L'Onomasticon L'Origen A tall de pròleg, per Joan Coromines Pròleg de J. Mascaró Passarius Nota editorial al segon Volum El Projecte El Projecte. 2a edició El Projecte. 1a edició L'Equip L'Equip. 2a edició L'Equip. 1a edició Sobre l'índex Bibliografia Abreviatures Notació fonèticaMenú

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z

El projecte de digitalització. Segona edició

 

L’Onomasticon Cataloniae (8 vol., 1989-1997) (OnCat) és una de les dues grans obres de referència de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), sobre el domini català. Són també dues obres molt destacades de la lingüística catalana, reconegudes internacionalment pel seu valor intrínsec. Per aquest motiu l’IEC, juntament amb la Fundació Pere Coromines, va voler fer possible la consulta en línia d’aquestes dues grans obres. El fet de passar de la vella edició en paper a la versió en línia va facilitar i va eixamplar l’accés i la difusió d’unes eines imprescindibles per a l’estudi, la preservació i la normativització del patrimoni lèxic, toponímic i antroponímic de la llengua catalana. L’especialista i el públic interessat en l’origen dels nostres noms de lloc i de persona o del lèxic comú hi tenen unes fonts d’informació cabalosa. La interfície de consulta permet d’accedir als articles originals de les dues obres reproduïts en PDF. Les cerques es poden fer pel mot sencer o per segments (per mitjà de les claus de cerca “conté”, “comença per” i “acaba en”) o per l’índex de les obres, les entrades del qual enllacen directament amb el PDF corresponent.

La consulta en línia de l’OnCat, a més, ara va més enllà gràcies al buidatge i al tractament textual que s’ha fet sota la direcció del professor José Enrique Gargallo, membre de la Secció Filològica de l’IEC i professor de la Universitat de Barcelona. Així s’ha aconseguit recuperar informació lingüísticament molt valuosa que fins ara no era possible consultar perquè no apareix a l’índex. Aquesta informació es relaciona principalment amb:

1. Els noms comuns, les formes dialectals i les parèmies de la llengua catalana.
2. Els noms comuns i les formes dialectals d’altres llengües romàniques.
3. Els noms propis no catalans presents en l’obra, que no tenien una presència sistemàtica en l’índex.
4. Les formes esmentades com a documentació antiga dels topònims catalans, que tampoc tenien una presència sistemàtica en l’índex.

Les noves entrades de l’índex apareixen amb el fons blau i han permès duplicar la quantitat inicial d’entrades de l’OnCat. L’índex en paper conté uns 45.500 registres. I fruit d’aquest buidatge s’hi han afegit unes 49.000 entrades més. Per tant, el nou índex conté unes 94.500 entrades, més del doble de les entrades inicials.

Quant al tractament textual de les entrades de l’índex, consisteix a indicar la llengua de la forma, la categoria i la localització geogràfica en el cas que sigui un topònim. És ben conegut el fet que l’OnCat no és només una obra de caràcter onomàstic que estudia els noms propis catalans, sinó que és una obra de gran riquesa lèxica i dialectal que depassa l’àmbit de la nostra llengua. Per això s’ha volgut fer visible la projecció romànica de l’OnCat indicant, en la mesura que ha estat possible, la llengua de la forma indexada (català, castellà, aragonès, gallec, occità, francès, etc.). En relació amb la categoria de les formes, s’indica si és un topònim, un antropònim, un mot comú, un gentilici (o un renom col·lectiu), una dita tòpica. Finalment, en el cas dels topònims, també s’indica la localització geogràfica.

El tractament textual de les entrades ha permès poder fer cerques més enllà de les claus de cerca “conté”, “comença per” i “acaba en”. Ara es poden fer cerques per “àmbit lingüístic” i “categoria”. I també es pot fer una cerca combinant els dos criteris. A més es poden fer cerques per “àrea geogràfica” (Andorra, Aragó, Catalunya, Catalunya del Nord, Illes Balears i País Valencià). Així, és possible recuperar les dites tòpiques presents en l’obra, que sempre apareixen en relació a un topònim català; o formes pròpies d’una determinada àrea (com ara de la Catalunya del Nord); o formes pròpies d’una determinada llengua (per exemple, l’aragonès o l’occità).

Cal advertir, però, que el tractament textual de les entrades no està acabat i que les noves cerques només funcionen, com és lògic, amb els registres que han estat tractats. Amb tot, creiem que val la pena fer pública la nova interfície de consulta en línia de l’OnCat i que les persones interessades se’n puguin beneficiar.

 

---

© 2024

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

Primera edició en línia: 2021
Segona edició en línia: 2024

ISBN: 978-84-9965-738-7 - DOI: 10.2436/10.2500.18.1

amb el suport de