![]() |
A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z
Aquesta llista d’abreviatures reprodueix la del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. L’Onomasticon Cataloniae no té cap llista d’abreviatures.
a. (davant un nombre) any a. (combinat amb una abreviatura de llengua o dialecte) alt a.-alt ant. alt-alemany antic a.-al. mj. alt-alemany mitjà abr. abruzzès acc. accepció ac. o acus. acusatiu adj. adjectiu adv. adverbi ags. anglo-saxó, anglès antic alb. albanès al. alemany alg. o alguer alguerès [AORBB V i VI; Guarnerio; Parodi; Ciuffo] alt-arag. o a.-arag. alt-aragonès [Casacuberta, Elcock, Kuhn, Rohlfs, Griera, Krüger i recull propi en enquestes de 1965, 1966, amb algunes addicions fornides per Àngel Satué del parlar de Bergua, vall de Broto] amer. americà a.-nav. o anav. dial. basc de Navarra [llevat del Roncal i algunes altres valls on es parla b.-nav.] and. o andorr. veg. cat. angl. anglès ant. antic antiq. antiquat àr. àrab [Dozy, Freytag, Lane, Belot, Brunot, Marcais, Steiger, Fagnan, Lerchundi, Tedjini, Beaussier, Griffini, Boqtor, Probst, Cañes, Dieterici, Penrice, Leyden, RMa. (R. Martí), PAlc., Moscati, Solayman, FHarder, ALentin] arag. aragonès [Borao, Coll Altabàs, Puyoles-Valenzuela, Peralta, DAcEsp., Gili; i veg. alt-arag., Sogorb (Torres Fornés); per a la llengua antiga: Tilander, Serrano Sanz, Pottier, Gorosch, Mz. Pi., G. de Diego, Julia Keller (Alex.), Apol., Liber Regum, Cej. Tes., etc.] aran. aranès [Coromines, Voc. Ar., i molt copiosos materials inèdits] arg. o argent. cast. de l'Argentina arieg. parlar llenguadocià de l'Arieja [Fahrholz, Rohlfs, Bouts, ALF, FEW] arm. armeni art. article alv. alvernès, dialecte occità de l'Alvèrnia [Vinols, Michalias, Dauzat, TdF, FEW, ALF] av. o avèst. avèstic b. baix B. Barcelona bàlt. bàltic (prussià antic + lituà + ltó) b.-al. ant. baix-alemany antic [Heliand, Holthausen, Wb.] Bazt. Vall de Baztan bc. basc bearn. bearnès [Lespy-R., Palay, Rohlfs, ALF, FEW] Berg. Berguedà b.-gr. baix-grec, veg. neogr. [Sophoclês, Du Cange, G. Meyer, CGL] Bielsa vall arag. a l'O. de la de Gistau [Casacuberta, Rohlfs, Badia, Coromines] BiNa BNP bisc. biscaí b.-ll. baix-llatí, llatí escrit i artificial de l'Edat Mitjana, a diferència del llatí tardà, que s'aplica a la llengua escrita dels segles III, IV i V i pot arribar com a màxim fins el VI i VII, i a diferència del llatí vulgar, que s'aplica a la llengua oral d'aquestes mateixes èpoques i de la resta de l'Antiguitat [Du C., Arnaldi, Sella, Baxter-J., i diverses fonts hispàniques en particular Bast-Bass.] Bna. Barcelona b.-nav. baix-navarrès, dialecte basc de la Navarra francesa o Benaparra (Donibane Baigorri, Hasparren, etc.) i part de la Navarra espanyola (Valcarlos, Zaraitze = Salazar) [Lande, Azkue] B.-Pyr. Basses-Pyrénées, departament francès [Lespy-R., Palay, Rohlfs, ALF] bras. portuguès del Brasil bret. bretó [Le Gonnidec, Vallée, Falc'hun, Ernault, V. Henry, Loth, Pedersen, Stokes-B., Pok., Walde-P.] britòn. britònic, branca cèltica que abraça el bretó, el gal·lès (kymri) i el còrnic [Loth] bulg. búlgar c. cap a, cap a l'any cal. calabrès Camp de T. o CpTarr. Camp de Tarragona Canç. Cançoner cap. capítol cast. castellà cat. català cèd. cèdula centr. central cerd. o cd. cerdà cf. confronteu (confer) cit. citat (per) cl. o clàss. clàssic col·l. col·lectiu comp. compareu cond. condicional conj. conjunció; i apariat amb 1a, 2a, 3a = conjugació conjug. conjugació còrn. còrnic, antic idioma cèltic de Cornualla [Jenner, Nance, Thurneysen, Loth, Pokorny] CPT. compostos cub. cubà dan. danès dat. datiu dept. departament DERIV. derivats dial. dialectal, dialecte dicc. diccionari 1a doc. primera documentació doc., docs. document(s) dolom. dolomític = ladí central = dialecte retoromànic central (valls trentines i tiroleses) ed., eds. edició, edicions emp. empordanès eiv. eivissenc engad. engadinès err. errada erro tip. errada d'impremta esc. escandinau esc. ant. llengua rúnica i sobretot dels Eddes i les Sagas esl. eslau [Berneker, Meillet, Leskien, Vondrak, Pokorny] eslov. eslovè [Leskien, Vondrak] escr. Renaix. escriptors de la Renaixença entenent especialment els clàssics de la 2a meitat del S. XIX i fins a 1914 espt. especialment ex. exemple exs. exemples f. femení, substantiu femení fem. femení fig. figuradament fo. foli fr. francès frànc. fràncic fris. frisó frl. friulà frprov. francoprovençal, gran branca o dialecte del francès (sense res de provençal ni d'occità) parlada a Aosta, Savoia, Lionès, major part del Delfinat, Forez i quasi tota la Suïssa francesa. fut. futur gaèl. gaèlic (aplicat especialment al d'Escòcia, de vegades incloent-hi el d'Irlanda i de Man = manx gall. gallec gc. gascó (cf. bearn., aran., etc.) gen. genitiu genov. o gen. genovès ger. gerundi germ. germànic gloss. glossari gòt. = gòtic gr. grec, especialment el de l'Antiguitat gr. biz. o b.-gr. bizantí, grec medieval gr. mod. o ngr. neogrec, grec modern guar. guaraní guip. guipuscoà hisp.-am. hispano-americà hit. hitita H.-Pyr. dept. des Hautes-Pyrenées i. e. id est, això és Imp. imperatiu impf. imperfet Ind. indicatiu inf. infinitiu interj. interjecció intr. verb intransitiu ir. irani irl. irlandès [Windisch, Stokes, Stokes-B., Ascoli, Mac Bain, O'Reilly, Thurneysen, Kuno Meyer, Pokorny, Pedersen, Vendryes] isl. islandès isl. ant. usat de vegades com a sinònim d'esc. ant. it. italià ky. kymri = gal·lès [Owen Pughe, Loth, Pokorny] lab. labortà, dial. bc. del Labort, part Oest del Pirineu bc. francès l. c. lloc citat let. letó [Endzelin] lit. lituà [Fränkel, Bender, Trautmann, Buga, Senn, Kurschat, Niedermann] lit. o liter. literari ll. llatí llem. llemosí llgd. Llenguadoc, llenguadocià loc. locució lomb. lombard (dial. it.) longb. longobard m. masculí, substantiu masculí maestr. dialecte del Maestrat Mall., mall. Mallorca, mallorquí mar. marítim men menorquí [Moll, Febrer-Cardona, Camps-Mercadal, Guinart, Ruiz i Pablo, I d'Or, Hernández-Sanz i coses tretes dels treballs toponímics de JMascaró] mer. meridional mex. mexicà Misc. Miscel·lània mj. mitjà, mitjan mod. modern moss. o mossàr. mossàrab ms., mss. manuscrit(s) n. neutre, nota nàh. nàhuatl nap(ol.) napolità neerl. neerlandès (holandès + flamenc) [Franck-v. Wijk-v. Haeringen, Verweis-Verdam, Kilian] neogr. o negr. neogrec [Somavera, Vlachos, Hepites, G. Meyer, Pernot, Hesseling, Rohlfs, EWUG], cf. b.-gr. NL nom de lloc NLL noms de lloc nor. noruec norm. normand (dial. fr. de Normandia) NP nom (propi) de persona NPP noms de persona o. c. obra citada O. C. Obres Completes oc. llengua d'Oc, occità or. oriental Orden. Ordenances Ordin. Ordinacions orient. o or. oriental p. pàgina paleosl. paleoslau pall. pallarès part. participi part. p(ass.) participi passiu pelv. pelví (irani mitjà) per. peruà p. ex. per exemple pf. perfet pic. picard piem. piemontès p. j. partit judicial de pl. o plur. plural pol. polonès pop. popular port. portuguès [Bluteau, Moraes, Figueiredo, Vieira, H. Michaëlis, Lima-Barroso, Nascentes, Cortesão, Leite de Vasconcelos, C. Michaëlis, Gonçalves Viana, RLus., Dalgado, Nunes, Viterbo, Cornu, etc.] pp. pàgines p. p. publicat per pqpf. plusquamperfet pràcr. pràcrit prep. preposició pre-rom. pre-romà pres. present pret. pretèrit 1a doc. primera documentació Princ. Principat de Catalunya princ. principis del pron. pronom prov. provençal (no usat en el sentit d'occità, però comprenent-hi sovint el Delfinat occitànic i l'alpí) o província pruss. i pruss. ant. prussià antic, llengua bàltica parlada a la Prússia oriental i documentada en els SS. XV-XVIII en què quedà extingida [Trautmann, Mažiulis, Elbing, Catecismes, etc.] publ. publicat Pyr-Or. Pyrénées Orientales quítx. quítxua ro. recto (oposat a verso = revers) Renaix. Renaixença ribag. ribagorçà rodan. rodanès (aproximadament llengua de Mistral, provençal de Vauclusa i Bouches-du-Rhône) roerg. roergat (dept. Aveyron) ronc. roncalès (dialecte basc avui extingit) roms. romanès Ross., ross. Rosselló, rossellonès (en l'abreviatura ross. s'inclou tota l'àrea dial. que comprèn Ross., Conflent, Vallespir, Capcir i Cerdanya alta i baixa) rrom. o reto-rom. reto-romànic rs. rus [Vasmer, Preobrazhenski, Makaroff, Boyer-Speranski, etc.] S. segle sbcr. serbocroat [Skok, Vaillant] scr. sànscrit s. f. substantiu femení sic. sicilià sing. singular s. m. substantiu masculí ss. següents Ss. segles sselv. sobreselvà (dial. reto-romànic de l'Alt Rin) Subj. subjuntiu subst. substantiu sul. suletí (dialecte basc de la Soule Zuberoa, part or. del País Basc francès) s. s. sub voce / sub verbo tip. tipogràfic tir. a p. tirada a part toc. tocari tol. tolosà Tort., tort. Tortosa, tortosí tosc. toscà tr. verb transitiu trad. traduït (per) tx. txec ucr. ucrainès v. verb, vers (nombre d'un vers) vo. verso (revers) V. vegeu Val., val. València, valencià var. variant veg. vegeu ven. o venec. venecià venez. veneçolà Vf. Vilafranca xil. xilè * Mots que han d'haver existit però no estan documentats ⁎ Mots que han estat suposats però no han existit. + Mots catalans no registrats fins ara en els diccionaris
© 2021
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
amb el suport de |