L'Onomasticon L'Origen A tall de pròleg, per Joan Coromines Pròleg de J. Mascaró Passarius Nota editorial al segon Volum El Projecte El Projecte. 2a edició El Projecte. 1a edició L'Equip L'Equip. 2a edició L'Equip. 1a edició Sobre l'índex Bibliografia Abreviatures Notació fonèticaMenú

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z

«Quan, el 1931, decidírem de posar en marxa aquesta vasta empresa, poguérem comptar no sols amb els materials toponímics i antroponímics prou abundants que teníem ja reunits des de 1925, sinó també amb les col·leccions aplegades amb la mateixa intenció per en Josep M. de Casacuberta, predecessor nostre en l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans.

»Després dels anys 1931 a 1939, en què ja ens havíem dedicat activament a l’arreplegada de materials per a l’Onomasticon, a partir de 1939, encara que exiliat a París o a Amèrica, no vam deixar mai de treballar sobre els materials recollits, que ens havíem emportat amb nosaltres, i d’enriquir-los amb nous despullaments de documents i de textos antics i moderns. ... Combinant tots aquests materials amb els recollits per en Casacuberta vers 1921-1923, el manuscrit dels quals ens va ser cedit, una zona molt vasta, corresponent als territoris de 2.000 municipis (més de 3.000 pobles) ha estat completament explorada, 1.600 enquestats per mi mateix i 394 pels nostres col·laboradors».

Amb aquestes paraules recollides al pròleg que Joan Coromines feu per al primer volum de l’obra («A tall de pròleg»), l’autor explicava l’origen de l’Onomasticon Cataloniae. I és que, com es pot llegir a la contracoberta del segon volum, l’obra fou fundada per Josep M. de Casacuberta. Després de la guerra civil espanyola fou assumida personalment per Joan Coromines, a qui hem d’estar sempre agraïts per la seva dedicació durant tota la vida.

L’any 1921 Josep Maria de Casacuberta havia rebut l’encàrrec d’organitzar i dirigir la nova Oficina de Toponímia i Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, constituïda el 28 de desembre de 1921. De seguida redactà la Memòria sobre la preparació del diccionari de toponímia i onomàstica catalanes presentada per l’Institut d’Estudis Catalans a l’Excel·lentíssim senyor President de la Mancomunitat de Catalunya, datada el 19 de gener de 1922. Fou signada per Pompeu Fabra i per Jaume Bofill i Matas, president i secretari respectivament de la Secció Filològica. Allà es descriu com es farà aquest diccionari: cal realitzar enquestes, buidar textos antics i publicacions modernes i consultar cartografia. S’hi prioritzarà la toponímia per sobre de l’antroponímia i es procurarà sempre aportar informació objectiva.

L’abast d’aquest projecte no es limità a Catalunya, sinó que pretenia comprendre «la Toponímia i l’Onomàstica dels països de llengua catalana i territoris limítrofs», és a dir, de les parles occitanes i aragoneses sobretot. L’activitat portada a terme per Casacuberta a l’IEC en els dos primers anys és descrita en el Report de treballs fets per l’Oficina de Toponímia i Onomàstica durant el bienni de 1922-1923, datat el 10 de març de 1924, que palesa una feina enorme, realitzada metòdicament d’acord amb el programa següent: «I) Enquestes sobre Toponímia vivent; II) Recull de materials gràfics; III) Despullament de textos antics, plans i catastres; IV) Despullament de publicacions sobre Toponímia i Onomàstica i d’altres obres; V) Preparació de qüestionaris; VI) Organització dels materials; i VII) Altres treballs».

Com a conseqüència del cop d’estat del general Primo de Rivera, l’any 1924 van canviar molt les coses i les activitats de l’Oficina degueren quedar pràcticament congelades. Fou en aquest moment que J. M. de Casacuberta prengué la decisió de crear l’Editorial Barcino. Per això, un cop represa la normalitat de l’IEC el 1930, després de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, i sobretot amb l’adveniment de la República i de la Generalitat el 1931, Joan Coromines substituiria progressivament Josep Maria de Casacuberta en les activitats de l’Oficina.

Coromines era set anys més jove que Casacuberta i va tenir una formació paral·lela a la d’aquest, que li féu de mentor i precursor i amb qui mantingué una bona amistat. Com es pot llegir, per exemple, en l’esborrany d’una carta manuscrita de Joan Coromines datada l’11 de gener de 1933 adreçada a Enric Arderiu, que es conserva a l’arxiu de l’IEC, on diu que li escriu «A indicació del meu amic Josep M. de Casacuberta i per encàrrec d’ell i del Sr. Pompeu Fabra», en relació amb el topònim la Sentiu. O en la la introducció que Coromines feu en l’article signat per ambdós «Materials per a l’estudi dels parlars aragonesos. Vocabulari», publicat el 1936 al Butlletí de Dialectologia Catalana: «L’any 1922, el meu amic Josep M. de Casacuberta va fer en alguns pobles de l’Alt Aragó una enquesta dialectològica servint-se principalment del qüestionari de l’Atlas Lingüístic de Catalunya. M’ha semblat interessant d’ordenar i donar a conèixer aquests materials, que contenen dades totalment desconegudes sobre uns parlars tan instructius per a l’estudi del català».

En tot cas, durant aquests anys Josep M. de Casacuberta continuava col·laborant amb la Secció. Així, encara participà en la reorganització del servei del mapa de Catalunya, juntament amb Joan Coromines i Pau Vila. I també figura, amb Pompeu Fabra i Joan Coromines, en la ponència formada per a complimentar l’encàrrec que la Secció Filològica de l’IEC rebé de la Generalitat per decret del 20 d’abril de 1931 de revisar i normalitzar lingüísticament els noms dels municipis de Catalunya, el resultat del qual fou la Llista de noms dels Municipis de Catalunya publicada per la Generalitat el 1933. 

Joan Coromines treballà intensament en la recollida de materials durant els anys 30. Després s’hagué d’exiliar, però mai abandonà el projecte. Amb el temps, va buscar col·laboradors que hi poguessin treballar sota la seva direcció: Max Cahner, Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy, Josep Mascaró, Philip D. Rasico i Xavier Terrado. El resultat d’aquest esforç individual i col·lectiu fou l’Onomasticon Cataloniae, que hem volgut posar a disposició pública per a la consulta en línia.

 

[Josep Moran i Ocerinjauregui. «Josep M. de Casacuberta i l’Institut d’Estudis Catalans» dins Josep M. de Casacuberta i Roger: sessió en memòria, Sala Pere i Joan Coromines, 25 de gener de 2011. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, p. 11-19, 2012.]