Sitzungsber. CLVII (1907).
Schuchardt, Hugo Die Romanischen Lehnwörter im Berberischen, en Wiener Sitzungsber. CLXXXVIII.
Schuchardt, Hugo Primitiae linguae Vasconum, Halle, 1923.
Schuchardt, Hugo Romanische Etymologien, en Wiener Sitztmgsber., 1898 i 1899.
Schuchardt, Hugo Romano-Baskisches, ZRPh. XI, 474-512; XXXVI, 33-41.
Schuchardt, Hugo Zum Nasaleinschuss, ZRPh. XXXV, 71-92.
Schulze, Wilhelm Zu lat. Eigenn. Zur Geschichte Lateinischer Eigennamen, 2a ed., Berlín, 1966 (cito de la 1a).
Seeger, Else Vorgeschichtliche Steinbauten der Balearen (Leipzig, Koehler und Amelang, 1932).
Segovia, Guillén de Gaya, diccionari castellà de rimes escrit el 1475. Veg. O. J. Tallgren-Tuulio.
Segura i Valls, Joan A estones perdudes. Apuntacions i estudis, Barcelona (1910?).
Segura i Valls, Joan Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt, Barcelona, 1879.
Séguy, J. Atlas Ling. Gasc. Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, Tolosa, 1954-66.
Séguy, Jean Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, 4 vols., París, 1954 ss.
Serra Belabre, María Luisa Canteras y pozos prehistóricos en Menorca, a «Ampurias», xxv (Barcelona 1963), pp. 187-192.
Serra Belabre, María Luisa Distribución de tierras después de la conquista por Alfonso III. El «hereu». La aparcería (Maó, Imp. Sintes Rotger, 1967).
Serra i Boldú, Valeri Calendari folklòric d'Urgell, Barcelona, 1914.
Serra i Pagès, Rossend La festa del Bisbetó a Montserrat i origens de la mateixa, Barcelona, L'Avenç, 1910.
Serra i ViIaró, Joan Baronies de Pinós i de Malaplana, Barcelona, 1930-50 (3 vols.).
Serra-Amer Gènesi Gènesi de Scriptura Compendi historial de la Bíblia, que ab lo títol de Gènesi de Scriptura trelladà del provensal a la llengua catalana Mossèn Guillem Serra en l'any MCCCCLI y ara ha fet estampar per primera vegada En Miquel Victorià Amer, Barcelona, 1873.
Serradell, B.; i altres Sota terra, Club Muntanyenc de Terrassa, c. 1920.
Serrano y Sanz, Manuel Inventarios aragoneses de los siglos XIV y XV, BRAE II, 85-97, 219-24, 341-52, 548-59; III, 89-92, 224-25, 359-65; IV, 206-23, 342-55, 517-31; VI, 735-44; IX, 118-34, 226-70; comp. B. Pottier, Étude lexicologique sur les inventaires aragonais, VRom. X. (Els inventaris són una font riquíssima de vocabulari medieval).
Serrano y Sanz, Manuel Noticias y documentos históricos del condado de Ribagorza, Madrid, 1912.
Simonet, Francisco Glosario de voces ibéricas y latinas usadas entre los mozárabes (Madrid 1888). Citam també la seva Descripción del reino de Granada por los autores mozárabes, i la seva ed. comentada d'Ibn al-Khatib. (Llibre molt important i encara indispensable, si bé antiquat).
Simonet, Francisco J. Descripción del reino de Granada, sacada de los autores árabes; 1a ed., Madrid, 1860; 2a ed., Granada, 1872.
Skeat, W. An Etymological Dictionary of the English Language, Oxford, 1892; 4.a ed., 1910.
Skok, Petar Die mit den suffixen -ACUM, -ANUM, -ASCUM u. -USCUM gebildeten südfrz, Halle, 1906.
Skok, Petar Etimologijski Rjecnik Hrvatskoga ili Srpskoga Jezika (Dictionnaire Etymologique de la Langue Croate ou Serbe), Acad. Youg. des Sc. et B.-A., Zagreb, 1971.
Smith, C. C. Add. to Coromines Dict.
Sofer, Johann Lateinisches und Romanisches aus den Etymologiae des Isidorus van Sevilla, suplement a la revista Glotta, Göttingen, 1930.
Soldevila, Ferran Pere el Gran, 3 vols., Barcelona, 1950 (vol. I), 1952 (vol. II) i 1956 (vol. III).
Soler i Santaló, Juli Guia de la Vall d'Aran, B., 1906; 2.a ed., 1933, amb la toponímia revisada per JCoromines.
Soler, Frederic (Pitarra) Gatades i Singlots Poètics, Barcelona, Antoni López, 1889-92.
Soler, Guillem Carta nàutica, any 1385, a l'Archivio di Stato, núm. 3, Florència (Itàlia).
Somoza, Julio Cosiquines de la mi quintana, Oviedo, 1884.
Spitzer, Leo Das Begriff Hunger.
Spitzer, Leo Estudios etimológicos, AILC I, 30-70; II, 1-43; III, 1-23, i pàssim en RFE i altres revistes
Spitzer, Leo Hispanistische Wortmiszellen, en Neuphil. Mitteilungen XXII, 44-53, 120-28.
Spitzer, Leo Introducción a la Estilística Romance, Buenos Aires, 1932.
Spitzer, Leo Katalanische Etymologien, Hamburg, 1918.
Spitzer, Leo Lexikalisches aus dem Katalanischen und den übrigen iberoromanischen Sprachen, Ginebra, 1921.
Spitzer, Leo Romanische Literaturstudien 1936-1956, Tübingen, 1959.
Staaff, Erik Étude sur l'ancien dialecte léonais d'après des chartes du XIII siècle, Uppsala, 1907.
Steiger, Arnald Alfonso X el Sabio: Libros del Ajedrez dados y tablas, París, 1937.
Steiger, Arnald Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano, Madrid, 1932.
Steiger, Arnald Zur Sprache der Mozaraber, en Festschrift Jud (títol enganyós: lèxic de baix-llatí lleonès dels SS. XI-XIII ric només en termes de civilització material d'origen sobretot aràbic sense res de lingüísticament mossàrab).
Stichel, K. Beitäage zur Lexikographie des Altprovenzalischen Verbums, Marburg, 1890.
Stokes, Whitley Irish Glosses, Dublín, 1860.
Stokes, Whitley; A. Bezzenberger StokesBezz Urkeltischer Sprachschatz, Göttingen, 1894 (vol. IV del dicc. de Fick).
Stratico, Simone Vocabolario di marina, 1813-14 (3 vols.).
Tagell, Francesc Relació de la mort de Climent XII i de l'elecció de Benet XIV, ms. del S. XVIII, ed. de Joan Mascaró, Barcelona, 1971.
Tagliavini, Carlo, Il dialello del Livinallongo, Saggio Lessicale, Bolzano, 1934.
Tagliavini, Carlo, Il dialetto di Comelico, A. Rom. x, 1-200.
Tallgren-Tuulio, O. J. Estudios sobre la Gaya de Segovia, Hèlsinki, 1907.
Tallgren-Tuulio, O. J. Glanures Catalanes et Hispano-romanes, en Neuphil. Mitteil. XIII (1911), 151-74; XIV, 12-34, 161-77; XVI, 64-105.
Taronjí i Cortès, Josep Un Mallorquí (Un Mallorquí), Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca, Palma, 1877.
Teixidor i Cos Flora Farmacéutica de España y Portugal, Madrid, 1871.
Terenci, P. Comèdies, 4 vols., Fundació Bernat Metge, ed. i trad. de Pere Coromines completada per Joan Coromines, Barcelona, 1936-1955.
Terlingen, Johannes H. Los Italianismos en Español desde la lormación del idioma hasta principios del S. XVIII, Amsterdam, 1943.
Terrasa, Guillermo; Talladas, Francisco Historia o Crónica relación de la llustre y Fiel villa de Lluchmayor escrita en 1770 por D. G. T. Pbro. y Paborde de la Santa Iglesia Catedral y completada en 1811 por el Dr. D. F. T. Pbro. y Beneficiado de Santa Eulalia (Palma de Mallorca, Soc. Arq. Lul., 1934).
Terreros y Pando, Estebari de Terr. Diccionario Castellano, con las Voces de Ciencias y Artes y sus correspondientes en las 3 lenguas francesa, latina e italiana, 4 vols., M., 1786-93.
Thomas, Antoine Essais de Philologie Française, P., 1897.
Thomas, Antoine Melanges d'Étimologie Française, 2.a ed., París, 1927.
Thomas, Antoine Nouveaux Essais de Philologie Française, París, 1905, i veg. DGén.
Thorndike, E. L. - Barnhart, C. L. Comprehensive Desk Dict., 2 vols., Nova York, 1958.
Thumb-Hauschild Handbuch Sanskrit.
Thurneysen, Rudolf A grammar of Old Irish, 1946.
Thurneysen, Rudolf Handbuch des Altirischen, 2 vols., Heidelberg, 1909.
Thurneysen, Rudolf Keltoromanisches, Halle, 1884, i les seves notes etimològiques al ThLL.
Tiktin, H. Rumänisch-Deutsches Wörterbuch, 3 vols., Bucarest, 1895 ss.
Tilander, Gunnar Livres du roi Modus et de la reine Ratio, 2 vols., P., 1931.
Tilander, Gunnar Los Fueros de Aragón, según el ms. 458 de la Bibl. Nacional de Madrid, Lund, 1937.
Tilander, Gunnar; Vidal Mayor trad. arag. de In Excelsis Dei Thesaurus de Vidal de Canellas, 3 vols., Lund, 1956.
Timoneda, Joan El Sobremesa, Col·l. Rivadeneyra, Madrid.
Tiscornia, Eleuterio F. Poetas Gauchescos, Buenos Aires, 1941.
Tobler, A.; Lommatzsch, E. Altfranzösisches Wörterbuch, Berlín, 1915 ss.
Tofiño de San Miguel, Vicente Derrotero de las Costas de España en el Mediterráneo y su correspondiente de África, M., 1832.
Tommaseo, N.; Bellini, B. Dizionario della lingua italiana, 8 vols., Torí, 1861-79.
Toro y Gisbert, Miguel de Voces andaluzas, RH XLIX.
Torra, Petro DTo. Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus, Barcelona, 1653; Vic, 1757. Cito per l'edició de Vic.
Torras, Cèsar August Pirineu català. Guia itinerari de l'excursionista a Camprodon, 4 vols., B., L'Avenç, 1902.
Torras, Cèsar August Pirineu català. Guia itinerària, reedició ampliada de l'anterior, 9 vols. (Com. de Camprodon, 1918; Garrotxa, 1918; Vallespir, Conflent, 1919; Ripollès, 1921; Bergadà, 1905; Com. d'Olot, 1910; Vall de Ribes, 1914; Com. del Cardener, 1922; Cerdanya, 1924). Hi ha diverses reedicions.
Torres Fornés, C. Sobre voces aragonesas usadas en Segorbe, València, 1903.
Torres Naharro, Bartolomé de Propaladia, 1517; veg. Gillet
Tovar, Antonio Diccionario etimológico vasco, llegit en l’original lletres A, B i D.
Trautmann, Reinhold Baltisch-Slavisches Wörterbuch.
Traver i Tomàs, Vicent Antigüedades de Castellón de la Plana, Castelló de la Plana, 1958.
Trubetskoi, N. Morforphonologie der russischen Sprache, Praga, 1934.
Tucoo-Chala, Pierre Cart. d'Ossau Cartulaires de la Vallée d'Ossau, CSIC, Fuentes para la historia del Pirineo VII, 416 pp. i 3 mapes, Saragossa, 1970.
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques, de11398; ed. Aguiló, al Cançoner; ed. Marçal Olivar, NCl., B., 1927.
Uc Faidit Donatz. Proensals, compost a Itàlia cap a 1240.
Uhlenbeck, C. C. De Woordafleidende Suffixen van het Baskisch, Amsterdam, 1905.
Uhlenbeck, C. C. Kurzgefasstes etymologisches Wörterbuch der gotischen Sprache, 2.a ed., Amsterdam, 1900.
Uhlenbeck, C. C. primera ed. alemanya (Zur Vgl. Lautlehre d. Bk. Dialekte) a les Verhandelingen der K. Akademie van Wetenschappen te Amsterdam, 1903.
Valdés, Juan de Diálogo de la lengua [1535], ed. Montesinos, Cl. C., M., 1928; ed. Boehmer, a Romanische Studien, 1895.
Valladares Núñez, Marcial Vall. Diccionario gallego-castellano, Santiago de Compostela, 1884.
Vallseca, Gabriel de Carta nàutica, any 1439, en el Museu Marítim de Barcelona.
Valor, Enric Millorem el llenguatge, València, 1972.
Valor, Enric Narracions de la Foia de Castalla, Barcelona, 1953.
Valor, Enric Rondalles valencianes, 2 vols., València, 1950-51. Cito sovint les notes marginals que posà c. 1950 al seu exemplar del DFa.
Vasmer, Max Etimologíceski Slovar-Rússkogo Iazyka, trad. al rus amb algunes addicions per I. N. Trubacev, 4 vols., Moscou, 1966-71.
Vayreda i Vila, Estanislau Fauna ornitológica de la provincia de Gerona, B., 1883.
Vayreda, Marian La punyalada, B., Ilustració Catalana, 1904; 4.a ed., B., Ed. Selecta, 1957.
Vayreda, Marian Recorts de la darrera carlinada, Olot, 1898; 2.a ed., B., Ed. Selecta, 1950.
Vayreda, Marian Sanch nova, Olot, 1900.
Vayssier, A. Dictionnaire patois-français du département de l'Aveyron, Rodés, 1879.
Verdaguer, Jacint Canigó Canigó, B., 1886.
Verdaguer, Jacint Epistolari, ed. Josep M. de Casacuberta, 3 vols., B., Ed. Barcino, 1959-71.
Verdaguer, Jacint Excursions, ed. Bibl. Pop. L'Avenç, 26, B., 1904.
Verdaguer, Jacint Jovenívoles, B., Ilustració Catalana, 1928.
Verdaguer, Jacint L'Atlàntida, B., 1877 i (definitiva), 1878, i l'ed. Junyent-Riquer amb les variants de les versions de 1877, 1878 i el facsímil del primer escalaborn de 1867 que procurem citar sempre, B., Aj. de Barcelona, 1946.
Verdaguer, Jacint Atl. L'Atlàntida, Barcelona, 1878; ed. crítica, B., 1946, per E. Junyent i M. de Riquer, que publica l'autògraf del primer esborrall de 1867 i les variants de l'original de 1877, l'ed. d'aquesta data i la de 1878.
Verdaguer, Jacint Obres complertes, 7 vols., B., 1905-8; Edició Popular, 30 vols., B., Ilustració Catalana, 1913-25.
Vergés i Paulí, Ramon Espurnes de la llar, costums i tradicions tortosines, 6 vols., Tortosa, 1909-34, citem solament el v, únic accessible.
Vesconte, Petrus Carta nàutica, any 1318, a A. E. Nordenskjöld, Periplus ... (1897).
Vicente, Gil i l'ed. crítica de les seves obres per Carolina Michaëlis de Vasconcelos, en Notas Vicentinas, notas I a V, Ed. da Rev. «Occidente», Lisboa [1935].
Vicente, Gil Obras, ed. Hamburg.
Vicente, Gil Poesías de Gil Vicente, publicadas por Dámaso Alonso, M., 1934.
Vidal Alcover, Jaume El llibre de Mallorca (Liber Maioilichinus o Maiorichinus). Introducció al poema llatí i la seva traducció catalana (Barcelona, Fundació Jaume l, Nadala 1979), pp. 20-78.
Vidal de Besalú, Ramon Castiagilos
Vidal de Besalú, Ramon Poetry and prose, ed. W. H. W. Field, Univ. de Carolina del Nord, 1971.
Vidal de Besalú, Ramon Razos de Trobar, ed. J. H. Marshall, Londres, Oxford Univ. Press, 1972.
Vidal, Pere Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya (I, Corrandes; II, Cansons del pandero; III, Balls y ballades; IV, Cansons populars; V, Relació de la vida del pastor), Perpinyà, 1885-88.
Vidal, Pere Guide historique et pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales, Perpinyà, 1879; 2.a ed., ibid., 1899.
Vidos, B. E. Storia delle parole marinaresche italiane passate in francese, Florència, 1939.
Vieira, Domingo Grande diciónario português, 5 volums, Lisboa, 1871-4.
Vigón, Braulio Vocabulario dialectológico del concejo de Colunga, Villaviciosa, 1896-8 (asturià oriental).
Viladestés, Macià de Carta nàutica, any 1423, a la Biblioteca Laurenciana Medicea (Ashb. núm. 1.802), Florència (Itàlia).
Vilallonga (o Villalonga), Llorenç Bearn, B., Club dels Novel·listes, 1961.
Vilanova, Arnau de Obres catalanes, ed. Miquel Batllori (I, Escrits religiosos: Confessió de Barcelona, Lliçó de Narbona, Raonament d'Avinyó, Informació espiritual al rei Frederic, Epistolari; II, Escrits mèdics: Regiment de sanitat, Aforismes de la conservació de la memòria), NCl., B., 1947; també se citen les eds. parcials de Mz. Pelayo i d'Analecta S. Tarrac.
Vilanova, Emili Obres completes, 12 vols., B., La Ilustració Catalana, 1906-8; Obres completes, B., Ed. Selecta, 1949.
Vilarrasa, Salvador La vida a pagès, Ripoll, 1966.
Villangómez, Marià La Miranda, Les Illes d'Or, Palma de Mallorca, 1958.
Villangómez, Marià L'any en estampes: visions d'Eivissa, B., La Revista, 1956.
Villangómez, Marià Llibre d'Eivissa, B., Selecta, 1957.
Villani, Matteo cronista florentí del S. XIV.
Villemarqué Poèmes bretons du Moyen Âge.
Villena, Enric de Arte cisoria.
Villena, sor Isabel de Vita Christi, València, 1497; ed. Miquel y Planas, 3 vols., B., 1916-18.
Viñaza, Conde de la Biblioteca histórica de la lilología castellana, M., 1893.
Violant i Simorra, Ramon La vida pastoral al Pallars Sobirà, B., 1937.
Viscasillas y Urriza, Mariano Nueva crestomatia hebrea, seguida de un breve vocabulario, M., 1895.
Viterbo, fr. Joaquim de Santa Rosa de Elucidário Elucidário das palavras, termos e frases que em Portugal antigamente se usaram e que hoie regularmente se ignoram, 2 vols., 2.a ed., Lisboa, 1855.
Voelkel, Maxim A. Litauisches Elementarbuch, Heidelberg, 1923.
Vogel, Eberhard Dicc. Vogel Diccionari portàtil de les llengües catalana y alemanya ... , Berlín-Schöneberg, 1911.
Vogel, Eberhard Neucatalanische Studien, Paderborn, 1886.
Vogel, Eberhard, Diccionari portàtil de les llengües catalana i alemanya, 2 vols., Berlín-Schoneberg, 1911-1916.
Voragine, Jacopo da Vor. Flos sanctorum o Legenda aurea, ed. Graesse, veg. VidesR.
Vullers, Ioannis Augusti Vullers, Io. Aug. Lexicon Lingua Persicae.
Vullers, Ioannis Augusti Vullers, Io. Aug. Verborum Linguae Persicae Radices..., Bonn, 1867.
Wagner, Max Leopold Beiträge zur Kenntnis des Judenspanischen von Konstantinopel, Viena, 1914.
Wagner, Max Leopold Das peruanische Spanisch, VKR XI.
Wagner, Max Leopold Dizdonario Etimologico Sardo, Heidelberg, 1957.
Wagner, Max Leopold Gli elementi del lessico sardo: elemento catalano e spagnualo, en Archivio Storico Sardo III i en RFE IX (en castellà).
Wagner, Max Leopold Notes linguistiques sur l'argot barcelonais, B., IEC, 1924.
Wagner, Max Leopold Restos de latinidad en el Norte de África, Univ. de Coïmbra, 1936.
Wagner, Max Leopold Über die vorrömische Bestandteilen des Sardischen, ARom. i altres.
Walde, A. Lateinisehes Etymologisehes Worterbueh, Heidelberg, Winter, 1910.
Walde, A.; J. B. Hofmann Walde-H. Lateinisches etymolagisches Wörterbuch, 3a ed., 3 vols., Heidelberg, 1938-1956.
Walde, A.; J. Pokorny Vergleichendes Wörterbuch der indogermanischen Sprachen, 3 vols., Berlín, 1926-32.
Wartburg, Walter von Bibliographie des dictionnaires patois, P., 1934.
Wartburg, Walter von FEW Französisches Etymologisches Wörterbuch, vols. I (A-B) 1922-27 II (C, K, Q) 1936-46, III (D-F) 1928-34, IV (G-I) 1947-52, V (J-L) 1948 ss., total 18 vols. Segona ed., 1969, fascicle 1.
Webster, Noah New International Dictianary of the English Language, Springfield (Mass.), Merriam, 1934.
Weigand, G. Jahresberichte für rumänischen Sprache, 1911.
Weisgerber, Leo Die Namen der Ubier, Colònia i Opladen, ed. 1968.
Weisgerber, Leo Die Sprache der Festlandkelten, en Bericht des deutschen archäolog. Instituts, römisch-germanische Kommission xx (1931), fonamental per a l'estudi del celta continental i dels celtismes a les llengües romàniques, reeditat en el llibre anterior.
Weisgerber, Leo Rhenania Germana-celtica, Bonn, 1969.
Weisgerber, Leo Zur Sprache der Galaten, monografia publicada c. 1970.
Whatmough, Joshua The Dialects of Ancient Gaul, Harvard Univ. Press, Cambridge (Mass.), 1970, però vaig usar més l'ed. fotostàtica provisional de c. 1950.
Woodbridge, Hensley Ch. Woodbr. Spanish nautical terms of the age of discovery, Univ. d'Illinois, 1950. Útil estudi del vocabulari emprat en la Colección de Fz. de Navarrete, malgrat que no sempre distingeix els resums moderns dels texts originals (cal doncs verificar les dades indicades amb aquesta abreviatura).
Wright A Grammar of the Arabic Language, 2 vols., Cambridge, 1933.
Xamena Fiol, Pere Història de Felanitx, vol. II (Palma, Gràfiques Miramar, 1975).
Zaccaria L'elemento iberico nella lingua italiana, Bolonya, 1927.
Zamora Vicente, Alonso El habla de Mérida y sus cercanías, M., 1943.
Zamora Vicente, Alonso Notas para el estudio del habla albaceteña, RFE XXVII.
Zara, Jehudà ben Carta nàutica, any 1497, Alexandria.

 

 


IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

FPC