onomasticon

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z

Abreviatures

Aquesta llista d’abreviatures reprodueix la del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. L’Onomasticon Cataloniae no té cap llista d’abreviatures.

 

a. (davant un nombre)  any 
a. (combinat amb una abreviatura de llengua o dialecte)  alt 
a.-alt ant.  alt-alemany antic 
a.-al. mj.  alt-alemany mitjà 
abr.  abruzzès 
acc.  accepció 
ac. o acus.  acusatiu 
adj.  adjectiu 
adv.  adverbi 
ags.  anglo-saxó, anglès antic 
alb.  albanès 
al.  alemany 
alg. o alguer  alguerès [AORBB V i VI; Guarnerio; Parodi; Ciuffo] 
alt-arag. o a.-arag.  alt-aragonès [Casacuberta, Elcock, Kuhn, Rohlfs, Griera, Krüger i recull propi en enquestes de 1965, 1966, amb algunes addicions fornides per Àngel Satué del parlar de Bergua, vall de Broto] 
amer.  americà 
a.-nav. o anav.  dial. basc de Navarra [llevat del Roncal i algunes altres valls on es parla b.-nav.] 
and. o andorr. veg. cat. 
angl.  anglès 
ant.  antic 
antiq.  antiquat 
àr.  àrab [Dozy, Freytag, Lane, Belot, Brunot, Marcais, Steiger, Fagnan, Lerchundi, Tedjini, Beaussier, Griffini, Boqtor, Probst, Cañes, Dieterici, Penrice, Leyden, RMa. (R. Martí), PAlc., Moscati, Solayman, FHarder, ALentin]
arag.  aragonès [Borao, Coll Altabàs, Puyoles-Valenzuela, Peralta, DAcEsp., Gili; i veg. alt-arag., Sogorb (Torres Fornés); per a la llengua antiga: Tilander, Serrano Sanz, Pottier, Gorosch, Mz. Pi., G. de Diego, Julia Keller (Alex.), Apol., Liber Regum, Cej. Tes., etc.] 
aran.  aranès [Coromines, Voc. Ar., i molt copiosos materials inèdits] 
arg. o argent.  cast. de l'Argentina 
arieg.  parlar llenguadocià de l'Arieja [Fahrholz, Rohlfs, Bouts, ALF, FEW] 
arm.  armeni 
art.  article 
alv.  alvernès, dialecte occità de l'Alvèrnia [Vinols, Michalias, Dauzat, TdF, FEW, ALF] 
av. o avèst.  avèstic 
b.  baix 
B.  Barcelona 
bàlt.  bàltic (prussià antic + lituà + ltó) 
b.-al. ant.  baix-alemany antic [Heliand, Holthausen, Wb.] 
Bazt.  Vall de Baztan 
bc.  basc 
bearn.  bearnès [Lespy-R., Palay, Rohlfs, ALF, FEW]
Berg.  Berguedà 
b.-gr.  baix-grec, veg. neogr. [Sophoclês, Du Cange, G. Meyer, CGL] 
Bielsa  vall arag. a l'O. de la de Gistau [Casacuberta, Rohlfs, Badia, Coromines] 
BiNa  BNP 
bisc.  biscaí 
b.-ll.  baix-llatí, llatí escrit i artificial de l'Edat Mitjana, a diferència del llatí tardà, que s'aplica a la llengua escrita dels segles III, IV i V i pot arribar com a màxim fins el VI i VII, i a diferència del llatí vulgar, que s'aplica a la llengua oral d'aquestes mateixes èpoques i de la resta de l'Antiguitat [Du C., Arnaldi, Sella, Baxter-J., i diverses fonts hispàniques en particular Bast-Bass.]
Bna.  Barcelona 
b.-nav.  baix-navarrès, dialecte basc de la Navarra francesa o Benaparra (Donibane Baigorri, Hasparren, etc.) i part de la Navarra espanyola (Valcarlos, Zaraitze = Salazar) [Lande, Azkue] 
B.-Pyr.  Basses-Pyrénées, departament francès [Lespy-R., Palay, Rohlfs, ALF] 
bras.  portuguès del Brasil 
bret.  bretó [Le Gonnidec, Vallée, Falc'hun, Ernault, V. Henry, Loth, Pedersen, Stokes-B., Pok., Walde-P.]
britòn.  britònic, branca cèltica que abraça el bretó, el gal·lès (kymri) i el còrnic [Loth] 
bulg.  búlgar 
c.  cap a, cap a l'any 
cal.  calabrès 
Camp de T. o CpTarr.  Camp de Tarragona 
Canç.  Cançoner 
cap.  capítol 
cast.  castellà 
cat.  català 
cèd.  cèdula 
centr.  central 
cerd. o cd.  cerdà 
cf.  confronteu (confer) 
cit.  citat (per) 
cl. o clàss.  clàssic 
col·l.  col·lectiu 
comp.  compareu 
cond.  condicional 
conj.  conjunció; i apariat amb 1a, 2a, 3a = conjugació 
conjug.  conjugació 
còrn.  còrnic, antic idioma cèltic de Cornualla [Jenner, Nance, Thurneysen, Loth, Pokorny] 
CPT.  compostos 
cub.  cubà 
dan.  danès 
dat.  datiu 
dept.  departament 
DERIV.  derivats 
dial.  dialectal, dialecte 
dicc.  diccionari 
1a doc.  primera documentació 
doc., docs.  document(s) 
dolom.  dolomític = ladí central =  dialecte retoromànic central (valls trentines i tiroleses) 
ed., eds.  edició, edicions 
emp.  empordanès 
eiv.  eivissenc 
engad.  engadinès 
err.  errada 
erro tip.  errada d'impremta 
esc.  escandinau 
esc. ant.  llengua rúnica i sobretot dels Eddes i les Sagas 
esl.  eslau [Berneker, Meillet, Leskien, Vondrak, Pokorny] 
eslov.  eslovè [Leskien, Vondrak] 
escr. Renaix.  escriptors de la Renaixença entenent especialment els clàssics de la 2a meitat del S. XIX i fins a 1914 
espt.  especialment 
ex.  exemple 
exs.  exemples 
f.  femení, substantiu femení 
fem.  femení 
fig.  figuradament 
fo.  foli 
fr.  francès 
frànc.  fràncic 
fris.  frisó 
frl.  friulà 
frprov.  francoprovençal, gran branca o dialecte del francès (sense res de provençal ni d'occità) parlada a Aosta, Savoia, Lionès, major part del Delfinat, Forez i quasi tota la Suïssa francesa. 
fut.  futur 
gaèl.  gaèlic (aplicat especialment al d'Escòcia, de vegades incloent-hi el d'Irlanda i de Man = manx
gall.  gallec
gc.  gascó (cf. bearn., aran., etc.) 
gen.  genitiu
genov. o gen.  genovès
ger.  gerundi
germ.  germànic
gloss.  glossari gòt. = gòtic
gr.  grec, especialment el de l'Antiguitat 
gr. biz. o b.-gr.  bizantí, grec medieval 
gr. mod. o ngr.  neogrec, grec modern 
guar.  guaraní
guip.  guipuscoà
hisp.-am.  hispano-americà
hit.  hitita
H.-Pyr.  dept. des Hautes-Pyrenées 
i. e.  id est, això és 
Imp.  imperatiu
impf.  imperfet
Ind.  indicatiu
inf.  infinitiu
interj.  interjecció
intr.  verb intransitiu 
ir.  irani
irl.  irlandès [Windisch, Stokes, Stokes-B., Ascoli, Mac Bain, O'Reilly, Thurneysen, Kuno Meyer, Pokorny, Pedersen, Vendryes] 
isl.  islandès 
isl. ant.  usat de vegades com a sinònim d'esc. ant.
it.  italià 
ky.  kymri =  gal·lès [Owen Pughe, Loth, Pokorny] 
lab.  labortà, dial. bc. del Labort, part Oest del Pirineu bc. francès 
l. c.   lloc citat 
let.  letó [Endzelin] 
lit.  lituà [Fränkel, Bender, Trautmann, Buga, Senn, Kurschat, Niedermann] 
lit. o liter.  literari
ll.  llatí
llem.  llemosí
llgd.  Llenguadoc, llenguadocià 
loc.  locució
lomb.  lombard (dial. it.) 
longb.  longobard
m.  masculí, substantiu masculí 
maestr.  dialecte del Maestrat 
Mall., mall.  Mallorca, mallorquí 
mar.  marítim
men menorquí [Moll, Febrer-Cardona, Camps-Mercadal, Guinart, Ruiz i Pablo, I d'Or, Hernández-Sanz i coses tretes dels treballs toponímics de JMascaró] 
mer.  meridional
mex.  mexicà
Misc.  Miscel·lània
mj.  mitjà, mitjan 
mod.  modern
moss. o mossàr.  mossàrab
ms., mss.  manuscrit(s)
n.  neutre, nota 
nàh.  nàhuatl
nap(ol.)  napolità
neerl.  neerlandès (holandès + flamenc) [Franck-v. Wijk-v. Haeringen, Verweis-Verdam, Kilian] 
neogr. o negr.  neogrec [Somavera, Vlachos, Hepites, G. Meyer, Pernot, Hesseling, Rohlfs, EWUG], cf. b.-gr. 
NL  nom de lloc 
NLL  noms de lloc 
nor.  noruec 
norm.  normand (dial. fr. de Normandia) 
NP  nom (propi) de persona 
NPP  noms de persona 
o. c.  obra citada 
O. C.  Obres Completes 
oc.  llengua d'Oc, occità 
or.  oriental
Orden.  Ordenances
Ordin.  Ordinacions
orient. o or.  oriental
p.  pàgina
paleosl.  paleoslau
pall.  pallarès
part.  participi
part. p(ass.)  participi passiu 
pelv.  pelví (irani mitjà) 
per.  peruà
p. ex.  per exemple 
pf.  perfet
pic.  picard
piem.  piemontès
p. j.  partit judicial de 
pl. o plur.  plural
pol.  polonès
pop.  popular
port.  portuguès [Bluteau, Moraes, Figueiredo, Vieira, H. Michaëlis, Lima-Barroso, Nascentes, Cortesão, Leite de Vasconcelos, C. Michaëlis, Gonçalves Viana, RLus., Dalgado, Nunes, Viterbo, Cornu, etc.] 
pp.  pàgines
p. p.  publicat per 
pqpf.  plusquamperfet
pràcr.  pràcrit
prep.  preposició
pre-rom.  pre-romà
pres.  present
pret.  pretèrit
1a doc.  primera documentació 
Princ.  Principat de Catalunya 
princ.  principis del 
pron.  pronom 
prov.  provençal (no usat en el sentit d'occità, però comprenent-hi sovint el Delfinat occitànic i l'alpí) o província 
pruss. i pruss. ant.  prussià antic, llengua bàltica parlada a la Prússia oriental i documentada en els SS. XV-XVIII en què quedà extingida [Trautmann, Mažiulis, Elbing, Catecismes, etc.] 
publ.  publicat 
Pyr-Or.  Pyrénées Orientales 
quítx.  quítxua 
ro.  recto (oposat a verso =  revers)
Renaix.  Renaixença 
ribag.  ribagorçà 
rodan.  rodanès (aproximadament  llengua de Mistral, provençal de Vauclusa i Bouches-du-Rhône) 
roerg.  roergat (dept. Aveyron) 
ronc.  roncalès (dialecte basc avui extingit) 
roms.  romanès
Ross., ross.  Rosselló, rossellonès (en l'abreviatura ross. s'inclou tota l'àrea dial. que comprèn Ross., Conflent, Vallespir, Capcir i Cerdanya alta i baixa) 
rrom. o reto-rom.  reto-romànic
rs.  rus [Vasmer, Preobrazhenski, Makaroff, Boyer-Speranski, etc.] 
S.  segle
sbcr.  serbocroat [Skok, Vaillant] 
scr.  sànscrit
s. f.  substantiu femení 
sic.  sicilià
sing.  singular
s. m.  substantiu masculí 
ss.  següents
Ss.  segles
sselv.  sobreselvà (dial. reto-romànic de l'Alt Rin) 
Subj.  subjuntiu
subst.  substantiu
sul.  suletí (dialecte basc de la Soule  Zuberoa, part or. del País Basc francès) 
s. s.  sub voce / sub verbo 
tip.  tipogràfic
tir. a p.  tirada a part 
toc.  tocari
tol.  tolosà
Tort., tort.  Tortosa, tortosí 
tosc.  toscà
tr.  verb transitiu 
trad.  traduït (per) 
tx.  txec
ucr.  ucrainès
v.  verb, vers (nombre d'un vers) 
vo.  verso (revers) 
V.  vegeu
Val., val.  València, valencià 
var.  variant
veg.  vegeu
ven. o venec.  venecià
venez.  veneçolà
Vf.  Vilafranca
xil.  xilè
 Mots que han d'haver existit però no estan documentats
 Mots que han estat suposats però no han existit.
 Mots catalans no registrats fins ara en els diccionaris

 

 

 

 


IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

FPC