L'Origen L'Onomasticon A tall de pròleg, per Joan Coromines Pròleg de J. Mascaró Passarius Nota editorial al segon Volum El Projecte L'Equip Sobre l'índex Llista de noms Bibliografia Abreviatures Notació fonètica Menú

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z

Abreviatures

Aquesta llista d’abreviatures reprodueix la del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. L’Onomasticon Cataloniae no té cap llista d’abreviatures.

 

a. (davant un nombre)	any
a. (combinat amb una abreviatura de llengua o dialecte)	alt
a.-alt ant.	alt-alemany antic
a.-al. mj.	alt-alemany mitjà
abr.	abruzzès
acc.	accepció
ac. o acus.	acusatiu
adj.	adjectiu
adv.	adverbi
ags.	anglo-saxó, anglès antic
alb.	albanès
al.	alemany
alg. o alguer	alguerès [AORBB V i VI; Guarnerio; Parodi; Ciuffo]
alt-arag. o a.-arag.	alt-aragonès [Casacuberta, Elcock, Kuhn, Rohlfs, Griera, Krüger i recull propi en enquestes de 1965, 1966, amb algunes addicions fornides per Àngel Satué del parlar de Bergua, vall de Broto]
amer.	americà
a.-nav. o anav.	dial. basc de Navarra [llevat del Roncal i algunes altres valls on es parla b.-nav.]
and. o andorr.	veg. cat.
angl.	anglès
ant.	antic
antiq.	antiquat
àr.	àrab [Dozy, Freytag, Lane, Belot, Brunot, Marcais, Steiger, Fagnan, Lerchundi, Tedjini, Beaussier, Griffini, Boqtor, Probst, Cañes, Dieterici, Penrice, Leyden, RMa. (R. Martí), PAlc., Moscati, Solayman, FHarder, ALentin]
arag.	aragonès [Borao, Coll Altabàs, Puyoles-Valenzuela, Peralta, DAcEsp., Gili; i veg. alt-arag., Sogorb (Torres Fornés); per a la llengua antiga: Tilander, Serrano Sanz, Pottier, Gorosch, Mz. Pi., G. de Diego, Julia Keller (Alex.), Apol., Liber Regum, Cej. Tes., etc.]
aran.	aranès [Coromines, Voc. Ar., i molt copiosos materials inèdits]
arg. o argent.	cast. de l'Argentina
arieg.	parlar llenguadocià de l'Arieja [Fahrholz, Rohlfs, Bouts, ALF, FEW]
arm.	armeni
art.	article
alv.	alvernès, dialecte occità de l'Alvèrnia [Vinols, Michalias, Dauzat, TdF, FEW, ALF]
av. o avèst.	avèstic
b.	baix
B.	Barcelona
bàlt.	bàltic (prussià antic + lituà + ltó)
b.-al. ant.	baix-alemany antic [Heliand, Holthausen, Wb.]
Bazt.	Vall de Baztan
bc.	basc
bearn.	bearnès [Lespy-R., Palay, Rohlfs, ALF, FEW]
Berg.	Berguedà
b.-gr.	baix-grec, veg. neogr. [Sophoclês, Du Cange, G. Meyer, CGL]
Bielsa	vall arag. a l'O. de la de Gistau [Casacuberta, Rohlfs, Badia, Coromines]
BiNa	BNP
bisc.	biscaí
b.-ll.	baix-llatí, llatí escrit i artificial de l'Edat Mitjana, a diferència del llatí tardà, que s'aplica a la llengua escrita dels segles III, IV i V i pot arribar com a màxim fins el VI i VII, i a diferència del llatí vulgar, que s'aplica a la llengua oral d'aquestes mateixes èpoques i de la resta de l'Antiguitat [Du C., Arnaldi, Sella, Baxter-J., i diverses fonts hispàniques en particular Bast-Bass.]
Bna.	Barcelona
b.-nav.	baix-navarrès, dialecte basc de la Navarra francesa o Benaparra (Donibane Baigorri, Hasparren, etc.) i part de la Navarra espanyola (Valcarlos, Zaraitze = Salazar) [Lande, Azkue]
B.-Pyr.	Basses-Pyrénées, departament francès [Lespy-R., Palay, Rohlfs, ALF]
bras.	portuguès del Brasil
bret.	bretó [Le Gonnidec, Vallée, Falc'hun, Ernault, V. Henry, Loth, Pedersen, Stokes-B., Pok., Walde-P.]
britòn.	britònic, branca cèltica que abraça el bretó, el gal·lès (kymri) i el còrnic [Loth]
bulg.	búlgar
c.	cap a, cap a l'any
cal.	calabrès
Camp de T. o CpTarr.	Camp de Tarragona
Canç.	Cançoner
cap.	capítol
cast.	castellà
cat.	català
cèd.	cèdula
centr.	central
cerd. o cd.	cerdà
cf.	confronteu (confer)
cit.	citat (per)
cl. o clàss.	clàssic
col·l.	col·lectiu
comp.	compareu
cond.	condicional
conj.	conjunció; i apariat amb 1a, 2a, 3a = conjugació
conjug.	conjugació
còrn.	còrnic, antic idioma cèltic de Cornualla [Jenner, Nance, Thurneysen, Loth, Pokorny]
CPT.	compostos
cub.	cubà
dan.	danès
dat.	datiu
dept.	departament
DERIV.	derivats
dial.	dialectal, dialecte
dicc.	diccionari
1a doc.	primera documentació
doc., docs.	document(s)
dolom.	dolomític = ladí central =  dialecte retoromànic central (valls trentines i tiroleses)
ed., eds.	edició, edicions
emp.	empordanès
eiv.	eivissenc
engad.	engadinès
err.	errada
erro tip.	errada d'impremta
esc.	escandinau
esc. ant.	llengua rúnica i sobretot dels Eddes i les Sagas
esl.	eslau [Berneker, Meillet, Leskien, Vondrak, Pokorny]
eslov.	eslovè [Leskien, Vondrak]
escr. Renaix.	escriptors de la Renaixença entenent especialment els clàssics de la 2a meitat del S. XIX i fins a 1914
espt.	especialment
ex.	exemple
exs.	exemples
f.	femení, substantiu femení
fem.	femení
fig.	figuradament
fo.	foli
fr.	francès
frànc.	fràncic
fris.	frisó
frl.	friulà
frprov.	francoprovençal, gran branca o dialecte del francès (sense res de provençal ni d'occità) parlada a Aosta, Savoia, Lionès, major part del Delfinat, Forez i quasi tota la Suïssa francesa.
fut.	futur
gaèl.	gaèlic (aplicat especialment al d'Escòcia, de vegades incloent-hi el d'Irlanda i de Man = manx
gall.	gallec
gc.	gascó (cf. bearn., aran., etc.)
gen.	genitiu
genov. o gen.	genovès
ger.	gerundi
germ.	germànic
gloss.	glossari gòt. = gòtic
gr.	grec, especialment el de l'Antiguitat
gr. biz. o b.-gr.	bizantí, grec medieval
gr. mod. o ngr.	neogrec, grec modern
guar.	guaraní
guip.	guipuscoà
hisp.-am.	hispano-americà
hit.	hitita
H.-Pyr.	dept. des Hautes-Pyrenées
i. e.	id est, això és
Imp.	imperatiu
impf.	imperfet
Ind.	indicatiu
inf.	infinitiu
interj.	interjecció
intr.	verb intransitiu
ir.	irani
irl.	irlandès [Windisch, Stokes, Stokes-B., Ascoli, Mac Bain, O'Reilly, Thurneysen, Kuno Meyer, Pokorny, Pedersen, Vendryes]
isl.	islandès
isl. ant.	usat de vegades com a sinònim d'esc. ant.
it.	italià
ky.	kymri =  gal·lès [Owen Pughe, Loth, Pokorny]
lab.	labortà, dial. bc. del Labort, part Oest del Pirineu bc. francès
l. c.	lloc citat
let.	letó [Endzelin]
lit.	lituà [Fränkel, Bender, Trautmann, Buga, Senn, Kurschat, Niedermann]
lit. o liter.	literari
ll.	llatí
llem.	llemosí
llgd.	Llenguadoc, llenguadocià
loc.	locució
lomb.	lombard (dial. it.)
longb.	longobard
m.	masculí, substantiu masculí
maestr.	dialecte del Maestrat
Mall., mall.	Mallorca, mallorquí
mar.	marítim
men	menorquí [Moll, Febrer-Cardona, Camps-Mercadal, Guinart, Ruiz i Pablo, I d'Or, Hernández-Sanz i coses tretes dels treballs toponímics de JMascaró]
mer.	meridional
mex.	mexicà
Misc.	Miscel·lània
mj.	mitjà, mitjan
mod.	modern
moss. o mossàr.	mossàrab
ms., mss.	manuscrit(s)
n.	neutre, nota
nàh.	nàhuatl
nap(ol.)	napolità
neerl.	neerlandès (holandès + flamenc) [Franck-v. Wijk-v. Haeringen, Verweis-Verdam, Kilian]
neogr. o negr.	neogrec [Somavera, Vlachos, Hepites, G. Meyer, Pernot, Hesseling, Rohlfs, EWUG], cf. b.-gr.
NL	nom de lloc
NLL	noms de lloc
nor.	noruec
norm.	normand (dial. fr. de Normandia)
NP	nom (propi) de persona
NPP	noms de persona
o. c.	obra citada
O. C.	Obres Completes
oc.	llengua d'Oc, occità
or.	oriental
Orden.	Ordenances
Ordin.	Ordinacions
orient. o or.	oriental
p.	pàgina
paleosl.	paleoslau
pall.	pallarès
part.	participi
part. p(ass.)	participi passiu
pelv.	pelví (irani mitjà)
per.	peruà
p. ex.	per exemple
pf.	perfet
pic.	picard
piem.	piemontès
p. j.	partit judicial de
pl. o plur.	plural
pol.	polonès
pop.	popular
port.	portuguès [Bluteau, Moraes, Figueiredo, Vieira, H. Michaëlis, Lima-Barroso, Nascentes, Cortesão, Leite de Vasconcelos, C. Michaëlis, Gonçalves Viana, RLus., Dalgado, Nunes, Viterbo, Cornu, etc.]
pp.	pàgines
p. p.	publicat per
pqpf.	plusquamperfet
pràcr.	pràcrit
prep.	preposició
pre-rom.	pre-romà
pres.	present
pret.	pretèrit
1a doc.	primera documentació
Princ.	Principat de Catalunya
princ.	principis del
pron.	pronom
prov.	provençal (no usat en el sentit d'occità, però comprenent-hi sovint el Delfinat occitànic i l'alpí) o província
pruss. i pruss. ant.	prussià antic, llengua bàltica parlada a la Prússia oriental i documentada en els SS. XV-XVIII en què quedà extingida [Trautmann, Mažiulis, Elbing, Catecismes, etc.]
publ.	publicat
Pyr-Or.	Pyrénées Orientales
quítx.	quítxua
ro.	recto (oposat a verso =  revers)
Renaix.	Renaixença
ribag.	ribagorçà
rodan.	rodanès (aproximadament  llengua de Mistral, provençal de Vauclusa i Bouches-du-Rhône)
roerg.	roergat (dept. Aveyron)
ronc.	roncalès (dialecte basc avui extingit)
roms.	romanès
Ross., ross.	Rosselló, rossellonès (en l'abreviatura ross. s'inclou tota l'àrea dial. que comprèn Ross., Conflent, Vallespir, Capcir i Cerdanya alta i baixa)
rrom. o reto-rom.	reto-romànic
rs.	rus [Vasmer, Preobrazhenski, Makaroff, Boyer-Speranski, etc.]
S.	segle
sbcr.	serbocroat [Skok, Vaillant]
scr.	sànscrit
s. f.	substantiu femení
sic.	sicilià
sing.	singular
s. m.	substantiu masculí
ss.	següents
Ss.	segles
sselv.	sobreselvà (dial. reto-romànic de l'Alt Rin)
Subj.	subjuntiu
subst.	substantiu
sul.	suletí (dialecte basc de la Soule  Zuberoa, part or. del País Basc francès)
s. s.	sub voce / sub verbo
tip.	tipogràfic
tir. a p.	tirada a part
toc.	tocari
tol.	tolosà
Tort., tort.	Tortosa, tortosí
tosc.	toscà
tr.	verb transitiu
trad.	traduït (per)
tx.	txec
ucr.	ucrainès
v.	verb, vers (nombre d'un vers)
vo.	verso (revers)
V.	vegeu
Val., val.	València, valencià
var.	variant
veg.	vegeu
ven. o venec.	venecià
venez.	veneçolà
Vf.	Vilafranca
xil.	xilè
*	Mots que han d'haver existit però no estan documentats
⁎	Mots que han estat suposats però no han existit.
+	Mots catalans no registrats fins ara en els diccionaris