L'Onomasticon L'Origen A tall de pròleg, per Joan Coromines Pròleg de J. Mascaró Passarius Nota editorial al segon Volum El Projecte El Projecte. 2a edició El Projecte. 1a edició L'Equip L'Equip. 2a edició L'Equip. 1a edició Sobre l'índex Bibliografia Abreviatures Notació fonèticaMenú

A B C D EFG H I J K L M N O PQ R S T U V W X Y Z

El projecte de digitalització

L’Onomasticon Cataloniae (8 vol., 1989-1997) (OnCat) és una de les dues grans obres de referència de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), sobre el domini català. L’objectiu del projecte és doble. Per una banda, s’ha volgut fer possible la consulta en línia, ja que és una obra molt destacada de la lingüística catalana, reconeguda internacionalment pel seu valor intrínsec. Per una altra banda, es vol fer un buidatge de l’obra que completi la informació de l’actual índex, que recull essencialment els noms propis catalans (topònims i antropònims) presents a l’obra.

L’OnCat no és només una obra de caràcter onomàstic que estudia els noms propis catalans, sinó que és una obra de gran riquesa lèxica i dialectal que depassa l’àmbit de la llengua catalana. Els darrers anys, alguns autors han posat de manifest la projecció romànica de l’OnCat i la seva utilitat per a estudiosos d’altres llengües. Per exemple:

CASANOVA, Emili (2006): «La presenza della toponimia romanza nell’Onomasticon Cataloniae di Joan Coromines», I nomi nel tempo e nello spazio. Atti del XXII Congresso Internazionale de Scienze Onomastiche. Pisa, 28 agosto–4 settembre 2005. Pisa: Edizioni ETS, 2006, p. 121-140.
CASANOVA, Emili (2012). «La recepció de l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines en la Romània», dins Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Annex. Secció 12. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 2854-2870.
 GARGALLO GIL, José Enrique (2018): «Toponímia xurra dins l’obra etimològica de Joan Coromines», dins Actes de l’XI Jornada d'Onomàstica / III Congrés de la Societat d'Onomàstica (Elda i Petrer 2017). València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 83-99.
GARGALLO GIL, José Enrique (en premsa): «Proyección románica del Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines», comunicació presentada al XXIV Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques (3 de juliol de 2019, Universitat de Copenhaguen).
GARGALLO GIL, José Enrique (en premsa): «El Pirineo aragonés en el Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines», VIII Trobada d'Estudios e Rechiras arredol d'a Luenga Aragonesa e a suya Literatura (3 d’octubre de 2020). Osca, Instituto de Estudios Altoaragoneses.
RIBES MARÍ, Enric (2005): La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera i l’Onomasticon Cataloniae. Barcelona / Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

Amb el buidatge s’aconseguirà recuperar informació lingüísticament molt valuosa que fins ara no era possible consultar perquè no apareix a l’índex. Aquesta informació, avui amagada, es relaciona principalment amb:

1.            Els noms comuns, les formes dialectals i les parèmies de la llengua catalana.
2.            Els noms comuns i les formes dialectals d’altres llengües romàniques.
3.            Els noms propis no catalans presents en l’obra, ja que actualment no tenen una presència sistemàtica en l’índex.
4.            Les formes esmentades com a documentació antiga dels topònims catalans, que tampoc tenen una presència sistemàtica en l’índex.

A més, si el temps i els recursos ho permeten, també es vol fer el tractament textual de totes les formes, les que ja figuren a l’índex més les noves recollides. Això permetrà fer cerques avançades molt útils per recuperar informació concreta i disposar de dades quantitatives del contingut de l’obra. Per exemple, es podran recuperar els dictats tòpics presents en l’obra, que sempre apareixen en relació a un topònim català; o formes pròpies d’una determinada àrea (com ara del País València); o formes pròpies d’una determinada llengua o varietat (per exemple, l’aragonès o el benasquès).