L'Onomasticon L'Origen A tall de pròleg, per Joan Coromines Pròleg de J. Mascaró Passarius Nota editorial al segon Volum El Projecte El Projecte. 2a edició El Projecte. 1a edició L'Equip L'Equip. 2a edició L'Equip. 1a edició Sobre l'índex Bibliografia Abreviatures Notació fonèticaMenú

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z

Observacions generals de l’índex elaborat per Joan Ferrer, Josep Ferrer i Joan Pujadas

1. L’índex de l’Onomasticon Cataloniae conté ordenats alfabèticament tots els noms de lloc i els noms de persona tractats en l’obra. En total s’han processat 45.383 fitxes. L’índex és un instrument auxiliar que pretén facilitar la consulta d’una obra de tanta complexitat com la present, però en cap cas no pot recollir o resumir tota la informació que l’obra aporta a propòsit dels diversos noms que estudia i que les persones interessades trobaran a l’interior del text, on els índexs remeten.
2. L’índex indica la situació exacta dins l’obra del topònim o antropònim indexat. Les indicacions remeten al volum (en números romans), pàgina, columna (a, b) i línia. Per exemple: Campillà: III,222a17: volum tercer, pàgina 222, primera columna, línia 17 . Les entrades corresponents al primer volum indiquen sols el número del volum i la pàgina. L’ordenació alfabètica és continua, és a dir, prescindeix dels signes no alfabètics o dels espais en blanc. Per exemple: Aigua Freda es troba a continuació d’Aiguaduix i Aiguafreda i no immediatament després d’Aigua.
3. Els topònims que tenen entrada pròpia en l’obra, en el lloc on són tractats extensament —tant si constitueixen una entrada de l’Onomasticon com una subentrada o secció d’article—, apareixen en l’índex amb lletres majúscules, per exemple: CABASSERS: III,158a18 (entrada principal); BENICALAP: III,181b15 (secció d’article). Els topònims o antropònims que no són estudiats extensament són recollits en l’índex amb una referència de cos tipogràfic normal, que té sols la inicial amb lletra majúscula, per exemple: Freixeta, La: IV,281b8.
4. Els articles i els termes genèrics que acompanyen alguns topònims, es troben en els índexs a continuació dels noms principals, separats per una coma; així: El Masnou, Sa Pòpia i Serra d’Aitana cal cercar-los per Masnou, El; Pòpia, Sa i Aitana, Serra d’.
5. Els topònims compostos són indexats per la forma en què generalment són recollits pels nomenclàtors i enciclopèdies; així: Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Albalat de Pardines, són indexats per la lletra A i no per Ribera, Sorells o Pardines.
6. L’índex —fora d’alguns casos d’especial valor lingüístic— no recull les formes antigues dels topònims estudiats en l’Onomasticon.
7. Alguns topònims que apareixen en l’Onomasticon en transcripció fonètica són indexats en ortografia normalitzada en l’índex. Per exemple: Karapóza, Serra de, és indexat com: Carrapósa, Serra de: III,284a57.
8. En els llistats de topònims, que generalment recullen les formes derivades d’un topònim principal, l’índex sols recull les diverses variants morfològiques de cada nom de lloc (i no totes les vegades que una forma idèntica del nom apareix repetida en diversos indrets). Per exemple: Carrasqueta: III,285a54. (Aquest nom de lloc es repeteix cinc vegades, amb la mateixa forma, a continuació de l’entrada que l’índex recull).